Un Sant Jordi més al sac el viscut ahir a Sant Vicenç de Castellet, en un dia en què el bon temps va acompanyar: fresqueta al matí, sol ben calent al migdia i també vam tenir força vent, especialment a partir de migdia i a la tarda, tot i així, en general bonança.
Parades de llibres i roses ens vam repartir per la plaça de l'Ajuntament, amb activitats a la mateixa plaça al llarg del dia i a altres punts del poble. A estones hi havia ambient, altres moments com el migdia menys moviment.
Vaig ser-hi tot el dia en una parada amb exemplars del llibre 'Camins de vida', punts de llibre amb fotos de flors, ocells i papallones, fetes per mi mateixa i que formen part de l'exposició 'Natura endins', i cartells de les properes exposicions que faré, i que una d'elles anunciaré en breu.
 |
| Cada punt de llibre amb el nom de l'espècie corresponent |
A nivell personal he de dir que va ser bastant fluix, almenys respecte l'any passat. Van ser poques les persones que es van acostar a la parada a comprar el llibre i/o a interessar-se per les exposicions i el que faig. Més que les vendes el que més valorem és això, que la gent vulgui conèixer una mica més la tasca que es fa. Sí que puc dir que qui em va comprar el llibre i/o alguns punts de llibre van preguntar i mostrar interès, així que ho agraeixo de cor.
I un parell d'agraïments més: als seguidors del blog que em llegiu i comenteu i a en Jordi López Pérez per publicar el text de 'Sant Jordi del Drac' al seu espai 'Històries compartides'. En Jordi em va demanar, fa uns dies, si podia compartir el relat perquè li havia agradat molt. Són detalls que fan il·lusió i que s'agraeixen.
I fins aquí el resum del que ha estat Sant Jordi aquest 2026, espero que passéssiu una bona diada i seguim endavant.
Tot i que les vendes hagin estat més tranquil·les, el que importa és la teva constància i la manera com comparteixes el teu univers creatiu, al blog i en el cas de la Diada, a la parada. Publicar el teu relat a Històries compartides és un gest petit però ple de sentit: la cultura no és només el que es ven, sinó també el que es regala i es comparteix. Per a mi, fer-lo córrer és com mantenir viva la tradició dels picaportes: una manera senzilla de fer que les paraules arribin a tothom i ens escalfen una mica l’ànima, recordant-nos que les millors històries són les que ens fan sentir comunitat.
ResponEliminaUna forta abraçada, Núria.
Per descomptat, Jordi, mantenir la constància i compartir a través del blog per a mi té molt valor i és una cosa que faig de gust. Sempre que entro aquí ho faig amb il·lusió i ganes de conèixer l'univers creatiu d'altres persones.
EliminaI detalls com el teu són petits grans gestos que aprecio molt. Com bé dius, les paraules ens escalfen el cor i l'ànima i escampar històries i cultura a més llocs i persones sempre és positiu.
Gràcies, Jordi, una abraçada!
Gràcies per compartir aquest dia amb nosaltres!
ResponEliminaM'agrada veure't amb un somriure davant d'aquesta paradeta tan bonica que has muntat.
Pel que veig vas tenir de tot, fresca, calor i vent, sort que no va ploure, que la pluja desllueix qualsevol festa.
Enhorabona, nina!
Aferradetes ben fortes.
Mantenir un somriure sempre encomana il·lusió :)
EliminaDoncs sí, per sort no vam haver de patir per la pluja, va bé que plogui però en un dia com aquest ho hauria deslluït tot.
Gràcies a vosaltres per llegir-me i per ser-hi, encara que sigui en la distància.
Aferradetes, nina!
Fa molt de goig veure't tant joiosa i envoltada de les teves selectes creacions. Com diu el teu amic, no ens hi fixem en la quantitat, sinó en la qualitat, la que tu tens !.
ResponEliminaBon Sant Jordi, Núria : )
És satisfactori veure el que un ha creat, ja ho saps tu també amb les teves creacions.
EliminaMoltes gràcies, Artur, per les teves paraules.
Espero que tinguessis un bon Sant Jordi.
Una abraçada i bon inici de setmana.