dimarts, de setembre 02, 2025

L'abans i el després | Relats d'estiu de la Carme

Representació de les pintures d'El Cogul a Les Garrigues


Hi va haver un temps en què en aquells boscos hi vivien molts animals: cérvols, cavalls, cabirols, porcs senglars, vaques, vedells... als arbres s’hi enfilaven esquirols i molts ocells hi feien parada o hi tenien el seu niu: gafarrons, verdums, tallarols... i també hi havia els insectes i els fongs, petits alguns, invisibles els altres, tots necessaris.
En aquells boscos també hi vivien persones que cuidaven i treballaven la terra, però cada vegada eren menys els qui volien ocupar-se’n i els pocs que quedaven feien el que podien amb els recursos de què disposaven. Amb el pas dels anys tot es degradava cada cop més: acumulació de deixalles, espais abandonats, i en conseqüència, menys vida vegetal i animal.
I va arribar un dia en què aquells boscos van començar a cremar: unes petites flames que de seguida es van convertir en gegants es van escampar ràpidament, sense aturador. Van tardar setmanes en poder-les apagar del tot, lluitant dies i nits senceres: bombers, voluntaris, moltes persones s’hi van deixar la pell i, malauradament, alguns d’ells la vida.

I què en va quedar després? Milers d’hectàrees cremades, animals morts, i els pocs que havien sobreviscut sense aliment a prop. Famílies senceres ho havien perdut absolutament tot: allò que havien construït, allò que els donava vida havia desaparegut. La natura havia cremat, i amb ella tota identitat s’havia convertit en cendra.

Han passat uns quants anys i aquells boscos encara no s’han regenerat. A la natura tot segueix el seu ritme, i la lentitud i l’anar fent en són trets identitaris. Allà, no hi ha lloc per a les presses que imperen a la societat.
Passejant entre petits arbres en creixement, entre paratges malmesos per la deixadesa dels qui haurien de posar-hi les eines i els recursos per preservar-los, s’hi poden apreciar les cicatrius de la vida que hi va haver: animals i persones vivint del que estimaven, en harmonia amb la natura, una harmonia que avui és molt lluny de recuperar-se. Hi ha quedat el color negre i, mai esborrats del tot, els senyals i les marques del que un dia va existir.

La meva aportació als Relats d'estiu de la Carme

dissabte, d’agost 30, 2025

Gavines i gavians


Gavina corsa

En la publicació d'avui parlaré d'aquests tres ocells: la gavina riallera, la gavina corsa i el gavià argentat de potes grogues. Sabeu distingir-los? A continuació, una explicació breu de cada un d'ells i els trets distintius.

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)
Gavina típica que en plomatge estival té una caputxa de color marró xocolata fosc molt característica, es torna morena, he he. A l'hivern el cap el té de color blanc amb una taca negre darrere l'orella. El bec és vermell, més o menys pujat de to segons l'època de l'any. El seu crit recorda al d'una rialla, d'aquí li ve el nom. 
Es veu sovint en molls, ports i costes, generalment en grups que poden arribar a ser nombrosos. Sempre lligada a l'aigua, s'alimenta de qualsevol matèria viva que hi trobi, des de cuquets i crustacis a petits peixos. Sovint també aprofita deixalles.
A l'hivern és quan la costa catalana s'omple de gavines procedents del centre i nord d'Europa que arriben massivament. 

Gavià argentat (Larus michahellis)
Ocell de mida considerable, de color blanc amb la part superior de les ales grises i les puntes negres. Les potes i el bec són de color groc en els exemplars adults. Els exemplars joves són més bruns.
És molt freqüent a platges i ports, però també s'observa sobrevolant diferents ciutats i terra endins. 
S'alimenta de peixos, mol·luscs, vegetals, petits mamífers i restes que troba als abocadors. És un ocell molt adaptable i acostumat a les persones, si no es va en compte, et pot arribar a robar un gelat o un entrepà.

Gavina corsa (Larus audouinii)
És més aviat grossa, però no tant com el gavià argentat. Té el bec roig i les potes negres, que fa que es pugui distingir del gavià argentat i la gavina riallera. La gavina corsa, a més, està lligada a la costa i no es veu a l'interior. La colònia més important és al Delta de l'Ebre, una de les més grans del món. Fa desplaçaments importants al llarg de tot el Mediterrani i s'alimenta principalment de peixos. 


FONTS: 
GRIMBIRDS.COM
BIRDING CATALUNYA

diumenge, d’agost 24, 2025

Haikus | El Breny


Des de fa uns mesos, els integrants que formem el grup 'Tastet de haikus', hem començat a col·laborar a la revista El Breny de Sant Vicenç de Castellet, sumant d'aquesta forma un altre espai on publicar els nostres haikus, com fem a la revista El Brogit del Montserrat. 

Comparteixo els haikus que vaig escriure i que han sortit publicats en els números 501, 502 i 503. El primer ja estava publicat aquí al blog, en el repte de 25 dies d'escriptura de principis d'any ;)



El bosc em guia
cap a la meva essència
on tot és calma.
(El Breny - Número 501)



Ales esteses,
blanqueta i pura es mostra
abans d'alçar el vol.
(El Breny - Número 502)



El mar ens banya
el cos i la mirada.
És temps de pausa.
(El Breny - Número 503)


Gràcies als companys de la revista El Breny per oferir-nos una pàgina per a haikus a la seva revista.

diumenge, d’agost 17, 2025

L'olor que fa després de la pluja | Cédric Sapin-Defour



L'Ubac es meravella per tot, per una eruga, pel vent entre els arbres, pel que ja no es veu. No deixa passar res del que podria animar-li la vida. La seva facultat per meravellar-se és un antídot al desencantament, no exigeix cap estràs, és bastant vital en suma, tots els rondinaires haurien de passar un hora amb un gos.


Avui, no moure'm constantment entre els blaus de postal ja no em desagrada tant, aquest gos m'ha ensenyat a fruir de l'exterior tal com es presenti, a trobar-li, si està turmentat, un caràcter, una estètica addicional perquè al capdavall només és, com tota altra cosa, l'ús que en fem. Avui, si n'hagués de triar un de sol, m'inclinaria pel cel incert. És una mica la vida, això: si fos sempre radiant o emplomada, podríem cansar-nos-en. Inestable, amb les seves variacions, les valorem totes i cadascuna.


Nosaltres, els hiperconnectats, en la gran història de les separacions, hem perdut la connexió més afavoridora, cada passejada m'ho confirma, aviat els únics cants d'ocell que ens faran aixecar les orelles seran les recepcions de missatges a les nostres pantalles. Aquest gos em torna a ensenyar els ésser vius del voltant, a escoltar les músiques de la natura, les seves amplituds, les seves respiracions, a mesurar-ne els estats, a desxifrar-ne els codis. Que ho he sabut mai? Si la vida m'ha demostrat que, per conèixer un paisatge, no hi ha res més fidel que experimentar-lo a través del cos, a la llarga, humil i en qualsevol època, l'Ubac em diu encara una altra cosa, que cal ser-ne, confondre-s'hi i no tenir por que ens travessi. 

diumenge, d’agost 10, 2025

L'obrador dels prodigis - Cristian Escribà & Sílvia Tarragó

L'educació ha de tenir una base científica i racional. Castigar no porta enlloc. S'ha de guiar els nens perquè aprenguin, sense condicionar-los. Per això em va agradar tant que inauguressin fa tres anys l'Escola de Bosc a la torre de l'advocat Josep Laribal. Allà els nens aprenen a través del contacte directe amb la natura, poden experimentar amb l'entorn... una meravella!


La prioritat dels Escribà durant aquells primers anys de postguerra va ser tirar endavant el negoci. Una tasca extremament difícil, ja que el país es trobava immers en la penúria després de la devastació ocasionada per la guerra. I la política econòmica del règim, basada en l'autarquia i l'intervencionisme, només va servir per sumir encara més la població en l'empobriment i la necessitat.


De sobte, va tornar a veure-ho clar. Que li proposessin treballar a l'obrador anava més enllà de casualitats o diligències encertades. Era un nou prodigi. Perquè no era habitual que una dona s'iniciés en l'aprenentatge de la pastisseria, ja que era un món tradicionalment masculí.


La feina del pastisser anava molt més enllà dels dolços. Si s'hi posava l'ànima, l'obrador podia esdevenir una fàbrica de sensacions, il·lusions i sorpreses.

diumenge, d’agost 03, 2025

Unes altres vacances | Relats d'estiu de la Carme

Refugi de l'Illa, Principat d'Andorra - Foto de Xavier Pujol

Després del cansament per la ruta d’aquest primer dia de vacances, l’Aina arriba al refugi de l’Illa amb la intenció de descansar. S’ha omplert la vista i l’ànima de paisatges meravellosos, s’ha embriagat del so de cascades d’aigua, s’ha refrescat les mans i la cara en algunes fonts, ha notat el sol i el vent a la pell, s’ha descalçat per sentir l’herba als peus. Es mereix una pausa, físicament però també anímicament. Aquest primer dia ha estat fantàstic, però un estiu més, i ja en fa uns quants, ha de passar les vacances sola. Per diferents circumstàncies la vida l’ha allunyada de persones que havien estat importants per a ella, però a vegades cadascú segueix els seus camins.

Entra al refugi i, en una de les taules, dues cares conegudes la saluden:
Hola, Aina! Quina casualitat! expressa sorprès en Víctor.
Seu amb nosaltres la convida l’Alfred.
Hola nois, sí que és casualitat trobar-nos aquí, tan lluny de casa, oi? fa l’Aina, i tots tres fan una rialla d’assentiment.
En Víctor i l’Alfred són veïns de l’Aina, viuen al mateix carrer, gairebé davant per davant, però coincideixen poc, només en comptades ocasions.
Després d’una bona estona en què mantenen una conversa agradable i de parlar de les rutes planificades, en Víctor no dubta gens i demana:
Per què no vens amb nosaltres, Aina? 
–I tant, així estaràs acompanyada afirma l’Alfred.
No vull ser cap molèstia, potser voleu anar a la vostra fa l’Aina amb timidesa.
Molèstia cap ni una! Si et convidem és perquè volem compartir afirma en Víctor.
I serà una manera de conèixer-nos una mica més també, vivim tan a prop però hem interactuat poc –diu l’Alfred.
Gràcies, nois! Doncs va, compartiré aquests dies amb vosaltres diu l’Aina mentre se li il·luminen els ulls i un somriure se li dibuixa als llavis.

Mentre al refugi de l’Illa van entrant i sortint alguns excursionistes, l’Aina, en Víctor i l’Alfred continuen conversant alegrament. Per a ella ha estat una sorpresa ben agradable trobar uns veïns aquí dalt, a més de 100 quilòmetres de la seva ciutat. A vegades hi ha persones que són ben a prop i gairebé no coneixes, i en una estona vas descobrint aspectes d’elles que fan que t'hi sentis a gust i amb qui pots compartir més que veïnatge. Per a l’Aina, aquest estiu les vacances han començat d’una altra manera: amb menys soledat, amb més ganes de resseguir rutes en bona companyia.


La meva aportació als Relats d'estiu de la Carme.
Aniré passant pels vostres blogs i posant-me al dia, he fet vacances i, tot i que he passat més dies a casa que no pas a fora, la desconnexió digital sempre va bé. 

dimecres, de juliol 02, 2025

Una altra manera de celebrar | Lletres i fils

Lletes i fils - estiu 2025

Si a Pòntia dels Cards hi ha una altra manera de viure també hi ha una altra manera de celebrar, per això la seva festa major es planifica amb activitats pensades en el gaudi i benestar de tothom: persones, animals i, per descomptat, tenint en compte el respecte cap a la Mare Terra. Tota activitat genera una petjada, un impacte en el medi, però en aquest petit poble dels Pirineus volen que aquest sigui mínim.

La festa començarà divendres al vespre amb el tradicional “Correespècies”, un joc en què, per grups, els veïns recorren els carrers del poble a la recerca d’ocells i papallones. Cada grup anota totes les espècies que veu, així com els cants d’ocells que reconeix. Si poden també fan fotografies, acostant-se a l’espècie sense causar-li cap molèstia ni espantar-la. A més també s’han de passar diferents proves com buscar arbres i plantes. Un joc entretingut en què posen a prova els seus coneixements i es diverteixen observant i escoltant sons de la natura. En finalitzar es reuneixen tots a la placeta de la Dent de Lleó per compartir les seves troballes, fent una posada en comú de les espècies, mostrant fotografies i escoltant àudios de cants d’ocells. El “correespècies” acaba amb una traca de melodies que omplen el poble amb la música de diferents ocells, no només d’aquells que han gravat, sinó de tots els que, entre les fulles i branques dels arbres de la placeta, s’afegeixen a la festa.

La festa continuarà dissabte al matí amb una remullada al Gorg dels Pollancres, on es pot accedir per un camí planer i accessible per a tothom, el camí de la riera dels Bedolls. Després d’un bany refrescant tornaran pel mateix lloc fent parada a la font del Salze, i qui ho vulgui podrà pintar una aquarel·la, escriure un poema o fotografiar els bells paratges d’aquest entorn únic.
L’activitat central de la festa tindrà lloc dissabte al vespre-nit, en el sopar popular al passeig de les Ravenisses, un àpat en què els veïns porten plats, gots, coberts i tovallons de casa i preparen un plat per a compartir, entre els quals hi haurà: gaspatxo amb herbes, sopa freda de cogombre, iogurt i fonoll, trinxat de patates amb salsa de ravenissa, canapès d’herbes, tàrtar d’ortiga especiada, amanida de llenties i plantes perfumades, etc. A cada taula també hi haurà gerres d’aigua i sucs de fruita naturals. Com a novetat, enguany una sorpresa espera als veïns de Pòntia dels Cards: una veïna ha preparat unes postres molt especials per a arrodonir aquest àpat popular: pecats de xocolata amb espècies, que no són altres que unes galetes de romaní perfumades amb llimona i uns bombons de xocolata amb gingebre.
Després de sopar començarà el concert a càrrec dels Amics de la natura, un duet format per l’Oliver i la Margarida, dos veïns del poble que amb la seves guitarres i la seva veu oferiran cançons de tots els temps, de diferents grups i estils. Aquells que vulguin podran seguir el concert asseguts, sortir a ballar o afegir-se a cantar aquells temes coneguts per a tots. La música s’allargarà fins a la una de la matinada aproximadament, hora en què cadascú retornarà a casa deixant el passeig de les Ravenisses sense cap deixalla, com si allà no s’hi hagués celebrat cap esdeveniment.

Diumenge, últim dia de festa major, hi haurà jocs al carrer per a la quitxalla, conta-contes a la placeta de la Dent de Lleó i exposició a l'Escola de Bosc de les obres creades el dia anterior a la font del Salze: aquarel·les, fotografies i poemes. La festa es clourà a la tarda, amb danses populars al passeig de les Ravenisses.

A Pòntia dels Cards se senten orgullosos amb la seva manera de viure i de celebrar, i és que en un món on el soroll i la brutícia sembla que s’han convertit en emblemes de la diversió, en aquest petit poble dels Pirineus han decidit conviure i festejar de forma més pausada, amable i respectuosa amb les persones, animals i posant el planeta al centre.





La meva aportació a Lletres i fils, edició estiu 2025.
Doncs m'ha sortit una segona part del text 'Una altra manera de viure' i he retornat a aquest poble fictici per imaginar una altra manera de celebrar. Quan vaig escriure el primer text no tenia pensat continuar la història, però pensant en què podria escriure per al Lletres i fils em va venir aquesta idea. 
Sobre els plats del sopar popular, he agafat diferents idees de la web Gastronomia salvatge

Us animeu a anar a la festa major de Pòntia dels Cards? És aquest cap de setmana, encara hi som a temps ;-) Us imagineu una celebració on tots els carrers queden nets, no hi ha actes incívics i es fan actes que no causin patiment a d'altres persones o animals? És molt fantasiós, ho sé, podria ser un relat de ciència-ficció aquest, però per somniar que no quedi. I és que amb les paraules podem crear el món que voldríem. 

dimarts, de juny 24, 2025

Regals de la natura

"A cada passeig a la natura un rep molt més del que buscava" John Muir

El passat diumenge 15 de juny, l'últim d'aquesta primavera, vaig sortir a fer una passejada no gaire llarga a prop de casa, d'hora al matí, abans que el sol comencés a escalfar de valent. Anava amb la idea de trobar hipèric, no per collir-ne, sinó simplement perquè m'agrada observar la forma de les seves flors amb aquell groc lluent. I sí, en vaig trobar, però a més també em vaig emportar algunes sorpreses; si anem sense expectatives, amb la mirada oberta, posant atenció al nostre voltant, la natura ens ofereix regals que ens canvien l'estat d'ànim. 

M'hi acompanyeu? A continuació comencem un passeig virtual per les diferents espècies que vaig trobar.

Hipèric, pericó o herba de Sant Joan

Com dues estrelles 

No hi podia faltar un angelet de dent de lleó

Tres angelets junts! Demanem tres desitjos?

La primera papallona del dia: una saltabardisses cintada

Volava i saltava de "cinta a cinta"

I finalment va trobar un lloc que li va agradar més, no creieu? ;-)

Vidiella

La segona papallona del dia: una margenera comuna

La margenera comuna es pot confondre fàcilment amb la bruna de bosc

Un gafarró. No s'hi va estar gaire en aquesta branca, el temps just per fotografiar-lo

La blanqueta de la col no hi podia faltar

Una corretjola

I un grup de corretjoles al final del camí

I fins aquí aquesta passejada plena de sorpreses agradables. Vaig a ampliar una mica d'informació sobre les dues papallones que vaig fotografiar per primer cop: la saltabardisses cintada i la margenera comuna.

Saltabardisses cintada - Pyronia bathseba
Típica dels ambients mediterranis, on a vegades pot assolir una gran abundància i convertir-se en una de les espècies dominants. És especialment comuna en boscos oberts i en matollars intercalats amb prats.
Vola al final de la primavera i a principis d'estiu. En ambients molt càlids els primers exemplars poden aparèixer al mes d'abril. Passa l'hivern com a eruga jove.

Margenera comuna - Lassiommata megera
Molt generalista i comuna al nostre territori, on pot aparèixer des del nivell de mar fins l'alta muntanya. Pot viure en ambients molt diversos, inclosos els que es troben fortament humanitzats. Semblant per la mida i el color a la bruna de bosc, amb la qual es pot confondre fàcilment. Morfològicament, se'n diferencia bé per la presència d'una banda d'ocels ben visibles al revers de l'ala posterior, absents en el cas de la bruna de bosc. 

He de dir que de moment em costa distingir la bruna de bosc i la margenera comuna, segons com estigui feta la fotografia es pot apreciar més o menys. Així que es tractarà d'observar bé quan n'hi hagi alguna a prop, de bruna o margenera, i si es poden fotografiar, després comparar. Tot és pràctica i aprenentatge.

Informació sobre les papallones extreta de la web Catalan Butterfly Monitoring Scheme

dissabte, de juny 21, 2025

Lletres i fils | Juny 2025


Oficialment avui comença l'estiu i arriba una nova edició de Lletres i fils amb la següent proposta: escriure un text, de l'extensió i el gènere que es vulgui, on s'incloguin aquestes dues paraules: remullada i postres. 

Som-hi doncs, us animeu a participar-hi? Millor després d'unes bones postres i una remullada per refrescar-nos de la calor, i així les idees també estaran més fresques. 


PROPOSTES REBUDES

· Sa lluna: Experiments