Bocins de solidaritat | Lletres i fils

.

L'Aina arriba al supermercat i com cada setmana el troba al costat de la porta principal, assegut a terra, sobre una manta de color gris; al seu costat hi té una ampolla d'aigua, una motxilla i la guitarra que sempre l'acompanya. Ella entra dins la superfície comercial, omple el carro i es dirigeix a caixa. Paga, ho guarda tot en un parell de bosses, surt i s'atura fixant-se com aquell home, d'uns cinquanta anys i amb cabells grisos i blanquinosos, frega els seus dits a les cordes de l'instrument i, amb veu potent i clara, canta el tema Tornarem dels La'xn Busto. 

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta que amaguem rere rostre indiferent...

Acabada la cançó l'Aina agafa el moneder i busca unes monedes per deixar-les a l'estoig de la guitarra. L'home, com en altres ocasions, li agraeix el gest amb un somriure i un gràcies. 

Ella enfila el camí de tornada a casa pensant en la mare, que avui no l'ha acompanyada i d'aquesta manera s'estalviarà el seu sermó. La seva mare no veu amb bons ulls que doni diners a desconeguts. «Prou feina tenim per nosaltres, ja em diràs si hem de regalar; quan ens en sobrin, ja repartirem», etziba cada cop que ella deixa una almoina o sap que col·labora amb alguna causa per a persones sense recursos. L'Aina no comparteix l'opinió de la mare perquè per ella donar el que sobra significa caritat, i compartir el que es té vol dir solidaritat. Amb aquests valors com a referència sent que contribueix a fer el món una mica millor.

 

---

 

Aquesta és la meva proposta per al repte 'Lletres i fils' del mes de gener. Vols participar-hi?

https://nurialaroca.blogspot.com/2021/01/1-lletres-i-fils-gener-2021.html