.png)
Avui parlem de les ravenisses, dues brassicàcies, que són espècies que presenten fulles simples, amb disposició alterna, i flors hermafrodites agrupades en raïms. Aquestes tenen 4 pètals disposats en creu, i 6 estams: 2 d'externs i curts, i 4 al centre i més llargs. Els fruits són beines que contenen una làmina fina que els divideix en dos. Quan són allargats s'anomenen síliqües, i quan són més amples que llargs silícules. De brassicàcies se'n coneixen més de 3000 espècies.
Ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium). Silvestre comestible de flor groga amb el limbe de la fulla molt retallat, i siliqua prima i llarga. Abundant en camps de conreu i espais ruderals, tot i que també creix als codolars dels rius i altres llocs de sòl pedregós.
Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Silvestre comestible de flors blanques. Molt abundant en vinyes, fruiters de secà i vores de camins, especialment a la primavera. Els fruits són síliqües linears de fins a 4 cm, amb dues rengleres de llavors petites, una a cada valva, que queden en posició més o menys erecta, obliqües al voltant de l'eix de la inflorescència.
FONT:
Aquesta planta és la que en rovegàvem les tiges quan érem petites, pot ser?
ResponEliminaSempre les he vist grogues o no m'he fixat en les blanques.
Aferradetes, preciosa.
Doncs no recordo haver-ne menjat les tiges, potser la confons amb la regalèssia?
EliminaJo n'he vist més de blanques que de grogues, segons la zona abunden més unes que altres.
Aferradetes, preciosa.
No, no, no era regalèssia! Tenia un gust com a vinagre...
EliminaOstres no em sona què podria ser... si em sortís ja t'ho diria ;-)
EliminaM'agrada retrobar a les meves velles amigues: les ravenisses!
ResponEliminaUna abraçada, Núria!
Sí! Mentre preparava l'entrada vaig pensar en el que vas explicar de les ravenisses. Connectar amb records bonics sempre és agradable.
EliminaAbraçades, Carme!