Guies del camí | Lletres i fils

.

M'aturo davant del roser i el contemplo posant-hi tots els sentits. Continuo el camí, avançant sense pressa. A banda i banda els prats aviat es tenyiran amb el vermell intens dels pipiripips. Passo per davant d'una masia i admiro les dues roses, de color groc, que llueixen ben obertes al pati. Avanço ara pel costat d'uns camps plens de colza. I més endavant trobo argelaga i romaní. I margarides i dents de lleó a les vores dels camins... Des de sempre he tingut interès per la flora, la fauna i la natura en general, i això és el que m'ha empès a començar un curs de floristeria. Les ganes d'especialitzar-me i poder trobar feina en un sector amb alta demanda han fet decantar la balança entre tota l'oferta formativa.

Arribo a la via del tren i torno enrere refent el camí per on he vingut, notant ara l'escalfor del sol a la cara. Els camps de colza i la masia amb els seus arbres fruiters em retornen fins al punt de partida, davant del roser. M'hi aturo un altre cop i somric. D'aquí dues setmanes és Sant Jordi i faré les primeres pràctiques en una floristeria. Estar darrera d'una parada en una diada tan especial m'omple d'alegria. I amb la imatge del roser gravada a la ment i l'olor de les seves roses guiant-me a cada pas retorno a casa amb la il·lusió dins meu.


La meva proposta per al Lletres i fils del mes d'abril. Escriure un text que comenci amb la frase: M'aturo davant del roser i... Us animeu a participar-hi? https://nurialaroca.blogspot.com/2022/04/lletres-i-fils-abril-2022.html

Comentaris

  1. Segurament ho farà molt bé, les flors li han donat l'empenta.😉

    Un text molt ben trobat.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es tria allò que agrada es nota en les ganes, la passió... un pas molt important perquè surti molt bé.

      Gràcies nina, aferradetes.

      Elimina
  2. No sé a quí li vaig posar aquest comentari:

    La Roser s'atura davant del roser i contempla les roses...

    Per cert, un any vaig anar a signar llibres al passeig de gràcia i m'ho vaig passar molt bé!!!

    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi me'l vas posar i et vaig dir que t'animessis a participar. 😉

      Elimina
    2. Bon joc de paraules amb el teu nom i les roses, hehe.

      Me n'alegro que molt que t'ho passessis bé al Passeig de Gràcia, per Sant Jordi només hi he anat un o dos cops a Barcelona, i fa molts anys, pel meu gust hi ha massa gent, prefereixo llocs més tranquils, però signar llibres ha de ser una bonica experiència.

      Petonets, Roser

      Elimina
  3. A Primavera no seu mais belo esplendor
    .
    Um domingo feliz … Saudações cordiais
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera, cuando resplandece, nos regala unos paisajes muy bellos.

      Igualmente, feliz domingo.
      Saudaçoes cordiais, Rik@rdo.

      Elimina
  4. Un placer detenerse delante de un rosal y mirarlo detenidamente , así recordaremos su belleza. Dijo André Kertesz que "Ver no es suficiente, tienes que sentir lo que estás fotografiando". Y es una gran verdad , una frase que me gustó puse en el blog.
    Buen domingo Núria.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Detenerse delante de un rosal, alguna planta, árbol es un placer para todos los sentidos, y vale la pena admirar su belleza. Estoy de acuerdo con esta frase de Kertesz, y es que cuando se hacen fotos hay que ir más allá, hay que sentirlo y no solo fotografiar por el simple hecho de hacerlo. Me gusta, gracias por compartirla.

      Buen domingo para ti también, Laura.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Es una noia molt motivada
    i per Sant Jordi,
    tindrà gran feinada !!.

    Bona sort ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sant Jordi ja se sap que és un dia de molta feina per a les floristeries, i llibreries també. Tindrà feina la protagonista, sí, però com que li agrada segur que ho farà de gust.

      Gràcies, Artur ;)

      Elimina
  6. A mi també m'agrada molt fixar-me amb les flors i amb els colors de les flors, com a la teva protagonista. No he arribat mai a voler-m'hi dedicar, però sí que m'he fet un tip de buscar els noms de cadascuna i intentar aprendre'n una mica. Estic segura que aquesta noia serà feliç dedicant-se al que li agrada.

    Bon relat, Núria! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també m'agrada conèixer el nom de les flors, les plantes, els arbres... últimament llegeixo llibres sobre la natura, per aprendre una mica més, així quan surto a caminar conec què em vaig trobant. No m'hi vull dedicar tampoc però sempre és bo i interessant tenir alguns coneixements.
      Segur que sí que la protagonista se sentirà feliç fent el que li agrada, poder convertir una passió en professió és una bona elecció.

      Gràcies, Carme, una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada