La vida al mas | Lletres i fils

Vaig arribar al punt de trobada uns minuts abans de l’hora que havíem quedat, em vaig asseure en un dels bancs que hi havia en aquella placeta, al costat d’una font. Mica en mica la resta del grup van anar arribant i quan ja hi érem tots, vam començar la caminada fins al Mas Sales, una passejada curta i planera que va durar uns vint minuts aproximadament. Allà ens va rebre el Xavier, l’impulsor del projecte de restauració del mas. Ens en va explicar la història, el que volia portar a terme i el que ja estava fent, i tota la burocràcia amb què s’havia trobat.

El paisatge, fora el mas, era preciós: els colors ocres de la tardor destacaven i la calma surava en l’ambient. Em va fascinar passar sota un arc de fulles grogues i taronges i captar, amb la càmera, l’essència d’uns dels racons més bells d’aquell espai on es respirava serenor. Vam continuar la visita, passant per l’hort, entrant a l’hivernacle, admirant uns ànecs a la bassa, contemplant el bosc de pins al fons.

Tot seguit vam entrar en una sala on hi havia mobles i quadres antics, una llar de foc i una petita biblioteca. Quin goig! Vam seguir cap al celler i d’allà fins a una sala on hi havia el taller d’artesania, ple de peces de ceràmica: plats, gerros, rajoles... omplien bona part de l’espai. Però el que més ens va meravellar a tots va ser aquella taula tan ben parada: una carbassa que destacava entre totes per la seva mida i l’olor del ram d’espígol ho impregnaven tot de calma, de la feina de la terra, de bosc i natura. Ens hi vam quedar estona, sentint-nos part del lloc.

Poc després que els últims raigs de sol acomiadessin aquella tarda de novembre, vam donar per acabada la visita, felicitant el Xavier pel projecte i per les explicacions tan ben detallades.

Vam retornar pel mateix camí fins al punt de trobada inicial amb la foscor al cel però amb els cors plens de llum, esperant retrobar-nos en la propera sortida fotogràfica.

---

La meva aportació a Lletres i fils de setembre, amb aquesta narrativa on explico la visita que vam fer a Mas Sales, a Terrassa, el novembre de l'any passat, organitzada per Crisàlide Comunicació. Cada any fan dues dues o tres sortides fotogràfiques per aprendre conceptes de fotografia que es combinen, a vegades, amb pinzellades d'educació ambiental i el coneixement de projectes relacionats amb la natura.

Precisament ahir vaig tornar a una altra sortida fotogràfica, aquest cop per camins de Torrebonica, una caminada interessant passant per llocs plens d'història. Unes sortides que a mi m'omplen i on sempre aprenc conceptes nous, tant de fotografia com del medi natural.