| Tossa de Mar (juny 2026) |
Finestra oberta de cara el mar.
El cos i l'ànima expectants,
la mirada plena de sal.
Cerco serenor en les onades,
menudes, gairebé imperceptibles.
Només el mar i jo,
que no és pas poc,
que ho és tot.
Respiro la brisa marina,
prenc la calma que m'ofereix l'entorn,
i em deixo seduir pel paisatge
nedant, amb els ulls, la vida.
la mirada plena de sal.
Cerco serenor en les onades,
menudes, gairebé imperceptibles.
Només el mar i jo,
que no és pas poc,
que ho és tot.
Respiro la brisa marina,
prenc la calma que m'ofereix l'entorn,
i em deixo seduir pel paisatge
nedant, amb els ulls, la vida.
Lindo de te ler,Nuria e lindo de ver essa bela janela!
ResponEliminaAdorei! beijos, chica
És un lloc molt bonic, m'alegro que t'hagi agradat, chica.
EliminaPetons.
Molt bonic tot, poema i foto.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, nina.
EliminaAferradetes, preciosa.
I’m just imagining you climbing up from the sea and smiling at us through this window. ;-)
ResponEliminaLa pau de la nit, Núria.
Ho dius molt bonic i molt poètic, Sean. Posem-hi imaginació doncs, un somriure sempre és benvingut, i si és d'aquest raconet amb el mar de fons, encara millor.
EliminaThe peace of the night, Sean.
Abraçades.
;-)
EliminaSempre és bonic veure el mar des d'una finestra. I si és la de Tossa de Mar, encara més.
ResponEliminaDes d'una finestra i des de qualsevol lloc és bonic veure el mar, però des de Tossa és una delícia.
EliminaUna abraçada, Xavier.
Hola, Nuria.
ResponEliminaHas expresado mis sentimientos, totalmente.
Paso a saludarte y desearte un feliz día.
Te invito a visitar mi espacio también.
Un beso con achuchón.
Hola, Marisa.
EliminaMe alegro de que te hayas identificado con los sentimientos del poema.
También te deseo un feliz día y me paso por tu espacio.
Un beso.
Tu poema es precioso, Núria. La imagen me deja sin palabras. Bella! Un abrazo.
ResponEliminaMuchas gracias, Gil.
Elimina¡Un abrazo!
Em repetiré del que tothom ha dit, però és que no hi ha altra manera de dir-ho. Tossa sempre val la pena, aquesta teva foto és molt bonica i ja ens xiuxiueja calma. I per si no ho havíem sentit bé, el teu poema ens hi acaba d'endinsar. Un post molt relaxant.
ResponEliminaAbraçades, Núria.
Moltes gràcies, Carme.
EliminaTossa val molt la pena, per la bellesa i pels racons que trobem amb unes vistes magnífiques, a part de la calma que ofereixen. Em vaig aturar davant del mar a diversos llocs i em vaig omplir de serenor amb els blaus que m'envoltaven.
Una abraçada, Carme.