"Els parcs i carrers del barri es van anar omplint de les caixes niu d'en Paco. Quan alguna persona li preguntava què era allò que penjava, ell els explicava la importància d'ajudar els ocells i els mostrava les diferents espècies que es podien arribar a veure amb una miqueta d'atenció."
L'home que fabricava caixes niu és la història real d'en Paco, que un bon dia decideix que es dedicarà a ajudar els ocells del seu barri construint caixes niu. Un projecte viu i motivador que ens ensenya que si fem les coses amb il·lusió, amb dedicació i en companyia d'aquells que estimem, podem canviar el món i fer-lo una miqueta millor per a tothom.
Al conte hi ha il·lustracions d'ocells amb els seus noms, ideals per a introduir petits i grans en el món de les aus. També explica com fabricar una caixa niu, quins materials utilitzar i quines són les mides adequades segons el tipus d'ocell.
El títol del conte està inspirat en el de l'obra 'L'home que plantava arbres', del francès Jean Giono (1895-1970), que explica la història d'un pastor, de nom Elzéard Bouffier, que decideix recuperar el paisatge d'un lloc desolat dels Alps plantant-hi arbres cada dia al llarg de la seva vida.
Al conte hi surt la frase: "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món", d'Eduardo Galeano (1940-2015), periodista i escriptor uruguaià. La cita s'ha convertit en part del pensament i la motivació de les persones que es dediquen a l'educació ambiental. Dones i homes que transmeten valors i actituds que aposten per formes de pensar i de fer més justes i respectuoses amb la natura i amb les persones.
No sé si jo, que no sóc gens manetes, en podria fer cap. Trobo que és una bona manera de cuidar les aus. Tinc un amic que ho fa, tot i viure en un espai molt diferent a una ciutat.
ResponEliminaLa frase d'en Galeano és molt certa, si cadascú posa el seu granet de sorra, el món pot canviar.
Aferradetes, nina.
Amb paciència segur que te'n sortiries, de fer una caixa niu ;) Un cop vaig anar a un taller de caixes niu que feien a la biblioteca, i va ser ben maco, en vam fer dues entre tots i després vam anar a col·locar-les.
EliminaI sí, la frase d'en Galeano és molt encertada, cadascú de nosaltres fent alguna cosa per a la millora de la societat, el món es pot anar canviant, però és clar que és això: hem de ser molts per aconseguir-ho.
Aferradetes, preciosa.
Vaig llegir fa temps L'home que plantava arbres de Jean Giono. És molt bonic. I aquest de les casetes d'ocells també ho deu ser.
ResponEliminaAdmiro molt aquestes persones que fan aquestes coses. Jo a vegades tinc tendència a pensar que pel que jo pugui fer, no es notarà res, però la veritat és que m'encanta aquesa frase d'Eduado Galeano. I segur que és veritat, però sempre cal el "molta gent".
Una abraçada, Núria!
Tots dos llibres són molt bonics. Segur que el de les casetes per a ocells també t'agradaria, és un conte que val la pena llegir.
EliminaPer poc que ens sembli el que puguem fer, és important que aportem alguna cosa per a la millora de la societat. Clar que és com dius, que hem de ser molts. Però per poc que sigui, és millor que no fer res, o fer el mal, i malauradament ja n'hi ha masses que el fan.
Una abraçada, Carme!