 |
| La mida justa - Jostein Gaarder - Traducció de Carolina Moreno Tena |
Els anys poden resultar incommesurables mentre t'hi trobes al mig, provant d'avançar a les palpentes cap a un futur ignot, però si mires enrere, pots tenir la sensació que els anys han passat a pas de gegant. Viure avançant de cara comporta necessàriament una certa indecisió, o una vacil·lació de la mirada, i és fàcil que ens passin desapercebudes algunes oportunitats o possibilitats importants. Per això, has d'anar mirant a dreta i a esquerra i cada dos per tres has de prendre tot un seguit de decisions sobre la marxa.
Què és un ésser humà? Aquesta és la pregunta. És per una casualitat que som aquí? Podria ser que estiguéssim vinculats a alguna altra cosa més enllà de la física i la química?
Ara és l'època de la vida i la mort. O de la mort i la nova vida. Pots capgirar-ho com et plagui. Fa una olor àcida i alhora gairebé dolça. És la vida vella que es podreix i la nova que brota. Sense l'una, l'altra no existeix.
Ara que ja l'has llegit puc explicar-te perquè no em va agradar el final. Vaig trobar que una persona que es planteja tot el que es planteja aquest personatge, sí clar que pot donar-li la volta, però potser no tan fàcilment com passa en el llibre i també penso que s'acaba bé, una mica massa ensucrat, perquè acaba abans que comencin les dificultats de veritat. Em va semblar una mica de trampa. Tot en ordre, però la malaltia encara no ha tret les seves urpes. I no sé... crec que d'uns plantejaments com els del llibre, que em van agradar i trobo que són interessants (més al moment que vivim), mereixien un final més treballat, però en fi, potser són coses meves i soc massa exigent amb les pobres novel·les.
ResponEliminaCarme et volia comentar després de la lectura del llibre, i és que he tingut la mateixa sensació que tu en arribar al final, no m'ha acabat de convèncer. El llibre en sí està molt bé, tal i com dius, també coincidim en això. Molt ben narrat i amb uns plantejaments que fan reflexionar. I el seu final m'ha deixat demanant-me: ja està? No sé si massa ensucrat com dius però sí que surrealista, massa novel·la, que de fet és el que és, ja ho sabem, però m'he quedat amb aquella sensació que m'han faltat coses.
Elimina