Bocins de solidaritat | Lletres i fils

.

L'Aina arriba al supermercat i com cada setmana el troba al costat de la porta principal, assegut a terra, sobre una manta de color gris; al seu costat hi té una ampolla d'aigua, una motxilla i la guitarra que sempre l'acompanya. Ella entra dins la superfície comercial, omple el carro i es dirigeix a caixa. Paga, ho guarda tot en un parell de bosses, surt i s'atura fixant-se com aquell home, d'uns cinquanta anys i amb cabells grisos i blanquinosos, frega els seus dits a les cordes de l'instrument i, amb veu potent i clara, canta el tema Tornarem dels La'xn Busto. 
Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta que amaguem rere rostre indiferent...
Acabada la cançó l'Aina agafa el moneder i busca unes monedes per deixar-les a l'estoig de la guitarra. L'home, com en altres ocasions, li agraeix el gest amb un somriure i un gràcies. 
Ella enfila el camí de tornada a casa pensant en la mare, que avui no l'ha acompanyada i d'aquesta manera s'estalviarà el seu sermó. La seva mare no veu amb bons ulls que doni diners a desconeguts. «Prou feina tenim per nosaltres, ja em diràs si hem de regalar; quan ens en sobrin, ja repartirem», etziba cada cop que ella deixa una almoina o sap que col·labora amb alguna causa per a persones sense recursos. L'Aina no comparteix l'opinió de la mare perquè per ella donar el que sobra significa caritat, i compartir el que es té vol dir solidaritat. Amb aquests valors com a referència sent que contribueix a fer el món una mica millor.
 

 
Aquesta és la meva proposta per al repte 'Lletres i fils' del mes de gener. Vols participar-hi?
 
 

Comentaris

  1. Veig que ja t'has estrenat amb els micro relats i ho has fet amb un relat molt solidari...A veure si m'animo jo, que aquest any veig que hi ha diferents possibilitats...
    Bon vespre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja he fet l'estrena oficial, hehe. Crec que parlar de solidaritat sempre és positiu i pot ajudar-nos a pensar en els nostres actes.
      Quan vulguis serà un plaer llegir-te, i sí, aquest any dono vàries opcions i sense límit d'extensió, així cadascú se sent lliure de crear el que li vingui de gust.
      Petons Roser, bon vespre

      Elimina
  2. Molt bonic el relat... a veure si m’inspiro aviat. Hi penso, hi penso...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme!
      Tens tot el mes, hehe, quan surti la inspiració...

      Elimina
  3. He utilitzat aquest relat de Lletres i fils, per reprende el blog, després d'uns dies de desconnexió una mica forçada.

    https://carmerosanas2.blogspot.com/2021/01/lletres-i-fils.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Carme, m'alegro que el repte t'hagi servit per reprendre el blog. Ara hi passo a llegir-te!

      Elimina
  4. M'agrada el teu relat i sobretot el final, molt ben definit !Felicitats !.
    Aquí et deixo el meu, a veure que et sembla ! :)
    https://blueinstant.blogspot.com/2021/01/indecisio.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur!
      He passat pel teu blog i he llegit el teu relat, molt bo, m'ha agradat molt ;)
      T'he deixat un comentari al teu relat, no sé si et deu haver arribat perquè m'he quedat uns instants sense connexió. Diria que s'ha enviat, però si no és així el tornaré a escriure. A vegades la tecnologia juga males passades...

      Elimina
  5. Molt bo el teu relat, Núria.
    Veurem si m'inspiro i te'n deixo un.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna!
      Sí et ve la inspiració, seràs benvinguda!

      Aferradetes per a tu també!

      Elimina
    2. Crec que ja el tinc, aquí el tens.

      Gràcies!

      Elimina
    3. Ha vingut la inspiració, molt bé! Ara passo pel teu blog a llegir-lo. Gràcies a tu :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada