 |
| . |
De sobte
entre un hola i un adéu
cau el silenci.
Els monstres de la por
m'han pres les paraules
que volia escriure't.
Passejo per camins
plens de fulles mortes,
com morts els versos
enterrats dins meu.
Amb les mans plenes de durícies
recullo petites pedres
i amb elles escric els nostres noms
damunt camins que tu coneixes.
La meva aportació a la proposta Lletres i fils de març. Recupero, d'una de les meves llibretes, aquest poema escrit fa cinc anys, l'any 2016, i en el que hi he fet uns petits canvis. Aquesta també una forma de veure l'evolució del que escrivia fa un temps i el que escric ara.
Un poc de tot, nostàlgia, melangia, solitud i amor.... m'agrada la teva proposta .
ResponEliminaFelicitats :)
Sí, hi ha una mica de tot, un conjunt de sentiments que recorren aquests camins ;)
EliminaGràcies Artur, bon vespre!
Poema de sentiments vius, tot i ser una mica tristot, és realment preciós.
ResponEliminaAixò que dius que t'ha passat, a mi també me passa. Rellegir i fer petits canvis, com els canvis que fem al llarg del temps.
Aferradetes, nina.
Sí, té un punt de tristesa, d'impotència fins i tot diria, per no poder expressar els sentiments.
EliminaI sí, a vegades quan ho rellegeixes el que has escrit al cap d'un temps canvies alguna cosa que no acaba d'encaixar o, simplement, trobes una paraula més adient, hehe.
Aferradetes, nina
Preciós, Núria! Expliques coses que en un moment o altre tots hem vist de prop.
ResponEliminaQue la por no ens prengui mai les paraules!
Gràcies, Carme!
EliminaEn algun moment tots hi hem passat per moments així o els hem vist de prop.
No hem de deixar que la por ens venci però a vegades és difícil, i potser expressar-ho així, en forma de poema, ja és una manera de treure's una mica l'espina.
Una abraçada!
Aquest silencis que de cop apareixen entre un hola i un adéu, són plens d'enyorances que ens envaeixen en alguns moments, però quan recuperem la paraula, és com un estol d'alegres papallones, que voleien per aquests camins ja coneguts...
ResponEliminaPetonets Núria.
És tan bonic el que has escrit Roser que no puc afegir-hi res més, has descrit perfectament aquests sentiments...
EliminaPetonets
Tornarem a travessar el país, a creuar torrents, a beure de fonts d'aigua freda, a trepitjar congestes i rodolar per tarteres. A pujar muntanyes damunt camins que tu coneixes.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! Ja l'afegeixo a la resta de propostes.
EliminaVengo del blog de Sa Lluna, me ha encantado este reto, la de escribir un texto acoplando esa frase. No se si harás más retos, voy a seguirte, porque me encantan estas propuestas.
ResponEliminaBesos.
Encantada que pases por mi blog María y que te guste la propuesta. Cada mes propongo escribir un texto a partir de una frase, o una imagen, o palabras... así que cuando quieras puedes participar en ellas.
EliminaBesos, voy a seguirte también.