Salvavides | Escribir jugando

-
.
Fa goig obrir els ulls cada matí i contemplar l'habitació endreçada. Els quaderns, creats artesanalment i classificats per dates, ocupen part dels prestatges al costat dels objectes, com la meva primera màquina d'escriure, regal de reis dels pares o la col·lecció familiar de plomes estilogràfiques, records d'un gran valor sentimental.
Amb la tecnologia tot ha canviat, però alguns encara apreciem escriure a mà, i especialment aquells que tenim una ment dispersa i que dona voltes a molts temes alhora com si fos una atracció de fira, omplir llibretes amb els nostres pensaments és un salvavides..


Proposta per a ‘Escribir jugando’ (d'abril de 2021) del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb la màquina d'escriure.

 

Comentaris

  1. Has complert amb el repte perfectament.
    Estic d'acord amb el que hi has escrit, sobretot amb la ment dispersa que sembla una atracció de fira. 😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica.
      Quan tenim la ment que no para sempre va bé treure-ho, sort en tenim de l'escriptura :)

      Aferradetes per tu també, nina

      Elimina
  2. T'ha sortit Rodó Núria i m'agrada perquè has utilitzat paraules molt planeres...Jo sóc de les que els encanta escriure a mà...
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Roser!
      Normalment m'agrada fer-ho senzill amb paraules i expressions quotidianes.
      I a mi també m'agrada molt escriure a mà en llibretes que vaig guardant.
      Petonets Roser, bon vespre

      Elimina
  3. T'ha sortit rodó, aquest repte, en acomplert i d'una manera molt interessant, no tant directa. Jo escric poc a mà, tot i que m'agrada molt perquè a la que me n'adono ja estic fent una lletra horrorosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! Això de la lletra cadascú la té més o menys maca. A mi m'agrada escriure a mà, crec que ja ho havia comentat. Quan faig els esborranys de poemes o relats normalment també em surt mala lletra, quan ho passo a net la faig millor, hehe.

      Elimina
  4. I tant que és un salvavides! Jo també valoro l'escriure a mà. No sempre ho faig, però sí que ho faig sovint. Un relat molt ben tramat i bonic. Gràcies per la teva aportació!. Una abraçada ben gran, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Lídia! Sí, l'escriptura és un salvavides, i tant! Encara que no sempre sigui a mà és bo escriure per treure i deixar anar... Una abraçada ben gran per tu, seguim!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada