 |
| Traducció d'Ariadna Pous |
Una cosa que sí que fa el reciclatge és mitigar el sentiment de culpa dels consumidors respecte els residus que generen. Si un producte es percep com a reciclat o reciclable, això fa que ens sentim millor quan el comprem, però el cas és que no tenim gaire manera de saber si el que anuncien les etiquetes és veritat o no.
Hem de començar a explicar la veritat sobre el reciclatge: què rutlla i què no. Aquest hauria de ser l'inici d'un debat de debò, que demana de nosaltres que afrontem els efectes del nostre sistema econòmic, i la manera com promou el consum i la generació de residus. Però el problema és complex, i poques vegades és una qüestió de blanc o negre; qualsevol intent de transformar aquest sistema ha d'implicar tots els actors afectats, siguin on siguin. Tot plegat vol temps i voluntat política, coses que de vegades fa l'efecte que no són precisament gaire abundants. Fins que això no passi, la muntanya de brossa no pararà de créixer. I de cremar.
Donem les nostres coses per evitar que acabin en un abocador, i sense ser-ne conscients acaben en un abocador encara pitjor a milers de quilòmetres de distància. Aquesta és la conseqüència del nostre sistema de residus globalitzat: no és un defecte, sinó la manera com funciona el sistema avui dia. I no es tracta de colonialisme en matèria de residus, sinó més aviat del vell colonialisme de sempre: la reapropiació de les terres i la vida dels altres per al nostre benefici personal. Simplement hem desviat la mirada per no veure-ho.
Reciclar per calmar la culpa no és la solució, sinó una manera de desviar la mirada d'un sistema que devora terres i vides alienes. Necessitem veritat i polítiques reals per no quedar sepultats sota els nostres propis residus.
ResponEliminaUna abraçada, Núria
Completament d'acord. Cal un replantejament seriós i real per part de tothom, voluntat i interès per no anar acumulant més i generar cada cop més residus. Abans de comprar demanar-nos si realment allò ens fa falta és un primer pas.
EliminaGràcies Jordi, una abraçada.
No és el meu cas, visc amb molt poquetes coses des de fa anys. Reciclo, com fa la majoria, però moltes vegades penso que no basta, que si no fem més és perquè així com està muntada la nostra societat, seria un miracle que les multinacionals desapareguin, gairebé sempre recolzats pels governs i després tenim als qui tenen els diners, que no fan més que empitjorar-ho tot. Sé que som més i que si tots hi poséssim de la nostra part es podría millorar, encara que no sé fins a quin punt...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Que bé que visquis amb poquetes coses, així hauria de ser, només tenir l'indispensable. A casa tampoc no comprem pas per comprar i també fa anys que reciclem, però com tu penso que no n'hi ha prou... el millor seria no generar tants residus, però tal com està muntada la societat no ho posen gens fàcil, especialment els supermercats, on veus molts productes que et venen amb un munt d'envasos i embolcalls diversos.
EliminaI sí, els més rics del planeta són els que més contaminen, i el que puguem fer la resta sembla que ben poca cosa pugui millorar, tot i així cal creure-hi i fer les coses correctament.
Complicat canviar aquest sistema actual, caldria una implicació real i sobretot ganes per part de tothom.
Gràcies per la teva aportació i per recomanar el meu blog, nina.
Aferradetes, preciosa.
Hola, Nuria.
ResponEliminaAterrizó aquí por recomendación de sa lluna, y ahora se porqué.
Creo que pensamos igual y así lo dejamos claro en alguna de nuestras publicaciones.
Tienes una nueva seguidora. Me haría ilusión recibirte por mi espacio también, aunque sea de cuentos y poesía infantil.
Un saludo desde la nevada Segovia.
Feliz día.
Hola, Marisa.
EliminaBienvenida a mi espacio y encantada que te quedes aquí.
Me alegra que pensemos igual en algunos temas y por supuesto que pasaré por tu blog. Me gustan mucho los cuentos, especialmente los relacionados con la naturaleza.
Un saludo desde el centro de Catalunya y un abrazo hasta Segovia.
¡Feliz domingo!