 |
| Traducció d'Aina Labèrnia |
Ha estat un procés llarg, però he arribat a la conclusió que el que necessitem urgentment és una cultura de l’amabilitat i el respecte. És la millor solució al problema del bullying, i també al problema de la violència.
Combatre la ràbia amb més ràbia no fa més que agreujar la situació. Independentment del que provoqui que un assetjador -que ja està ferit, atemorit i malmès- turmenti algú tan despietadament, respondre a un assetjador amb ràbia només empitjora la situació. La gent que està tan atemorida i ferida necessita compassió, no agressivitat.
És molt fàcil acostumar-se a les desgràcies dels altres i mirar cap a una altra banda perquè és més fàcil passar de llarg que provar d’ajudar. Però ajudar els altres és essencial. Quan vegis una injustícia sigues la persona que s’aixeca, que fa un pas endavant i s’involucra en el que passa. Sigues la persona que ajuda.
Ser capaç de fer riure la gent pot semblar senzill, desenfadat i potser fins a cert punt superficial, però és una habilitat molt valuosa. De fet, es tracta d’un do que és senyal de gran profunditat i saviesa.
Les coses difícils que has viscut, siguin quines siguin, t’han fet arribar a un nou nivell de comprensió. Pot ser que hagis trigat temps a arribar-hi, fins i tot molt, i que t’hagi costat molts esforços i introspecció, però segur que, quan estaves preparat per rebre-la, hi havia una lliçó esperant-te.
No jutjar un llibre per la coberta, és a dir, per l’aparença, és una metàfora fantàstica del que hauríem de fer a la vida real, amb les persones. No ens hauríem de jutjar mai per l’aspecte exterior.
La meva pròpia fe m’ha ensenyat a estimar el pecador, tot i odiar el pecat. Crec fermament en el perdó i la compassió, fins i tot per a les persones a les quals molts etiquetarien de monstres.
I tu, en què tens fe? És una gran pregunta, però és molt important. Què és el que et fa continuar endavant? Quin és el teu propòsit més elevat? Què vols aconseguir per a un bé comú? Quina contribució faràs perquè el món sigui un lloc millor?
Després de llegir tots els retalls, arribo a la conclusió primera: necessitem urgentment una cultura de l’amabilitat i el respecte.
ResponEliminaBona tarda, nina.
Aferradetes.
Cada cop és més necessari, i alhora sembla un impossible, una utopia...
EliminaMalgrat tot no hem de deixar de creure-hi i tractar els altres com voldríem que ens tractessin a nosaltres. La meva àvia sempre deia: el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú.
Aferradetes, nina
L'amabilitat és beneficiosa per a qui la rep i encara més per a qui la imparteix.
ResponEliminaI tant, amb el donar i rebre tothom hi surt guanyant
EliminaM'han encantat tots aquests fragments, el llibre deu ser magnífic...Em sento molt identificada amb el tercer,,,
ResponEliminaPetonets , Núria.
Sí que ho és sí, Roser. El vaig llegir fa un parell d'anys però el recordo molt bé, és un d'aquells llibres que et queda. La noia explica les experiències d'una forma molt honesta, i es nota que és una persona amb compassió i respecte, i amb ganes d'ajudar, valors tan necessaris.
EliminaPetonets, Roser