No cal anar lluny per allunyar-se. Tanmateix, si volem creure que una altra manera de viure és possible, no n'hi ha prou amb dir-ho, és necessari experimentar-ho, ser curiosos i provar alternatives al sistema on vivim. Per a nosaltres, l'estada al bosc no només va ser una manera de trencar la quotidianitat i d'experimentar una forma diferent de viure. Per damunt d'això va esdevenir un veritable aprenentatge. Vam obrir els ulls a tot un món que es mostrava davant nostre i que, fins al moment, havia romàs ocult.
La societat de consum ens domina amb l'estímul positiu, i això fa que a vegades consumim sense plantejar-nos quins efectes pot tenir comprar un producte determinat. Evidentment és impossible ser totalment conseqüents amb tot el que comprem; ara bé, és important que si més no intentem prendre consciència d'on provenen aquests productes i que procurem que siguin de proximitat alhora que mirem de reduir el consum superflu.
Durant el mes del bosc, passàvem llargues estones callats, asseguts a la vora del foc sense fer res, absolutament res. I no era perquè no hi hagués feina, al contrari, sempre hi havia coses per reparar, llenya per recollir o aliments per recol·lectar. No obstant això, ens permetíem el luxe de parar. Avorrir-se és una forma necessària de ser al món. És una manera de dialogar amb el jo interior i de deixar anar la ment.
La salut de l'ànima passa per estar més en contacte amb la natura. I no és una qüestió purament espiritual, només el fet de respirar immers entre arbres té infinitat de beneficis per a la nostra salut física.
