dissabte, de juny 18, 2022

Fusta d'eucaliptus cremada - Ennatu Domingo


 

Havia sentit dir que només el dolor et pot connectar amb els records perduts, i jo havia racionalitzat el dolor fins a tal punt que una imatge d'una dona portant un nen petit mig adormit a l'esquena em feia un nus a la gola i m'omplia els ulls de llàgrimes. Una imatge que els periodistes oportunistes occidentals havien explotat, però que jo també duia gravada dins meu, com un reflex d'una escena del passat. 


Nelson Mandela va dir: «L'educació és l'arma més potent per canviar el món». Però, com es pot canviar el món si una nena com la nena que vaig ser jo vol anar a l'escola i educar-se i no pot? Com es pot intentar canviar el món si un percentatge tan alt de la societat global és analfabeta, viu fora de la petjada digital i en un constant esforç de supervivència perquè les necessitats bàsiques com l'aigua, l'electricitat i l'habitatge no estan cobertes?


He pogut comprovar que una adopció perfecta és aquella en què tant el fill com els pares adopten mútuament les seves cultures d'origen. Jo ho veig com un contracte i diria: si els pares intenteu suprimir o reprimir la nostra identitat i cultura d'origen, ens esteu privant de les eines que ens ajudarien a entendre el nostre món, d'on venim i perquè som com som.


Puc parlar de pobresa extrema en primera persona i sense embuts, perquè va ser la meva realitat durant els set anys que vaig viure a Etiòpia. Fins que l'últim nen a la Terra pugui gaudir d'una educació de qualitat i una infància segura i protegida, n'hem de parlar tant faci com falta. Tinc un país d'origen que és molt ric culturalment, que té molts recursos naturals per aprofitar, però que encara ha d'invertir molt en la seva gent. Invertir recursos en la gent jove i en l'educació de les dones és fonamental per a la prosperitat de qualsevol país.

10 comentaris:

  1. Acredito que seja um bom livro de uma leitura agradável.
    .
    Bom fim de semana.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon llibre amb bones reflexions.
      Gràcies, bon cap de setmana.
      Salutacions, Rik@ardo.

      Elimina
  2. La educació és la millor eina sense dubte i poder-hi accedir, un dels millors drets que tenim. També cal canviar mentalitats i passar del "meu benestar", al "nostre benestar" generalitzat i del que s'allunyen tant les elits.
    Bona lectura ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte l'educació és una eina excel·lent a la qual tothom hi hauria de poder accedir, així com a les necessitats bàsiques, és una llàstima que aquestes no estiguin cobertes per a tots els habitants del planeta. I cada cop es fa més palès allò de "el ric més ric i el pobre més pobre".
      Tant debò arribés aquest canvi de mentalitat i es passés a l'acció per equilibrar tantes injustícies.

      Gràcies, Artur, que acabis de passar un bon diumenge.

      Elimina
  3. “Dóna-li un peix a un home, i menjarà avui. Ensenya-li a pescar i menjarà la resta de la seva vida”. Aquesta frase ho inclou tot. Invertir en coneixements, és la millor opció per fer créixer a un país.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has trobat la frase encertada per resumir-ho tot, no hi puc estar més d'acord. Educació i coneixements, les millors "armes", les més necessàries i bàsiques per a qualsevol persona.

      Gràcies, nina, aferradetes.

      Elimina
  4. Una escriptora que parla d'una realitat terrible, perquè l'ha viscuda. La frase que cita sa Lluna és molt entenedora.
    Joan Manuel Serrat en la cançço "El món està ben girat" diu:
    "en el que es gasten en bombes, podrien matar la fam"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ha viscut realitats que no hauria de passar ningú pot explicar el que ha sentit, com ho ha patit.
      Sí la frase de sa Lluna és genial, la del Serrat és molt bona també. Tant debò fos així, que es deixin de bombes, armes i tot allò que provoca destrucció i mort i mirin com solucionar un problema tan greu com el de la fam.
      Gràcies, Xavier.

      Elimina
    2. Quina tristesa que les persones hagin de patir aquestes mancances, la pobresa extrema i la manca d'educació i de coneixments.

      I jo crec que en el que es gasten en bombes, es podria matar encara més coses que la fam... la fam i la ignorància també. Que les armes valen molts i molts diners.

      Dit això, també penso que desgraciadament els que es gasten millonades en bombes i armes, i no els hi importa la vida de ningú, en general, han tingut molta educació i molts estudis. Per tant, l'educació i els estudis són un dret i tothom hi hauria de poder accedir, però no crec pas que això fos suficient per canviar el món.

      Les persones humanes, tenim alguna tara que ens fa ser així com, any rere any i segle darrere segle, demostrem que som: un desastre. Hi ha molta gent bona, molta, molta, però els que tenen el poder mai no en són.

      Elimina
    3. Disculpa pel retard Carme, des de dimarts he estat sense ordinador, tenia problemes i l'he hagut de portar a arreglar, avui ja me l'han dut.

      Estic d'acord amb tu, els estudis i coneixements són drets a qui tothom hauria de poder accedir però amb això no n'hi ha prou, el fet de tenir-ne no equival a ser bona persona, així com no tenir-ne no vol dir que algú sigui mala persona.
      Malauradament els qui manen han tingut educació però només els importen els seus beneficis, el seu ego, la fam de més i més poder a costa de la vida d'innocents.
      Falten persones que no es mirin tant el seu melic, que no vulguin ser el centre d'atenció i que realment tinguin en compte el benestar de tothom, cosa que com es pot veure, sembla impossible.

      És molt trist que hi hagi tantes persones passant gana, sense els drets bàsics coberts, i si a sobre estan en països en guerra és un malson.

      Com bé dius hi ha moltes persones bones, disposades a fer el que calgui per ajudar i acompanyar, però si els "poderosos" no canvien, poc s'arregla.

      Una abraçada, Carme!

      Elimina