 |
| Traducció de Cristina Sala Pujol |
Em vaig concentrar en l'olor de les flors vermelles i la vaig inhalar profundament. Diverses vegades. Era l'olor més meravellosa que havia ensumat mai. A l'abocador no creixien plantes com aquella. Només males herbes, ortigues, cards, alguna dent de lleó de tant en tant. Era com si amb cada respiració se'm despertés al morro alguna cosa que hagués estat adormida tot aquest temps. Només per aquesta experiència ja havia valgut la pena deixar l'abocador.
Es pot aprendre a estimar? No en sabia la resposta, però estava segura d'una cosa: érem dos gossos destinats a estar junts. Potser no com a amants, però en tot cas no només com dos esguerrats que no tenien ningú més.
Si mai ens estimem, no serà per un somni, ni perquè és el nostre destí. Sinó perquè el cor ens ho diu. Així hauria de ser sempre l'amor.
Quan obres el cor, aleshores també estàs en condicions de fer l'acte de valentia més gran de què un ésser és capaç. Estimar. Si estimes, pots vèncer qualsevol destí.
En aquell moment vaig comprendre que no em podia salvar del dolor de la seva mort per més que me'n separés. Era millor gaudir cada segon fins que arribés l'inevitable que no pas viure una vida sense amor per culpa de la por.
M'agraden aquests retalls que has triat, sobretot el que diu: Si mai ens estimem, no serà per un somni, ni perquè és el nostre destí. Sinó perquè el cor ens ho diu. Així hauria de ser sempre l'amor.
ResponEliminaAferradetes, Núria.
M'alegro que t'agradin, sa lluna. Sempre m'agrada triar aquells fragments que més m'arriben, i aquest que dius, també m'agrada molt.
EliminaAferradetes per tu també.
Aquest llibre te l'aspecte de ser preciós i original, que dos gossets també es poden estimar. Miraré si el trobo.
ResponEliminaBon vespre, Núria!
És molt bonic, Roser. Una història entranyable, amb una mica de fantasia també, però el sentit del llibre t'arriba ben endins.
EliminaEspero que el trobis, jo l'he llegit en préstec a l'Ebiblio.
Bon dissabte, Roser
Quins fragments més bonics!!! A mi també m'agraden molt. Fa benir ganes de llegir aquest llibre.
ResponEliminaQue bé que a tu també t'agradin i et facin ganes de llegir el llibre! La veritat que m'ha agradat, i després de les últimes lectures sobre guerres i camps de concentració tocava una lectura més amena (tot i que hi ha algun moment que també fa patir).
EliminaBon cap de setmana, Carme!