dissabte, de febrer 27, 2021
Jugar és salut: Tautogrames
dilluns, de febrer 22, 2021
Momoko y la gata - Mariko Koike
![]() |
Traducció del japonès de Gabriel Alvárez Martínez |
Momoko tenía algo que apaciguaba a la gente. Aunque fuese fría y tendiese a marcar la distancia con la otra persona, nunca me dolió que no se encariñara más conmigo. Me bastaba con que estuviera ahí. Era una niña que, sin necesidad de palabras, hacía entender a los adultos hasta qué punto era inútil exigirle algo más.
Aquella niña tenía algo de péndulo que se aleja y se acerca de nuevo. Cuanto más disminuía la amplitud de su oscilación, más me invadía una serena felicidad. Esperé pacientemente a que el péndulo que había en su interior se detuviera. Ansié el momento en el que, por iniciativa propia, me abriese las puertas de su corazón, sin necesidad de imponerle mi cariño ni recurrir a tretas.
La gente nunca pierde la ocasión de decirme que soy una trabajadora nata, que he nacido bajo la estrella venturosa de la persona cuyos esfuerzos siempre fructifican, pero nadie mejor que yo sabe que eso no ha sido siempre así. Aquel invierno perdí mi pasión por la pintura. Jamás lograré volver a pintar cuadros con el fervor de antes. Sería absurdo dármelas de artista y esforzarme en vano para intentar recuperar esa sensibilidad a sabiendas de que la he perdido para siempre y no podré volver a hacerme con ella.
divendres, de febrer 19, 2021
Llibertat | Escribir jugando
![]() |
. |
Proposta per a ‘Escribir jugando’, del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui la paraula aeròstat.
divendres, de febrer 12, 2021
Vaig dormir al carrer - Joan Roqueta
![]() |
Joan Roqueta, converses | Juan Lemus, fotografies |
divendres, de febrer 05, 2021
Emblanquinada | Lletres i fils
![]() |
. |
Emblanquinada
la pell se'm glaça. Closos,
els ulls somien
que la neu es desfaci
per obrir-se a la vida.
dimarts, de febrer 02, 2021
Lletres i fils | Febrer 2021
![]() |
. |
solca la cara
i em deix
com si la pell fos
d’un os polar,
tancant els ulls.
Cau la neu
i la vida freda
em deix
immune la vista,
camuflat sota un mantell
pintat de blanc.
Cau la neu,
es fa gebre
i em deixa glaçat
en la solitud
d’un instant meravellós.
Cau la neu
i només em resta compartir
la seva bellesa
abans no sigui un perill.