La meva mare - Tahar Ben Jelloun

Traducció d'Eulàlia Sandaran

La mare ha treballat tota la seva vida; a les cuines, per tota la casa. No ha tingut la vida fàcil. Recordo la vida sense nevera, sense cuina de gas, sense aigua corrent, sense telèfon. La mare s'ha cansat molt.

---

La mare també ha esdevingut "gemegaire i capriciosa". La malaltia, l'avorriment i la solitud li han afavorit les males inclinacions. Insisteix, es repeteix i cansa els que estan al seu costat. A vegades se n'adona i demana que no donem importància a aquestes "petites coses"

---

Què estava dient? Recorda'm el que deia, ja no em recordo de les coses recents, però recordo molt bé les coses llunyanes, és curiós, els records més antics em són fidels, no ens abandonen, mentre que els d'aquest matí, no els he conservat, no sé què n'he fet, potser han caigut per terra com les ulleres. Els vells records ens acompanyen fins a la tomba. En què es converteixen després?, no ho sé pas.

---

Des que hem vingut a aquesta casa no tinc sol; sembla que l'hivern visqui a casa nostra, un llarg hivern. M'agradava aquesta estació, a Fes, quan el fred em mossegava els dits i la punta del nas. M'embolicava amb unes quantes flassades de llana i tremolava tot rient. Avui les flassades són velles, no són de llana sinó d'una matèria que no conec.

---

La mort, la veritable, la insuportable pèrdua i absència, és la malaltia: dies i nits interminables de degradació, de sofriment i d'impotència. És això la mort, i no la fracció de segon en què el cor es para.