Quina és la meva relació amb la natura?

La meva relació amb la natura ha estat sempre molt propera. Recordo que quan era petita, amb la família, fèiem sortides i excursions per camins i boscos; jo jugava amb la terra, amb troncs o pedretes, m'embrutava les mans, em sentia feliç envoltada d'arbres, de fulles i flors. En l'edat adulta és quan he experimentat que passejar per un bosc, vora un riu o un parc és reparador, tant per a la ment com per al cor i l'ànima. La natura m'asserena, em calma, em retorna a l'essència.

Sempre m'ha fascinat visitar espais naturals, amb l'admiració i el respecte que mereixen, i ha estat en els últims anys quan he començat a interessar-me en els seus hàbitats, en les espècies que hi habiten. I en gran part ha estat possible gràcies a la fotografia. Captar ocells, flors, papallones... m'ha portat a descobrir-ne els seus noms de forma autodidacta, consultant llibres, webs, xarxes socials o demanant a altres persones. Però l'interès i la curiositat han continuat despertant-se i creixent dins meu, així que vaig fer una formació en educació ambiental que m'ha permès adquirir uns coneixements més sòlids i estimar encara més la natura, donant-li més valor i un significat més profund, així com la necessitat de transmetre com d'important n'és la seva preservació i conservació.

Vull que la meva relació amb la natura continuï formant part del meu dia a dia, que es faci cap cop més forta i estreta i, d'aquesta manera, compartir allò que m'inspira. I per a mi una de les millors maneres de fer-ho és a través de les paraules, ja sigui amb petits poemes, relats breus o a través d'una cartografia poètica, que compartiré en aquest espai pròximament. 

Vaig conèixer aquest mètode a través de Lidia Luna, amb qui he fet diferents tallers i formacions en escriptura. La cartografia o documentació poètica és un procés artístic amb el qual registrem elements sensorials que passen al nostre voltant: a casa, en un trajecte quotidià, en un entorn determinat; i ho fem a través de l'escriptura lliure o creativa, la lectura de textos o documents que podem utilitzar com a referència i el registre del que ens arriba a través dels sentits, que podem documentar ja sigui mitjançant la fotografia, el vídeo o l'àudio. Qui cartografia llegeix l'entorn amb la intenció de documentar, per transmetre a altres persones el que percep.

Crec que de forma intuïtiva és alguna cosa que ja feia, i que alguns dels qui em seguiu en aquest blog també feu: documentar i establir un diàleg amb l'exterior i alhora amb l'interior, viatjar a través de la memòria, deixant que els records aflorin. La cartografia sorgeix per si sola, no hi ha un objectiu concret, simplement caminem i ens deixem portar, mentre escoltem l'interior i l'exterior. 

Els propers dies publicaré la cartografia que vaig escriure en el taller El viaje de la escritura, de Narrativas y otras lunas, i que vaig fer a partir d'una caminada prop de casa, en un lloc on la natura i altres elements em van portar a documentar-los. Per a mi, cartografiar sobre natura, amb la relació tan estreta i propera que hi tinc com he esmentat anteriorment, és interessant i enriquidor, així com una forma més de deixar que l'escriptura surti de dins.