Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oliver Franklin-Wallis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oliver Franklin-Wallis. Mostrar tots els missatges

diumenge, de febrer 08, 2026

Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (II)

Traducció d'Ariadna Pous

Arreu del món, cada any es llencen 931 milions de tones de menjar, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Fins a un terç del menjar que es produeix al món acaba a les escombraries sense que s'hagi arribat a consumir. Això vindria a ser l'equivalent a un bilió de dòlars en menjar cada any, prou per alimentar dos milions de persones, o quatre vegades totes les persones que passen fam al món.
El malbaratament alimentari no és només una tragèdia humana, sinó també ambiental. Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, fins a un 10 per cent de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle es poden atribuir al malbaratament d'aliments.

Al voltant del 80 per cent dels deu milions de carabasses que es conreen al Regne Unit es fan servir com a decoració per a la festivitat de Halloween i després es llencen sense menjar-les, cosa que es calcula que genera unes 18.000 tones de residus alimentaris. (Als Estats Units, amb aquesta estranya obsessió que tenen pel Halloween, se n'arriben a llençar 900.000 tones.) La fruita i hortalissa que no es ven i que els espigoladors tampoc no agafen es descarta i es torna a enterrar al sòl. «Mires els camps, i et preguntes: com pot ser?».

La gent no entén que som part de la natura, i que això és un cicle natural. com més aviat entenguem que ens cal encaixar amb la natura en comptes de dominar-la, millor.

Més aviat del que es tracta és de ser conscients dels residus inherents en tot allò que fem i consumim, molt sovint de manera despreocupada, perquè d'aquesta manera com a mínim podrem tenir un debat honest sobre els residus, i sobre la veritable escala del nostre malbaratament. Quan ens comprem un mòbil nou, els residus no només són la capsa on ens arriba, ni el mòbil mateix. També són les terres arrasades per extreure'n les matèries primeres, els boscos talats i destrossats per fer-ne l'embalatge, els químics tòxics abocats als rius per fabricar els plàstics que conté. També el dany a les persones i els llocs a qui encolomem aquests residus.


Més fragments d'aquest llibre aquí: Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I) 

divendres, de febrer 06, 2026

Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I)

Traducció d'Ariadna Pous

Una cosa que sí que fa el reciclatge és mitigar el sentiment de culpa dels consumidors respecte els residus que generen. Si un producte es percep com a reciclat o reciclable, això fa que ens sentim millor quan el comprem, però el cas és que no tenim gaire manera de saber si el que anuncien les etiquetes és veritat o no.

Hem de començar a explicar la veritat sobre el reciclatge: què rutlla i què no. Aquest hauria de ser l'inici d'un debat de debò, que demana de nosaltres que afrontem els efectes del nostre sistema econòmic, i la manera com promou el consum i la generació de residus. Però el problema és complex, i poques vegades és una qüestió de blanc o negre; qualsevol intent de transformar aquest sistema ha d'implicar tots els actors afectats, siguin on siguin. Tot plegat vol temps i voluntat política, coses que de vegades fa l'efecte que no són precisament gaire abundants. Fins que això no passi, la muntanya de brossa no pararà de créixer. I de cremar. 

Donem les nostres coses per evitar que acabin en un abocador, i sense ser-ne conscients acaben en un abocador encara pitjor a milers de quilòmetres de distància. Aquesta és la conseqüència del nostre sistema de residus globalitzat: no és un defecte, sinó la manera com funciona el sistema avui dia. I no es tracta de colonialisme en matèria de residus, sinó més aviat del vell colonialisme de sempre: la reapropiació de les terres i la vida dels altres per al nostre benefici personal. Simplement hem desviat la mirada per no veure-ho.