Davant de tota aquella fotuda realitat, el seu voluntariat representava una fugida. Una alienació dels problemes i de la presó on se sentia reclosa quan era a casa.
L’amor també pot ser una esclavitud. Es pot estimar a algú que no et convé. O, fins i tot, estar enamorada d’algú que no et fa feliç.
Es va acotar davant d’aquell nano encara embadalit a qui tenia totalment seduït, i el tibava, aferrant-lo de les mans. Sense saber-ho, estaven començant una aventura que els marcaria per sempre.
 |
| Johan Gilroy, dècada dels anys 30 |
Sobresaltat, en Tomàs fa un bot del llit. Al seu costat, el Tom comença a bordar i remena la cua.
–Quin somni més angoixant, Tom! Resulta que, cervesa en mà, sortia
corrents del bar de l’Enric mentre em perseguia un lleó. Estava a punt
d’atrapar-me, sort que m’he despertat!
Al cap d’uns minuts i més calmat, en Tomàs es lleva de la llarga
migdiada, agafa una cervesa de la nevera i se’n va cap al menjador.
Comença a fullejar el diari per darrera: la secció de fotografies dels
lectors, el temps, l’horòscop…
–Ai Tom, no n’encerten ni una aquests! Segons l’astròleg, avui els
Bessons rebrem bones notícies pel que fa a l’aspecte laboral. I a nivell
sentimental, ens retrobarem amb la persona que fa tant de temps que
esperem –en Tomàs riu, en to burleta, i fa un glop a la cervesa quan
sona el mòbil.
–Hola Enric! Què passa tio? –en Tomàs s’aguanta el riure.
–(…)
–Sí, buscant feina encara. Amb la mà de currículums que he deixat, i no em truquen d’enlloc.
–(…)
–I tant que m’interessa! Nen, acabes d’alegrar-me el dia!
–(…)
–Perfecte! Després passo per aquí!
Amb un somriure d’orella a orella, en Tomàs deixa el mòbil damunt la
taula, fa un altre glop de cervesa i acaricia el llom del Tom, tombat
als seus peus.
–Tom, la millor notícia que podria rebre: demà començo a treballar! Al
bar de l’Enric, als vespres té molta feina i tot sol no se’n surt.
Espero que no tingui cap lleó amagat al magatzem…
En Tomàs tanca el diari i segueix explicant les batalletes i pensaments al seu gos.
–Doncs de moment l’horòscop l’encerta. I si tot el que pronostica acaba
passant? –es pregunta mentre a la seva ment apareix un altre somni–.
Sortim a fer una volta, Tom? Mai se sap qui podem trobar… potser la sort
em somriurà una mica més encara. Som-hi, campió!
En Tomàs, content i decidit, s’aixeca del sofà. Alça l’ampolla i el got
de cervesa i fa un brindis amb ell mateix. El Tom, al seu darrera, borda
enèrgicament i remena la cua.
Aportació a ‘Relats conjunts‘ a partir de la imatge proposada:
http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/06/my-guinness.html