dilluns, de maig 01, 2023

Temps de flors

.
Per un camí amb vistes a Montserrat

I una de les primeres flors que he trobat, amb companyia

Elles també estan acompanyades

Una que no hi pot faltar, la margarida

Temps de roselles

Un pipiripip ben eixerit
                                                     
Si us hi fixeu bé, a part del gallaret, què més hi veieu?

Aquesta imatge no hi podia faltar
                                                                 
Unes campanetes, ben blanques i pures

Entre el verd, surt el lila de les malves

Demanem un desig?

Minúscules però ben unides, fan un bon conjunt

A l'exterior d'una casa, aquest test tan ben cuidat, quin goig

I abans de tornar a casa, una darrera amiga, avui prenent el sol


Doncs avui comparteixo les fotografies d'un camí que faig tot sovint. I ara que és temps de primavera hi ha una bona varietat de flors que el fan encara més atracctiu. Una d'elles, la rosella, ja sabeu té molts noms segons la zona; n'he posat de diferents a cada una de les fotos que he compartit on surt aquesta flor primaveral.
I per acabar, dir-vos que si alguna imatge us inspira per escriure algun text, la podeu agafar lliurement.


12 comentaris:

  1. Un passeig ben aprofitat.
    No podria triar quina m'agrada més, totes són ben maques i plenes de detalls.👌
    Per cert, l'he pensat i he bufat!.😉

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, molt ben aprofitat: amb unes vistes magnífiques i unes troballes ben interessants.
      A mi també em costa triar-ne una només, així que ens quedarem amb totes i amb els seus detalls.
      I ara... a esperar que el desig es faci realitat ;)

      Aferradetes per a tu també, preciosa.

      Elimina
  2. Que bé es veu Montserrat. Mai no ens cansarem de veure aquesta silueta, i si és amb un camp de roselles al davant, o de qualsevol altra flor, encara millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta muntanya mai no cansa de veure, ben bé com ho dius. Aquest és un camí que mai no em cansa de fer, i anar observant els canvis segons l'estació de l'any. Ara a la primavera, amb les flors, fa molt de goig.
      Gràcies, Xavier, una abraçada!

      Elimina
  3. Malgrat la sequera, el paisatge en cara es veu força verd i les flors ens alegren la vista ...Quin bé de Deu de flors, però el paisatge de Montserrat embadaleix. A la foto , amés de la rosella, jo hi veig una marieta.
    Bona nit, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, malgrat la manca d'aigua la natura està prou bonica encara. Aquest cap de setmana ha plogut una mica, tot i que no el suficient per la sequera, però almenys l'aigua ha donat un petit respir.
      I sí, has vist bé la marieta, petita però als qui ens agrada fixar-nos en els detalls no ens passa per alt.
      Bon dia, Roser, petonets.

      Elimina
  4. Està preciós, tot el paisatge. Veure Montserrat és una gran sort. Sempre omple el cor i les emocions.

    I els colors de les flors també, els colors ajuden molt: pixallits grocs, margarides blanques, gallerets vermells, marietes vermelles, campanetes blanques, malves de color lila o malva(com no?), el blanc trencat del angelets i el rosa de la flor de Sant Jordi... què més podríem desitjar?

    Un reportatge molt bonic, Núria! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un reportatge que tu has acabat d'enriquir escrivint els noms de totes les flors. La natura m'ha captivat des de sempre desconec moltes espècies, tot i que ja hi estic posant remei i mica en mica vaig aprenent de forma autodidacta, mai no és tard. I agraeixo el teu comentari doblement.
      I com molt bé dius, Montserrat sempre t'omple, si a més hi sumem tots aquests colors, el paisatge fa molt de goig.

      Una abraçada, Carme!

      Elimina
  5. En un camí
    entre ombrejat
    i ple de sol
    camino cot baix
    per no trepitjar-les.
    La seva olor m’ajuda
    a cercar-les
    i els colors em criden
    al meu pas.
    Cerco la soledat
    en el meu passeig,
    i cada instant
    em criden des de baix.
    Bon dia!
    Quina preciositat
    tens a la vora dels peus
    i tu tan desanimat.
    Miro més enllà dels prats
    i el gris de les muntanyes
    em retorna al puzle
    que tinc a l’abast.
    Colors i soledat.
    Respiro l’aire
    de la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que bonic el teu poema, has sabut trobar les paraules adequades que descriuen les imatges.
      M'alegro que t'hagin inspirat i que ho hagis compartit.
      Respirem l'olor de la primavera i l'aire de llibertat.
      Gràcies, qui sap si...

      Elimina
  6. Una bona passejada amb vistas i ben aprofitada, espero que el desig, si el vas fer, s'acompleixi ! :)
    Bon cap de setmana !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben aprofitada, la passejada, plena de colors, olors i bonics paisatges.
      El desig està demanat, almenys la intenció hi està posada -;)
      Bon inici de setmana, Artur!

      Elimina