 |
| . |
Nova proposta de Lletres i fils, en aquesta ocasió es tracta d'escriure un text que comenci amb la frase: "Maturo davant del roser i...". No hi ha límit de paraules i es pot acompanyar la publicació amb alguna fotografia, dibuix, música...
Us animeu a escriure i a compartir-ho?
PROPOSTES REBUDES
· Salluna: Nomen Rosae
· Maria: M'aturo
· Núria: Guies del camí
· Artur: Renéixer
· Carme: M'aturo davant del roser i...
M'aturo davant del roser i junt amb la fragància dels seus pètals m'arriba una melodia:
"L'important c'est la rose"
"L'important c'est la rose"
Xavier Pujol
M'aturo davant del roser i em pregunto
on són les teves flors que jo esperava?
A les branques hi tens un munt de fulles
verdes, suaus, però...
I les roses, aquelles mig grogues mig taronja,
roses de te en diuen? Aquelles que tant m'agraden?
Digues on són que aniré a buscar-les,
digues que fan que el capoll no s'esberla,
digues perquè no en percebo la flaire,
digues... si pots, quan
me n'enviaràs una.
Perque de les teves branques neixen
glicines com a penjols armats,
liles amunt i cap ni una rosa?
on són les teves flors que jo esperava?
A les branques hi tens un munt de fulles
verdes, suaus, però...
I les roses, aquelles mig grogues mig taronja,
roses de te en diuen? Aquelles que tant m'agraden?
Digues on són que aniré a buscar-les,
digues que fan que el capoll no s'esberla,
digues perquè no en percebo la flaire,
digues... si pots, quan
me n'enviaràs una.
Perque de les teves branques neixen
glicines com a penjols armats,
liles amunt i cap ni una rosa?
Anna Babra
M'aturo devant del roser, i quedo embadalida del munt de roses que han
florit aquest any, perquè més aviat semblen roses d'hivern , jo les
oloro i les acarono , les mans em queden perfumades per una olor tan
suau i fina que em deixa enamorada.
Roser
PROPOSTES REBUDES A TRAVÉS DE FACEBOOK
M'aturo davant del roser i el meu cor esclata d'amor.
Carme Alcáraz
M'aturo davant del roser i contemplo una rosa vermella plena de vida i olor.
Àngela Riambau
Una proposta molt primaveral.
ResponEliminaA veure si entre tots la fem arribar més aviat, perquè sembla que li costa un munt.
Aferradetes, bonica.
Està mandrosa aquesta primavera, a veure si la veiem florir amb els nostres textos, hehe.
EliminaAferradetes, bonica
M'aturo davant del roser i em pregunto
Eliminaon són les teves flors que jo esperava?
A les branques hi tens un munt de fulles
verdes, suaus, però...
I les roses, aquelles mig grogues mig taronja,
roses de té en diuen? Aquelles que tant m'agraden?
Digues on són que aniré a buscar-les,
diuges que fan que el capoll no s'esberla,
digues perquè no en percebo la flaire,
digues ... si pots, quan
me nénviaràs una.
Perque de les teves branques neixen
glicines com a penjols armats,
liles amunt i cap ni una rosa?
Hola Anna, moltes gràcies per compartir el teu bell poema.
EliminaOn deuen ser aquestes roses de te? Mentre les busquem gaudim d'aquestes glicines.
Benvinguda i agraïda per la teva participació.
A veure, si com diu la Paula, li donem una empenteta a la primavera, amb les roses ben florides. Hi anirem pensant.
ResponEliminaUna abraçada, Núria!
Segur que sí que la desvetllem, tots en tenim ganes. Hi començarem a pensar.
EliminaUna abraçada, Carme!
Por aquí las rosas aún están perezosas. No es de extrañar con este frío ue nos llegó.
ResponEliminaBuena semana Núria.
Un abrazo.
Aquí las rosas también lo están, esta foto es del año pasado. Algunas flores empiezan a florecer pero tímidamente, ha habido lluvias y frío estas últimas semanas por aquí también. Esperamos que pronto la primavera nos ofrezca sus bellas imágenes.
EliminaBuena semana para ti también Laura, un abrazo.
Beautiful blog
ResponEliminaTnak you
EliminaPlease read my post
ResponEliminaI will read your blog, thanks
EliminaO meu elogio a quem participar
ResponElimina.
Cumprimentos cordiais
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràciess, Rik@ardo.
EliminaSalutacions cordials.
AQUÍ vos deixo el meu.
ResponEliminaGràcies!.
Moltíssimes gràcies a tu, nina.
EliminaJa he passat pel teu blog, bonica proposta :)
Aferradetes.
aquí et deixo el meu:
ResponEliminam’aturo davant del roser
i un camí neix entre pensaments
temps de dies passats
o potser uns records
massa allunyats
m’aturo davant del roser
i tant sols m’arriba
la dolça flaire del seu perfum
la vivesa del seu color
i la bellesa d’aquest instant
deixo enrere el món que no es veu
vull quedar-me en aquest estar…
contemplant la intensitat del seu color
olorant el suau perfum…
i gaudir-ne d’aquest mirar...
... fins la propera... :)
aquí et deixo l'enllaç
Eliminahttps://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/04/maturo.html
Moltes gràcies Maria pel teu bell poema i per l'enllaç al teu blog, per on he passat.
EliminaFins la propera :)
Aquí et deixo el meu !.
ResponEliminahttps://blueinstant.blogspot.com/2022/04/reneixer.html
Bona setmana :)
Gràcies, Artur, vaig cap al teu espai ;)
EliminaBona setmana per a tu també!
M'aturo davant del roser i junt amb la fragància dels seus pètals m'arriba una melodia:
ResponElimina"L'important c'est la rose"
Preciosa, aquesta melodia i molt encertada, sens dubte, l'important és la rosa.
EliminaMoltes gràcies, Xavier.
M'aturo devant del roser, i quedo embadalida del munt de roses que han florit aquest any, perquè més aviat semblen roses d'hivern , jo les oloro i les acarono , les mans em queden perfumades per una olor tan suau i fina que em deixa enamorada ... A la Roser bé l'hi han d'agrasar les Roses!!!
ResponEliminaPetonets Núria.
I tant que a la Roser li han d'agradar les roses, hehe!
EliminaMolt bonic com ho has escrit, encara que les roses semblin d'hivern, el seu perfum et deixa enamorada sempre...
L'afegeixo a la publicació, aquest mes n'hi ha una bona colla.
Moltes gràcies, Roser