No i jo - Delphine de Vigan

Traducció d'Ona Rius Piqué

Des de sempre m'he sentit al marge, allà on em trobi, fora de la imatge, de la conversa, desplaçada, com si fos l'única que sentís sorolls o paraules que els altres no perceben, i que fos sorda a les paraules que els altres semblen sentir, com si em quedés fora de l'enquadrament, a l'altra banda d'un vidre immens i invisible.

---

Com pot algú de divuit anys trobar-se al carrer, sense res, sense ningú? Som coses tan petites, tan infinitament petites, que el món continua girant, infinitament gran, i es refot de saber on dormim?

---

Som capaços d'enviar avions supersònics i coets a l'espai, som capaços d'identificar un criminal a partir d'un cabell o d'una partícula minúscula de pell, de crear un tomàquet que dura tres setmanes a la nevera sense arrugar-se gens i de guardar milions de dades en un xip microscòpic. Som capaços de deixar morir gent al carrer.

---

Abans creia que la violència era en els crits, els cops, la guerra i la sang. Ara sé que la violència també és en el silenci, que de vegades és invisible a primer cop d'ull. La violència és el temps que cobreix les ferides, l'encadenament irreductible dels dies, aquest tornar endarrere impossible. La violència és tot allò que no podem copsar, la violència calla, no es mostra, la violència és allò inexplicable, allò que serà opac per sempre més.