Adeu fantasmes - Nadia Terranova


Traducció de Judith Jordà





La mort és un punt tancat, mentre que la desaparició és la falta de punt, d'un signe o altre de puntuació al final de les paraules. Qui desapareix redissenya el temps i per a qui sobreviu comença un cercle d'obsessions.


Els últims mesos que el pare va passar amb nosaltres eren matèria volcànica i fangosa, un humor àton que ho tapava tot. Jo tenia tretze anys i no sabia que petit que s'és, amb tretze anys, i que gran que et penses que ets; els contes de fades que has deixat enrere no t'avisen, no et deixen eines en herència: quins són els senyals que un regne s'està acabant?


Vaig comprendre el que m'havia faltat: aprendre a dir adeu. Estimem les nostres obsessions, i no allò que ens fa feliços, ans al contrari. Ens aferrem els uns als altres, i ningú és fet de substàncies nobles.
Aconseguia suportar el dolor només quan escrivia, i era transformant-lo en una invenció quan podia trobar la pau que em faltava a la vida quotidiana. 


Comentaris

  1. La mort és una assignatura pendent per la majoria dels que quedem vius.

    Gràcies per aquest retalls.
    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, és un tema tabú en moltes ocasions i que costa d'afrontar.
      Gràcies a tu per llegir els retalls.

      Aferradetes per tu també, nina

      Suprimeix
  2. Ostres, Núria, quins fragments! Sembla que m'interpel:lin directament. Recordo perfectament en quin moment als 13 anys vaig persar i vaig sentir que "ja era gran". També em sento identificada amb el difícil aprenentatge de dir adéu i en buscar un cert consol en l'escriptura. Està cantat que he de buscar aquest llibre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que t'agradarà, Carme, pel que em comentes i pel tipus de lectures que fas. També sento el mateix que tu, em costa molt dir adéu i escriure és una manera de deixar anar tot allò que em remou.
      Si llegeixes el llibre ja em diràs què t'ha semblat, espero que t'agradi.

      Suprimeix
  3. Realment la mort és un tema encara tabú, perquè no ens parem a pensar que comencem morir el moment de neixer...
    Petonets, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, no hi pensem, i tampoc no ens ensenyen a veure-ho d'aquesta manera. Només quan es pateix algun daltabaix molt greu a la vida, quan s'ha estat a prop de la mort, es veu d'una altra forma. Almenys això diuen els qui ho han passat.
      Petonets, Roser

      Suprimeix
  4. Trobo molt encertades les aquestes paraules Núria. Aprendre a dir adeu. A vegades sembla que ho hem aconseguit però de tant en tant el record dels que ens han deixat retorna dolorosament.
    La mort darrerament ens ha fet una amarga visita. El meu germà gran ens va deixar a finals de l'any passat, per la covid.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sento la mort del teu germà, Xavier. Quan és tan recent és inevitable que el record vingui, de fet el record sempre hi serà, però el temps farà que sigui menys dolorós.
      Una abraçada i ànims.

      Suprimeix

Publica un comentari