 |
| Traducció d'Ariadna Pous |
Arreu del món, cada any es llencen 931 milions de tones de menjar, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Fins a un terç del menjar que es produeix al món acaba a les escombraries sense que s'hagi arribat a consumir. Això vindria a ser l'equivalent a un bilió de dòlars en menjar cada any, prou per alimentar dos milions de persones, o quatre vegades totes les persones que passen fam al món.
El malbaratament alimentari no és només una tragèdia humana, sinó també ambiental. Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, fins a un 10 per cent de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle es poden atribuir al malbaratament d'aliments.
Al voltant del 80 per cent dels deu milions de carabasses que es conreen al Regne Unit es fan servir com a decoració per a la festivitat de Halloween i després es llencen sense menjar-les, cosa que es calcula que genera unes 18.000 tones de residus alimentaris. (Als Estats Units, amb aquesta estranya obsessió que tenen pel Halloween, se n'arriben a llençar 900.000 tones.) La fruita i hortalissa que no es ven i que els espigoladors tampoc no agafen es descarta i es torna a enterrar al sòl. «Mires els camps, i et preguntes: com pot ser?».
La gent no entén que som part de la natura, i que això és un cicle natural. com més aviat entenguem que ens cal encaixar amb la natura en comptes de dominar-la, millor.
Més aviat del que es tracta és de ser conscients dels residus inherents en tot allò que fem i consumim, molt sovint de manera despreocupada, perquè d'aquesta manera com a mínim podrem tenir un debat honest sobre els residus, i sobre la veritable escala del nostre malbaratament. Quan ens comprem un mòbil nou, els residus no només són la capsa on ens arriba, ni el mòbil mateix. També són les terres arrasades per extreure'n les matèries primeres, els boscos talats i destrossats per fer-ne l'embalatge, els químics tòxics abocats als rius per fabricar els plàstics que conté. També el dany a les persones i els llocs a qui encolomem aquests residus.
Més fragments d'aquest llibre aquí: Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I)
Sabía que llençàvem menjar, però se m'ha posat la pell de gallina en saber quantes tones. Sent filla de forner, a casa em van ensenyar que el menjar no es llença i se'm queda molt marcat.
ResponEliminaÉs com si per jo comprés un pa de dos kilos, una ensaïmada gran o mil coses més... què en faria amb tant de menjar? I encara sort que tenim geleres, perquè sinó no vull ni pensar la quantitat que faríem malbé i/o llançaríem.
I pel que fa als electrodomèstics, penso que hauríem de tornar enrere, a quan hi havia persones que reparaven les coses.
Aferradetes, preciosa.
És esgarrifós conèixer la xifra de menjar que es llença. Fa uns quatre anys vaig anar a una exposició sobre el malbaratament alimentari a nivell de Catalunya, la quantitat ja em va semblar molt bèstia... conèixer la d'arreu del món és esgarrifós.
EliminaA casa i a la família no hi ha hagut cap forner però sempre m'han inculcat que el menjar no es llença, i nosaltres també comprem pel que mengem, sense passar-nos.
I pel que fa als electrodomèstics estic d'acord amb tu en què s'hauria de tornar a la reparació. Avui en dia se t'espatlla una cosa i ja et diuen de seguida que s'ha de canviar. Tot i que també actualment els aparells es fabriquen expressament perquè durin poc... el llibre també en parla d'aquest tema.
A prop d'on visc sé que es va muntar un taller on pots anar a reparar petits aparells, hi ha persones que n'ensenyen.
I també hi ha vàries "biblioteques de les coses", que funcionen com una biblioteca de llibres però amb petits objectes que es poden anar a buscar quan es necessiten i retornar-los un cop els hagis fet servir.
D'iniciatives ja en van sorgint i això sempre és bo. Tant debò es vagin estenent.
Aferradetes, preciosa.
Impactant!. Ens recordes amb dades esfereïdores que el malbaratament no és només una pèrdua econòmica d'un bilió de dòlars, sinó una tragèdia humana i ambiental que genera el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. És trist veure com tradicions com Halloween acaben enterrant milers de tones de menjar mentre molta gent passa fam. Com bé dius, cal un debat honest per entendre que el nostre consum despreocupat deixa una empremta invisible que arrasa terres i contamina rius; és hora de deixar de voler dominar la natura i començar a encaixar-hi. Gràcies per sacsejar-nos la consciència, Núria!
ResponEliminaUna abraçada.
Són dades que impacten i que haurien de servir per reflexionar honestament. Indigna que hi hagi tradicions en què la "diversió" sigui llençar menjar perquè sí, no s'entén de cap manera.
EliminaEl malbaratament d'aliments i el consum excessiu i desmesurat, entre altres, han generat una situació que s'hi hauria de posar remei, cercant solucions realment efectives, tot i que exactament no sàpigues ben bé què... Almenys a nivell individual podem fer petites accions i anar generant consciència al nostre entorn més proper.
Gràcies per la teva aportació, Jordi.
Una abraçada.
O homem tem ainda muito que equacionar para tornar tudo mais sustentável e encontrar um equilíbrio entre o que produz e aquilo que consome.
ResponEliminaFaz doer esse desperdício quando há tanta miséria e tanta gente a passar fome.
Abraço de solidária amizade.
Juvenal Nunes
Sí, falta molt per aprendre i hi ha molts canvis d'hàbits a fer, de moment estem lluny d'aconseguir aquest equilibri.
EliminaI també fa mal veure com n'hi ha que tenen tant, molt més del que realment necessiten, mentre altres no tenen ni el més mínim per viure.
Abraçades i gràcies, Juvenal.
Doncs sí, com els altres companys que comenten abans que jo, he quedat esfereïda de les xifres del malbaratament.
ResponEliminaJo procuro no llençar mai res, com dieu, el menjar no es llença. Però hi ha d'haver gent que en llença molt. Jo crec queels productes no venuts i caduats són molts i també els restaurants deuen llençar bastant de menjar. I evidentment els particulars també, però aquestes xifres, estic segura que no poden venir dels particulars, sinó com tu dius de mogudes absurdes com ara la de les carbasses.
Si no hi posem fre, tot anirà a pitjor.
Abraçades.
Sí, quedes ben esgarrifat en conèixer aquestes xifres.
EliminaPenso igual que tu, hi ha particulars que deuen llençar molt menjar, però sobretot els restaurants i supermercats han de ser els que més en llencen. De fet als restaurants si no t'acabes el menjar pots demanar que te'l posin en un tupper, en teoria hi estan obligats, però molta gent suposo que no ho sap i no ho demana.
I l'absurditat de les carbasses és una autèntica vergonya. O els ous que es llencen també per Halloween, a part que els llencen a terra, pel carrer, i és perillós perquè pots relliscar.
No sé on (cap a València crec), feien una festa on llençaven tomàquets també... una altra absurditat.
Com bé dius, cal posar-hi fre o ens n'anem cap al pedregar.
Una abraçada, Carme!