| Les Cases de l'Onyar - Girona |
Mirant el riu
colors nedant a l'aigua.
Espill de cases.
colors nedant a l'aigua.
Espill de cases.
(2/9/2026)
Tren cremallera
deixa enrere la Vall.
La boira es queda.
(16/9/2026)
de l'ample riu, la calma
i els arbres regnen.
(23/9/2026)
| Cianotípia de Blaus de Prússia |
De blanc i blau
es vesteix la natura.
Ecos de Prússia.
(30/9/2026)
Un altre mes de #dimecresdehaikus, amb la inspiració que m'han portat les fotografies i la il·lustració creada amb la tècnica de la cianotípia. El dimecres 9 de setembre no vaig escriure cap haiku, va ser el dia de l'enterrament d'un familiar.
I encarant els tres últims mesos del 2026, tretze dimecres que falten per completar el repte dels #dimecresdehaikus.
Hi ha forces majors que ens impedeixen fer altres coses. El meu suport a tu i a tota la família en aquests moments tan tristos.
ResponEliminaUnes fotos precioses amb uns haikus que harmonitzen molt bé.
Aferradetes, nina.
Si no es pot, no es pot. Quan vaig començar el repte ja vaig pensar que potser algun dimecres no podria, fos per falta d'inspiració o per altres causes, com en aquest cas.
EliminaNo passa pas res, no he de "fitxar" enlloc.
Gràcies per les teves paraules, nina.
Aferradetes, preciosa!
Meus sentimentos pela perda! E as fotos e os haicais lindos demais! Adoro ver! beijos, ótimo OUTUBRO! chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaIgualment, bon octubre per a tu també :)
En pau descansi el teu familiar.
ResponEliminaEn el segon vers del haiku de Núria queda descrit el seu comiat:
"deixa enrere la Vall"
Gràcies, Xavier. I gràcies també pel detall del segon haiku, no me n'havia adonat però és ben cert que parla de pèrdua.
EliminaUna abraçada!
T'acompanyo en el sentiment, Núria!
ResponEliminaEls haikus són benvinguts igualment encara que no estiguin complets.
Com tu dius no hem de fitxar enlloc i no tenim. Ap obligació.
Mirall de riu.
Plàcida tremolor
Colors a l'aigua.
Una abraçada.
Una selecció de setembre plena de poesia i d'imatges molt nostres. Lamento molt la teva pèrdua; fins i tot en el silenci d'aquell dia s'intueix molta sensibilitat. Una forta abraçada, Núria!
ResponElimina