dissabte, de maig 31, 2025

Dent de lleó



Nom en català: Dent de lleó
Nom científic: Taraxacum officinale

La dent de lleó, o pixallits, és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les asteràcies o compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes i té més renom com a planta medicinal per les seves propietats depuratives i diürètiques (d'aquí el nom de pixallits).
Es pot trobar en prats humits, millor si han estat de pastura, racons ombrívols del bosc i indrets frescos. És present al llarg de l'any, però a partir de la primavera ja treu les seves flors groc llimona. La floració pot durar ben bé fins a finals de tardor. Cada flor és com un petit sol que enlluerna. Els fruits són aquenis (*) allargats i rugosos, acabats en un bec molt fi rematat amb un plomall esfèric conegut popularment com a angelet. 

Aqueni (*): fruit sec que no s'obre en madurar, la llavor del qual no s'adhereix a les parets.

FONT:

Que boniques són les dents de lleó! M'agrada veure-les, especialment a la primavera, als marges de camins, als prats enmig d'altres flors. Quan són grogues són precioses, i també quan són com un angelet i  ens ve de gust demanar un desig, oi? Jo demano que hi continuïn sent, que les dents de lleó i altres plantes hi siguin presents, no només per a alegrar-nos la vista, sinó com a importància per a la natura, per gaudir d'ecosistemes rics en biodiversitat.

divendres, de maig 30, 2025

Pòntia comuna



Nom en català: Pòntia comuna
Nom científic: Pontia daplidice

La pòntia comuna és una papallona diürna de la família dels pièrids, coneguda també com a papallona de la mostassa. En el revers de les ales es combinen els colors verd groguenc i blanc, i a l'anvers, en posició oberta de vol, les ales no tenen to verdós sinó que dibuixen un escaquer amb més blanc que negre.
És molt comuna per tot Catalunya, però assoleix la màxima abundància a les zones àrides de la Depressió Central. Es pot veure de març a novembre però és més freqüent a finals d'estiu.

FONT:

Només l'he vista un cop, la pòntia comuna, va ser un dia de maig de fa dos anys tornant del castell de Torre Baró, on també era la primera vegada que hi anava. El castell, situat entre els barris de Roquetes i Torre Baró, al districte de Nou Barris de Barcelona, és actualment un centre d'informació i educació ambiental del Parc de Collserola. 
Aquell dia de maig, baixant del castell i després de passar pel mirador i contemplar la panoràmica de la ciutat de Barcelona, va ser quan vaig veure, entre unes fulles verdes, uns altres tons verds que no eren pas d'altres fulles, sinó els d'una papallona (en aquells moments encara no sabia de quina espècie es tractava). Vaig anar-la observant i vaig poder fer-li algunes fotos abans que alcés el vol.
Després, en passar les fotos i revisar la guia de papallones va ser quan li vaig poder posar nom: pòntia comuna. De moment no n'he tornat a veure cap més, a veure si algun dia hi ha sort. I vosaltres, la coneixíeu? L'heu vista algun cop?

dijous, de maig 29, 2025

Card marià




Nom en català: Card marià
Nom científic: Sylibum marianum

El card marià és una planta amb flor que pot arribar als dos metres d'alçada. Es troba a tota la regió mediterrània. A Catalunya, el País Valencià i les Illes és força comú. També se l'anomena card gallofer, cardot, carxofa de burro, escardot gros, card clapat, card calapatós, card tacat, card de la llet de la Mare de Déu i escardot de Nostra Senyora. 
Creix de manera silvestre, espontàniament en ambients molt diversos. Tot i així prefereix terrenys erms, nitròfils, de sòls profunds moderadament humits. Es troba amb freqüència a vores de carreteres i camins, prop de nuclis urbans. Floreix a partir del maig i es recol·lecta a principis de la tardor. Els fruits mòlts del card marià i les fulles retallades per treure'n les espines tenen tradició d'ús en herboristeria.

FONT D'INFORMACIÓ:

dimecres, de maig 28, 2025

Pardal comú | Pardal xarrec

Mascle de pardal comú

Femella de pardal comú

Un mascle i dues femelles de pardal comú

Nom en català: Pardal comú
Nom científic: Passer domesticus

És un dels ocells més habituals, tot i que els últims anys se n'ha observat una disminució de la població a nivell europeu. El podem trobar arreu: pobles, ciutats, parcs, jardins... S'alimenta bàsicament de llavors, tot i que també pot menjar insectes i restes de menjar que troba a les ciutats. Les femelles i els joves tenen un plomatge de to marronós, menys contrastat que el dels mascles que tenen tons rogencs al voltant de l'ull i a les ales, i taques negres al pit. 





Nom en català: Pardal xarrec
Nom científic: Passer montanus

Molt semblant al pardal comú, es caracteritza per tenir les galtes força blanques amb una visible taca negra. Mascles i femelles tenen els mateixos colors. És molt habitual a conreus i masies, i a diferència del pardal comú no li agraden les zones urbanes, així que evita el centre de pobles i ciutats. Es pot alimentar tant de llavors i fruits com de petits invertebrats.


FONT:
· Birding Catalunya. Pàgina amb molta informació relacionada amb el món dels ocells.

dimarts, de maig 27, 2025

Ravenissa blanca | Ravenissa groga



Avui parlem de les ravenisses, dues brassicàcies, que són espècies que presenten fulles simples, amb disposició alterna, i flors hermafrodites agrupades en raïms. Aquestes tenen 4 pètals disposats en creu, i 6 estams: 2 d'externs i curts, i 4 al centre i més llargs. Els fruits són beines que contenen una làmina fina que els divideix en dos. Quan són allargats s'anomenen síliqües, i quan són més amples que llargs silícules. De brassicàcies se'n coneixen més de 3000 espècies.

Ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium). Silvestre comestible de flor groga amb el limbe de la fulla molt retallat, i siliqua prima i llarga. Abundant en camps de conreu i espais ruderals, tot i que també creix als codolars dels rius i altres llocs de sòl pedregós. 

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Silvestre comestible de flors blanques. Molt abundant en vinyes, fruiters de secà i vores de camins, especialment a la primavera. Els fruits són síliqües linears de fins a 4 cm, amb dues rengleres de llavors petites, una a cada valva, que queden en posició més o menys erecta, obliqües al voltant de l'eix de la inflorescència.

FONT:

dilluns, de maig 26, 2025

Bruna de bosc




Nom en català: Bruna de bosc
Nom científic: Pararge aegeria

Una de les papallones més comunes a Catalunya i a les Illes Balears. Encara que colonitza hàbitats molt diversos, com parcs i jardins urbans, té preferència pels ambients forestals, sobretot de caire humit. L'anvers de les ales és de color marró fosc amb taques entre taronja i groc segons l'hàbitat. Els extrems de les ales anteriors tenen un ocel (*) negre amb la pupil·la blanca, i les posteriors en tenen tres o quatre d'iguals a la vora. El revers de les ales anteriors és de color marró groc tirant a taronja i té a la vora cinc o sis punts blancs més o menys visibles.

(*) Ocel: taca rodona, més o menys acolorida, que sembla un ull petit.

FONT:
· Catalan Butterfly Monitoring Scheme; I la web de seguiment de papallones que vaig compartir també amb la blanqueta de la col, aquest cop amb enllaç a la bruna de bosc.


Una papallona que he vist força últimament: el primer lloc va ser, aquest passat mes de març, a l'Aiguamoll de la Bòbila a Santpedor. I ahir justament en vaig poder veure i fotografiar una també (primera foto d'aquesta publicació). Sempre fa il·lusió observar-les mentre volen, o aturades, ni que sigui per uns instants, a sobre d'alguna flor, una fulla, un camí.

diumenge, de maig 25, 2025

Malva




Nom en català: Malva major
Nom científic: Malva sylvestris

La malva major, malva comuna o malva de cementiri és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present arreu d'Europa. És força comuna a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, on creix fins als 1600 metres d'alçada, als erms, vora els camins i a prop de les poblacions. Requereix un clima temperat càlid o muntanyós. 
També es coneix amb els noms de formatgets, malva borda, malva de camp, malva de fogasseta, malva de prat, malva vera, malvera o vauma.  
Les fulles són de nerviació palmada i de contorn arrodonit, amb 5 o 7 lòbuls al seu torn dentats. Les flors de la malva mostren una bonica i inconfusible simetria radiada. El color rosa o porpra dels seus pètals és molt característic. Els seus fruits, que recorden una petita carbassa del voltant d'1 cm de diàmetre, són comestibles quan són verds.

FONT:

Comparteixo també aquesta web per a qui vulgui ampliar informació sobre usos culinaris, en aquest cas de la malva, però es poden consultar moltes altres plantes.

dissabte, de maig 24, 2025

Oreneta comuna | Oreneta cuablanca



Nom en català: Oreneta comuna
Nom científic: Hirundo rustica

L'oreneta comuna, oronell, oronella, oroneta o orenola és una au petita i migradora d'uns 32-34 cm d'envergadura de l'ordre dels passeriformes. El seu dors és negre-blavós, amb la gola rogenca i l'abdomen blanquinós. Les característiques principals per a identificar-la són la seva cua profundament forcada, l'esveltesa i el vol lleuger i ràpid. Arriba a la península ibèrica a principis de primavera, i pel que s'ha pogut observar, aquesta arribada és cada cop més primerenca, cada any arriben abans.
Fa nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, porxos, corts i fins i tot pous, forats o sobre bigues. En canvi, l'oreneta cuablanca els fa a sota els balcons o sota els ràfecs.

FONT: 







Nom en català: Oreneta cuablanca
Nom científic: Delichon urbicum

L'oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós -amb brillantors o iridescències blavoses- i la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó blanc, que li ha valgut el nom. La cua és molt més curta i menys enforquillada que la de l'oreneta comuna la qual té, a més, la gola rogenca. 
Es troba àmpliament distribuïda arreu del continent eurasiàtic. A Catalunya arriba a partir de la segona quinzena de març i comença a marxar a finals d'agost, els últims exemplars s'observen a finals d'octubre. 
Cria a l'interior dels nuclis urbans, a les façanes dels edificis, o bé en cingleres i penya-segats en zones de muntanya. El niu és de fang, esfèric i totalment tancat llevat d'una petita obertura a la part superior d'uns 2-3 cm de diàmetre. No es pot confondre amb el de cap altra espècie.

PER A AMPLIAR INFORMACIÓ I SABER-NE CURIOSITATS:
Aquest projecte és una iniciativa de seguiment dels nius d'oreneta cuablanca dels pobles i ciutats de Catalunya, País Valencià i les Balears. Està adreçat a tothom qui vulgui participar-hi fent seguiment d'aquesta espècie. 
Recordar també que la normativa vigent estableix que no es pot dur a terme cap intervenció que pugui afectar ni destruir cap lloc de nidificació d'ocells protegits. Els nius de les orenetes estan protegits, és important no destruir-los!


En aquesta difusió d'espècies de la Setmana de la Natura no hi podia l'ocell per excel·lència que esperem cada primavera: l'oreneta. Com els pipiripips, que tenyeixen prats i camins amb el seu vermell característic, les orenetes omplen el cel, construeixen els seus nius i s'alimenten d'insectes, amb els consegüents beneficis que això comporta, per això són espècie protegida.
Vaig poder captar aquestes orenetes cuablanca al seu niu. Gairebé cada dia hi passo per davant i m'agrada veure com unes quantes orenetes hi arriben volant, s'hi aturen i tornen a anar-se'n.

divendres, de maig 23, 2025

Blanqueta de la col



La blanqueta de la col és una papallona de la família dels pièrids, és molt comuna i de les més habituals de poder observar. El seu hàbitat solen ser entorns oberts, camps de conreu, horts, jardins i erms. 
L'anvers de les ales és blanc en les ales anteriors, la punta és d'un to gris amb una petita taca grisenca al mig en el mascle, i dues en la femella. El revers, en les ales anteriors, és blanc amb marques negroses i la punta groguenca; en les posteriors és tirant a groc en la femella i groc amb gris en el mascle.

FONT:
· Catalan Butterfly Monitoring Scheme: comparteixo també aquesta web, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones iniciat l'any 1994.

A cada passejada per la natura m'agrada posar atenció al que m'envolta: arbres, troncs, flors, aigua, ocells... i papallones. Em fixo en aquelles que veig passar volant, en els seus colors, i a vegades, hi ha sort i alguna s'atura damunt d'unes flors, d'unes fulles. La blanqueta de la col és de les que més acostumo a veure i que més he pogut fotografiar. Aquest collage d'imatges que he adjuntat són de diferents moments en què he pogut captar-ne alguna.
També recordo un dia que una d'elles va passar per davant meu, molt a prop, gairebé fregant el jersei que portava. Diuen que les papallones són portadores de missatges, qui sap què em volia dir aquella blanqueta, però a mi em va sorprendre agradablement el seu vol tan proper i em va treure un somriure.
I vosaltres, recordeu alguna anècdota en què una o més papallones en siguin protagonistes? La coneixíeu, la blanqueta de la col? Segur que si hi poseu atenció, en podreu observar alguna. 

dijous, de maig 22, 2025

Rosella





Nom en català: Rosella
Nom científic: Papaver rhoeas

La rosella és una planta herbàcia anual de flors vermelles habitual als camps cultivats i que es troba present gairebé arreu del món. Rep diversos noms segons la zona: roella, pipiripip, gallaret, badabadoc, paparola, paramà, caputxí, quiquiriquic... i fins a 34 noms diferents.
Creix en camps, marges de carreteres, rostolls i prats. També creix com a «mala herba» en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Les flors neixen d'una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda. 
Cada flor de rosella només dura un o uns pocs dies, però compensa la curta durada amb poblacions nombroses que mantenen el vermell als camps i marges de camins durant dies.

FONT: 

Com en dieu, vosaltres de la rosella? Aquí al Bages pipiripip. Personalment sempre em fa il·lusió veure els primers pipiripips cap a finals de març o principis d'abril. I, mica en mica, observar com tot es va tenyint de vermell, amb els camps plens d'aquestes flors tan boniques, tan típiques de la primavera, una estació on les flors llueixen més que mai. Tot i així, una primavera sense pipiripips no seria el mateix, no trobeu?

dilluns, de maig 19, 2025

Del 22 de maig al 5 de juny: Setmana de la Natura

Imatge creada amb Canva

Del 22 de maig, Dia Internacional de la Diversitat Biològica, al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, se celebra la Setmana de la Natura, que enguany arriba a la desena edició. Durant 15 dies, escoles, ajuntaments, associacions o empreses organitzen activitats per a donar a conèixer, estimar i conservar la natura.
Des d'aquest espai he preparat diferents propostes que detallo a continuació:

· Del 22 al 31 de maig: Difusió d'espècies de flors, ocells i papallones, que seran les següents:
22/5 - Rosella
25/5 - Malva

· De l'1 al 4 de juny: Recomanacions de guies de natura i retalls de llibres.

· 5 de juny: Publicació d'un text a partir de la següent imatge:

Fotografia feta al Bar Restaurant Tu Rai de Lleida

Proposta oberta a tothom qui s'hi vulgui afegir, un Lletres i fils especial Setmana de la Natura abans de la proposta per a l'estiu. A partir d'aquesta imatge i la frase que conté, Hi ha d'haver una altra manera de viure..., es pot escriure un relat, poema, diàleg, carta, reflexió... de l'extensió que es vulgui.
El text es pot publicar entre el 22 de maig i el 5 de juny.

I fins aquí el que serà la Setmana de la Natura en aquest espai. Comencem aquest dijous amb la difusió d'espècies.

dimarts, de maig 13, 2025

Camins d'escriptura (II)

Imatge creada amb Canva

Segona part dels tallers d'escriptura fets, aquest cop en referència a l'escriptura expressiva o personal, que tal com indica és una escriptura introspectiva: escriure sobre nosaltres mateixos per expressar emocions i sentiments, reflexionar sobre temes personals amb l’única pretensió de fer-ho per nosaltres, sense mostrar-ho a ningú, tot i que alguns d’aquests textos puguin ser la base d’un poema o relat.

Obrint finestres
El primer taller que vaig fer d’aquest tipus d’escriptura va ser a la Biblioteca de Nou Barris de Barcelona. Van ser quatre sessions intenses en què vam escriure molt i vam practicar amb diferents tipus d’exercicis: mapes mentals, llistes, postals sensorials, diàlegs, etc.
Un taller ple de recursos per començar a escriure un diari i que a mi em va agradar per la varietat de propostes; algunes amb què s’hi connecta més, d’altres més complexes, però en general interessants i enriquidores, idònies per a conèixer-nos més i tenir recursos per a escriure sobre un mateix.

Escriptura i els quatre elements. Taller virtual creat per Pilar Parets on conèixer-nos i explorar-nos a partir dels quatre elements (aire, aigua, foc, terra). Amb l’element terra descobrim com ens cuidem, quin espai té l’autocura en el nostre dia a dia i, com podem incorporar-lo o millorar-lo, segons el cas. A través de l’element aigua explorem les emocions i la manera de gestionar-les. L’element foc ens convida a explorar què omple la nostra llar, tant la interna com el lloc físic on vivim. I amb l’element aire reflexionem sobre allò que ens inspira, el que ens dona ales per volar. Aquests són alguns dels exemples, entre altres, que s’exploren a través dels quatre elements. Un taller molt interessant per connectar amb cada element a través de l'escriptura.

Contar tu propia historia. Un altre taller virtual, impartit per Lidia Luna, de Narrativas yotras lunas, que és un recorregut per la nostra història de vida. A partir de propostes pràctiques anem recorrent el nostre camí, fent una revisió de la nostra història, ordenant les experiències per saber d’on venim, què és allò que hem fet i descobrir cap on volem anar. A l’última unitat també hi ha orientacions per ordenar el material escrit durant el taller i crear una estructura per a publicar un llibre autobiogràfic, si es vol.

Quadern de viatge. Taller virtual d’Aniko Villalba en què ofereix recursos per narrar un viatge, que no fa falta que sigui a un altre país, i tampoc un viatge llarg, sinó que pot ser una sortida breu, excursió o trajecte quotidià. Propostes per escriure abans de sortir, durant i després del viatge.
Aquest curs m’ha servit per plasmar emocions i documentar records quan faig sortides o excursions. Altres exercicis també els aplico per a trajectes quotidians, una forma de posar l’atenció al que m'envolta, estar present i deixar constància d’allò que veig, sento, oloro...

Acompanyar amb l’escriptura i les narratives. I ja per acabar aquest recorregut actualment estic fent aquesta formació per a professionals de l’àmbit artístic, educatiu i/o social per utilitzar l’escriptura i les narratives en intervencions individuals o grupals, creant propostes i tallers d’escriptura, creativa i/o personal, en combinació amb l’especialitat pròpia de cadascú. Una formació creada per Narrativas y otras lunas que serveix per a revisar i ampliar els recursos que ja es tenen i, unint-los amb el marc teòric de les pràctiques narratives, poder acompanyar altres persones.


I fins aquí els camins recorreguts pel que fa als tallers d'escriptura fets en aquests tretze anys. La primera part, referent als tallers d'escriptura creativa, la trobareu aquí: Camins de vida: Camins d'escriptura (I).

Mirar enrere i adonar-se de la trajectòria és una forma de prendre consciència de la feina feta en tot aquest temps i, alhora, és una empenta per a continuar endavant i seguir el camí de les paraules. 

divendres, de maig 09, 2025

Camins d'escriptura (I)

Imatge creada amb Canva

Avui fa 13 anys que vaig començar en el món dels blogs compartint alguns dels textos que escric; més endavant vaig començar a compartir fragments dels llibres que llegeixo, i des de fa uns mesos, el blog s'ha ampliat amb un espai per a la natura. 

Del que vull parlar en aquesta entrada són dels camins en el món de l’escriptura pel que fa als tallers que he fet. Un recorregut per diferents tipus d’escriptura que m'ha acompanyat al llarg dels anys i em segueix acompanyant en el meu dia a dia. En aquesta entrada hi ha la primera part, dedicada a l'escriptura creativa. La segona part, que fa referència als tallers d'escriptura personal la publicaré en una altra entrada.


Microrelat - Relat
La caixa d'eines de l'escriptor - CC Can Basté (Nou Barris - Barcelona)
Descobreix la força del relat - CC Torre Llobeta (Nou Barris - Barcelona)
Aquests són els primers tallers que vaig fer sobre el microrelat i el relat. La diferència entre un i altre està en l’extensió màxima de cada un, sent el microrelat més breu, per tant cal explicar una història amb poques paraules, ser molt precisos, donant únicament la informació necessària, sense floritures ni descripcions extenses. 
Tots dos tallers em van servir per conèixer i començar a escriure microrelats i relats, aprendre els components de cada un d'ells i buscar la inspiració de diferents formes (cartes, daus, jocs, etc.).

Haikus i fotografia 
Biblioteca Salvador Vives Casajuana - Sant Vicenç de Castellet
Un taller per conèixer el món de l’haiku, composició breu d’origen japonès que ha de tenir tres versos de 5-7-5 síl·labes respectivament. En ser tan breu ha de ser molt concís, una descripció d’allò que veiem, alguna cosa fugaç. Generalment els haikus fan referència a la natura, tot i que es pot escriure del que es vulgui.
En el taller, realitzat un dissabte al matí, vam conèixer primer una mica d’història i part teòrica de l’haiku, després vam sortir pels carrers del poble a fer algunes fotografies, i tot seguit cada participant en vam escollir una i vam escriure un haiku a partir de la imatge triada.
Un cop acabat el taller alguns dels participants vam mantenir el contacte i, juntament amb en Miquel Palau, vam crear el grup Tastet de haikus, fent trobades per parlar de literatura i natura i començar a publicar a la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar. Actualment el grup es manté, amb algunes persones que s’hi han afegit i d’altres que ja no hi són. 

Vull Escriure
Vull Escriure és una web fundada per l’escriptora Teresa Saborit que funciona com un taller d’escriptura virtual. Durant tres anys vaig participar a les Crides setmanals que es publiquen a la web entre els mesos d'octubre i febrer; les crides són consignes per escriure un text d'unes 300 paraules i, un cop acabades, es comença a fer l'edició d'un llibre amb un recull dels microrelats de tots els participants que es publica per Sant Jordi. Tinc microrelats en tres llibres de Vull Escriure, els anys 2018, 2019 i 2020.
Actualment no hi participo però la web continua funcionant i, a més del llibre de Sant Jordi, al llarg de l’any també es publiquen més propostes d’escriptura.

El viaje de la escritura
Un taller virtual a càrrec de Lidia Luna, de Narrativas y otras lunas on fer un recorregut per diferents tipus i gèneres com el relat, la novel·la i la poesia, i també d'escriptura personal, com el diari i l'autobiografia. A més, al llarg dels nou mesos de formació, hi ha un acompanyament individual per a aprofundir en algun dels gèneres i començar a crear un projecte d'escriptura o millorar el que ja es tingui, especialment en termes de tècnica i/o comunicació.
Un taller molt complet que es pot recórrer les vegades que es vulgui, tornant a les propostes que més ens ressonen, aprenent a millorar la tècnica i descobrint amb quin gènere, o gèneres, ens sentim més còmodes a l'hora d'expressar allò que volem dir.

dilluns, de maig 05, 2025

'Camins de vida' a la revista El Breny


Comparteixo una ressenya del llibre 'Camins de vida', que s'ha publicat al darrer número de la revista El Breny, periòdic d'informació local de Sant Vicenç de Castellet. L'amiga Assumpta Giralt, lectora i amant de les lletres, va venir a la presentació que vaig fer el dia 4 de febrer a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç i, després de la lectura del llibre, n'ha escrit algunes pinzellades per a la secció Punt de llibre d'El Breny. 

L'Assumpta fa un resum de la meva trajectòria des que vaig començar a escriure, de forma habitual, l'any 2012, convidant a llegir aquest blog i fent esment dels llibres artesans publicats fins arribar a aquests 'Camins de vida', on he recopilat poemes i relats escrits des de llavors i agrupats en quatre grups.

"En conjunt són poemes i textos plens d'emocions, treballats, ben escrits, alhora lleugers i bonics, que conviden a la reflexió o observacions sobre què veiem i sentim i al gaudi", escriu l'Assumpta, que també ha triat un poema del llibre per a compartir amb els lectors d'El Breny:

Dansen les paraules,
juganeres dibuixen sentiments.
El poema esdevé un ball
de mots sorgits del cor.

Gràcies Assumpta per escriure aquesta ressenya i a la revista El Breny per la seva publicació.

dijous, de maig 01, 2025

El Brogit del Montserrat

Camp de blat, el Bages (estiu 2024)

Bales de palla
els camps de blat rossegen.
És temps de sega.
-Núria Lorente-

Rodes immenses
absorbeixen el sol.
Guarden riqueses.
-Carme Rosanas-


Mural en una escola de Matadepera

Al cim dels llibres
la musica ressona
amb talent i força.
Els nens deixen empremta
del seu aprenentatge.

Comparteixo aquest haiku i aquesta tanka publicats a la revista El Brogit del Montserrat, en els números 495 (octubre 2024) i 496 (abril 2025). La revista dona continuïtat a l'anterior El Brogit, que es publicava cada mes. Des de l'any passat surt dos cops l'any: a l'octubre i a l'abril, pels volts de Sant Jordi. Actualment té més pàgines, arriba a més poblacions i igualment hi ha una secció dedicada a l'haiku, la tanka i la fotografia.