No i jo - Delphine de Vigan


Traducció d'Ona Rius Piqué
 

Des de sempre m'he sentit al marge, allà on em trobi, fora de la imatge, de la conversa, desplaçada, com si fos l'única que sentís sorolls o paraules que els altres no perceben, i que fos sorda a les paraules que els altres semblen sentir, com si em quedés fora de l'enquadrament, a l'altra banda d'un vidre immens i invisible.


Com pot algú de divuit anys trobar-se al carrer, sense res, sense ningú? Som coses tan petites, tan infinitament petites, que el món continua girant, infinitament gran, i es refot de saber on dormim?


Som capaços d'enviar avions supersònics i coets a l'espai, som capaços d'identificar un criminal a partir d'un cabell o d'una partícula minúscula de pell, de crear un tomàquet que dura tres setmanes a la nevera sense arrugar-se gens i de guardar milions de dades en un xip microscòpic. Som capaços de deixar morir gent al carrer.


 
Abans creia que la violència era en els crits, els cops, la guerra i la sang. Ara sé que la violència també és en el silenci, que de vegades és invisible a primer cop d'ull. La violència és el temps que cobreix les ferides, l'encadenament irreductible dels dies, aquest tornar endarrere impossible. La violència és tot allò que no podem copsar, la violència calla, no es mostra, la violència és allò inexplicable, allò que serà opac per sempre més.


Comentaris

  1. Una bona lectura per reflexionar !. Ser capaç del més i que ens consti tant, el poc ...és per pensar-hi !.
    Salut !.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, d'aquelles lectures que a mida que vas llegint et deixen amb una espina clavada. Cal ser capaços d'implicar-se i fer més.
      Salut Artur, bon inici de setmana!

      Suprimeix
  2. Tenia el llibre de feia temps, pendent. El dia que el vaig obrir, totes les paraules em foren tan familiars... Ara, quan torno a rellegir els teus retalls, torno a sentir-les...

    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El vaig trobar de casualitat al servei de préstec de l'eBiblio i en llegir l'argument vaig pensar que m'agradaria. I així ha estat, i com t'ha passat a tu, també m'he sentit identificada amb moltes paraules, pensaments...

      Aferradetes per tu també, nina

      Suprimeix
  3. L'he vist moltes vegades, el títol sempre l'he trobat atractiu, però encara no l'he llegit mai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com ja li he comentat a Sa lluna el vaig trobar de casualitat a l'ebiblio, aquest títol em va cridar l'atenció i en llegir l'argument vaig pensar que em podria agradar. I així ha estat. Crec que també t'agradaria, però a vegades tenim tants llibres pendents...

      Suprimeix
  4. Sembla que el món ha avançat molt, però com podem permetre que la gent es mori al carrer?
    La violència sovint és silenciosa i de vegades fa tan o més malt la psicològica que la física! Sembla un llibre interessant...
    Petonets, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, sembla que en alguns aspectes s'ha avançat molt però quan veus els problemes i injustícies que hi continua havent et preguntes de què serveix avançar tant?
      I estic amb tu, la violència psicològica fa tant o més mal que la física, la violència psicològica costa de detectar a vegades, és difícil veure que l'estàs patint i quan te n'adones tens l'autoestima per terra.
      Petonets, Roser

      Suprimeix

Publica un comentari