Activitat A Tota Veu - Sant Jordi 2022

.

.
 

Ahir dissabte 23 d'abril, diada de Sant Jordi, vaig participar a l'A Tota Veu, activitat organitzada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística. Es tracta d'una lectura de poemes per parelles, primer una de les persones llegeix en la seva llengua d'origen i després l'altra llegeix el mateix poema traduït al català. 

Vaig participar a la lectura que es va fer a Manresa, en què érem deu parelles, i es van poder sentir diferents llengües: àrab, aranès, castellà, grec, portuguès, rus,  xinès i català. La meva parella va ser una noia d'Ucraïna, Katherina, que va llegir en rus. Comparteixo el poema, escrit per Irina Samarina i traduït al català per Marianna Soldatova.

Hi ha gent "ocàs" i gent "alba".
Alguns negatius, altres "benaventurats".
Però els que són "benaventurats", sovint somriuen,
mentre que els que són "ocàs", solen ser infeliços.

Contactant amb alguns et sents fred,
altres, fins i tot als setanta semblen joves.
I tu, amb alguns et carregues de llum,
amb altres, no hi és en tot el dia.

Però si li donem a la persona "ocàs"
el tros de caliu que va desaparèixer,
i no culpem la tristor del seu cor,
ella també voldrà escalfar i escalfar-se.

Al cap i a la fi, tant a les persones "ocàs",
com a les persones "alba", 
els agradaria trobar la felicitat en un bitllet,
però la por d'estimar desinteressadament,
els fa estar enfadats i mossegar dolorosament.

I la gent "alba" també pot esdevenir
com la gent negativa que sembla una borrasca,
quan l'agraïment de l'ànima desapareix,
el cel d'alba en posta de sol es converteix.

Jo també de vegades estic al límit,
però sé que amb l'alba la tristesa desapareix.
I que algú digui: "Ella és benaventurada".
Hi ha gent "ocàs" i gent "alba".

 

Foto de grup de les parelles participants a l'A Tota Veu

 

Ja sabeu que ahir el temps va ser molt variable durant tot el dia: pluja, sol, pluja, sol, vent... l'acte es va començar al carrer, al Passeig de Manresa davant del Casino, amb un bon sol. Però el cel es va anar tapant fins que va començar a ploure quan encara no havíem llegit totes les parelles. Així que ens vam traslladar a la sala d'actes de la Biblioteca del Casino per poder finalitzar. I un cop acabat ens vam fer la foto de grup.

Aquesta activitat es porta a terme des de l'any 2012 (aturada els dos últims anys per la pandèmia) i per a mi ha estat la primera vegada que hi participo. Un plaer col·laborar-hi, poder escoltar diferents idiomes, descobrir poesia i enriquir-se culturalment.


Diploma de participació entregat a cada participant


Comentaris

  1. Que bé !. Una experiència original i molt inclusiva per a tothom. No la coneixia i et felicito a tu i als teus companys per aquest èxit !.
    Bona setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc la coneixia, me'n vaig assabentar a través del Consorci de Normalització Lingüística perquè faig Voluntariat per la Llengua, i ens van dir si hi volíem participar. Es fa cada any pels volts de Sant Jordi i com bé dius és una activitat original i on pot participar tothom qui ho desitgi.

      Gràcies, Artur, va ser una lectura molt bonica.
      Bona setmana per tu també :)

      Elimina
  2. Què maca i inclusiva aquesta activitat!.

    Dues maneres diferents d'anar per la vida, com gairebé tot res és per a sempre. Tan sols si hi posem una mica d'amor, tot pot canviar.

    Ni la pluja ni el vent pogué desbaratar la teva participació.😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una activitat molt bonica i on tota persona hi té cabuda, i tant!
      M'agrada això de "tot res és per a sempre".
      I com bé dius, posant-hi una mica d'amor, cada un de nosaltres, podem aconseguir grans canvis.

      I malgrat la pluja i el vent, vam persistir, hehe. Es va poder trobar una solució i tot es va poder fer ;)

      Aferradetes per a tu, nina.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Tota tasca que sumi per la llengua i la poesia, endavant!

      Elimina
  4. Sí, quina bona feina, i quina ativitat més maca! M'alegro que ni la pluja pogués espatllar-la. Una anraçada, Núria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és una activitat ben bonica i ben enriquidora.
      Una noia estava llegint i es va quedar a mitges perquè es va posar a ploure... però per sort teníem una sala ben a prop on ens van deixar anar.
      Una abraçada, Carme!

      Elimina
  5. Felicitats Núria aquests encontres sempre solen deixar bones coneixences i singulars estones.
    una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria. Sí, sempre s'agraeix compartir bons moments i conèixer persones d'arreu. Experiències que omplen i sumen.
      Una abraçada :)

      Elimina
  6. Una molt bona idea...El que trobo estrany és que la nena d'Ucraïna, recités en rus...
    Llàstima que no estigui més a prop de Manresa!!!
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi havia una noia d'Ucraïna i una de Rússia i totes dues van llegir en rus, no vaig poder parlar gaire amb elles perquè fa poc que són aqui i encara no saben ni castellà ni català, així que vam poder intercanviar poques paraules, alguna cosa en anglès només.
      Segur que t'hauria agradat el recital!
      Petonets, Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada