 |
| Traducció d'Ariadna Pous |
Arreu del món, cada any es llencen 931 milions de tones de menjar, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Fins a un terç del menjar que es produeix al món acaba a les escombraries sense que s'hagi arribat a consumir. Això vindria a ser l'equivalent a un bilió de dòlars en menjar cada any, prou per alimentar dos milions de persones, o quatre vegades totes les persones que passen fam al món.
El malbaratament alimentari no és només una tragèdia humana, sinó també ambiental. Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, fins a un 10 per cent de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle es poden atribuir al malbaratament d'aliments.
Al voltant del 80 per cent dels deu milions de carabasses que es conreen al Regne Unit es fan servir com a decoració per a la festivitat de Halloween i després es llencen sense menjar-les, cosa que es calcula que genera unes 18.000 tones de residus alimentaris. (Als Estats Units, amb aquesta estranya obsessió que tenen pel Halloween, se n'arriben a llençar 900.000 tones.) La fruita i hortalissa que no es ven i que els espigoladors tampoc no agafen es descarta i es torna a enterrar al sòl. «Mires els camps, i et preguntes: com pot ser?».
La gent no entén que som part de la natura, i que això és un cicle natural. com més aviat entenguem que ens cal encaixar amb la natura en comptes de dominar-la, millor.
Més aviat del que es tracta és de ser conscients dels residus inherents en tot allò que fem i consumim, molt sovint de manera despreocupada, perquè d'aquesta manera com a mínim podrem tenir un debat honest sobre els residus, i sobre la veritable escala del nostre malbaratament. Quan ens comprem un mòbil nou, els residus no només són la capsa on ens arriba, ni el mòbil mateix. També són les terres arrasades per extreure'n les matèries primeres, els boscos talats i destrossats per fer-ne l'embalatge, els químics tòxics abocats als rius per fabricar els plàstics que conté. També el dany a les persones i els llocs a qui encolomem aquests residus.
Més fragments d'aquest llibre aquí: Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I)
Sabía que llençàvem menjar, però se m'ha posat la pell de gallina en saber quantes tones. Sent filla de forner, a casa em van ensenyar que el menjar no es llença i se'm queda molt marcat.
ResponEliminaÉs com si per jo comprés un pa de dos kilos, una ensaïmada gran o mil coses més... què en faria amb tant de menjar? I encara sort que tenim geleres, perquè sinó no vull ni pensar la quantitat que faríem malbé i/o llançaríem.
I pel que fa als electrodomèstics, penso que hauríem de tornar enrere, a quan hi havia persones que reparaven les coses.
Aferradetes, preciosa.