Carrer del Perdó - Mahi Binebine


Traducció de Manuel Forcano

 

Tendre, considerat, generós, l'Avi era el millor dels homes. D'aquells éssers en què tot és de mel, joia i quietud. Tenim familiars que han anat passant pels camins de la perfecció durant generacions abans d'accedir a la llum dels escollits. A la superfície del seu ésser aflora una ànima d'una puresa tan atractiva que submergir-s'hi és una meravella. De la mateixa manera, hi ha altres persones que són tot ortigues, espines i foscor, una estofa que viu als abismes de la nostra bestialitat, on la seva figura mostra sinistrament la nafra de les seves ànimes.


 
Fins quan penses suportar l'insuportable? Tolerar l'intolerable? A partir d'ara, la teva bombolla ja no serà més el teu refugi. Els àngels l'han rebentada. Ja no et servirà per refugiar-te ni per apaivagar la consciència de l'ombra esgarrifosa que t'incuba. Així doncs, a què esperes per reaccionar? Qui t'impedeix lluitar, defensar-te, ensenyar les dents, xisclar i mossegar? 


Dels artistes la gent no en reté sinó els lluentons, el bon humor, la poesia, l'embriaguesa. Ningú no els veu entre bastidors aclaparats pel dubte, la solitud, l'angoixa, la pitança incerta, els fracassos inevitables quan les muses toquen el dos.


Comentaris

  1. Del darrer retall, penso que ens passa a tots, no només als artistes. Clar que es veu més en ells, però la realitat és que quan brilles, tothom és el teu amic...
    Bona mostra ens deixes, avui.

    Aferradetes i bon dilluns.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, cert que a tots ens passa que quan les coses van bé tothom vol ser al teu costat... i pocs veuen l'esforç i els sacrificis que s'han fet per arribar-hi.
      En aquest cas fa referència als artistes perquè la protagonista es pot dedicar, després de moltes penúries, a aquest món.

      Aferradetes per tu i bon dilluns, nina

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. Sí, un altre que m'ha agradat i es llegeix depressa, té poc més de cent pàgines. Una història que val la pena conèixer.

      Suprimeix
  3. Aquest fragment dels artistes m'ha recordat la gran tristesa dels pallassos...
    Bon vespre, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. També és cert, Roser. Veus els pallassos que mostren alegria i somriures, però darrera de la màscara hi ha un altre món...
      Bon divendres, Roser

      Suprimeix
  4. El nom d'aquest carrer és molt adient. No sé si existeix realment a Marraqueix o a alguna altra localitat el carrer del Perdó.
    A Sants tenim el carrer del Socors. A Barcelona el carrer dels Petons. A Cadaqués el carrer de l'Amargura...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que hi és sí, a Marraqueix, el carrer del Perdó. La història és fictícia però a la sinopsi de la novel·la explica que el carrer és un dels barris més pobres de la ciutat.
      Dels carrers que esmentes conec el dels Petons, els altres dos no els sabia...

      Suprimeix

Publica un comentari