Una mestra a Katmandú - Vicki Subirana

Traducció de Maria Llopis

Vaig aprendre que hi ha una gran energia per damunt de nosaltres que ens uneix a tots a través de l'amor, i milers d'energies miserables que ens desuneixen a través de l'odi. La vida ens posa davant de situacions diverses, en les quals cadascun de nosaltres pot actuar segons l'energia que l'identifiqui més. És clar que, abans de triar, cal tenir en compte que només es recull el que se sembra, i que cada pensament, paraula i acte que fem queda registrat a la nostra ment i materialitzat en un futur, per al nostre bé o per al nostre mal.

---

De vegades penso que els humans som com titelles enganxats a finíssims fils de plata que vénen del cel, i que algú els manipula perquè ens adonem de la poca solidesa que tenen la majoria de les coses terrenals a les quals tots estem aferrats. Sense saber ni com, quan menys ho esperem, ens treuen el que tenim, ens canvien l'escenari de les nostres vides i, creient que tenim l'habilitat d'una ballarina, ens posen un tutú i ens fan saltar de puntetes. En veure'ns desentrenats i sense cap capacitat per fer front a l'inesperat, ens queixem: «Però a veure, és que jo no sé ballar aquest ball». Altres vegades és com si ens posessin una estona a la corda fluixa i ens diguessin: «Vinga». Llavors ens adonem que hem après de tot, però som incapaços de ser acròbates de la vida. Ens han ensenyat a ser estudiants, professionals, intel·lectuals, polítics, democràtics, savis, practicants del lliure albir, però no ens han ensenyat a morir al final de cada dia, que significa dormir pensant que demà potser no serem vius, i acceptar-ho amb la humilitat de saber que som tan sols una part minúscula d'un univers que està en moviment continu.

---

Vaig agrair l'oportunitat que la vida m'oferia per poder fer neteja, i és que, en general, tenim temps per a tot el que és físic i material, però les idees, les emocions i els pensaments, tot i que no ocupin un espai aparent, també hi són, formen part de nosaltres i poques vegades ens aturem a endreçar-los, a buidar el que no ens interessa, a traçar paral·lelismes i comparacions, a aprofitar el que ja sabem per aplicar-ho a la vida real. Un dia ens adonem que ens costa prendre decisions, que ens irritem per qualsevol cosa, que no podem pensar amb claredat.