dissabte, de maig 20, 2023

La meva mare - Tahar Ben Jelloun

Traducció d'Eulàlia Sandaran

La mare ha treballat tota la seva vida; a les cuines, per tota la casa. No ha tingut la vida fàcil. Recordo la vida sense nevera, sense cuina de gas, sense aigua corrent, sense telèfon. La mare s'ha cansat molt.


La mare també ha esdevingut "gemegaire i capriciosa". La malaltia, l'avorriment i la solitud li han afavorit les males inclinacions. Insisteix, es repeteix i cansa els que estan al seu costat. A vegades se n'adona i demana que no donem importància a aquestes "petites coses"


Què estava dient? Recorda'm el que deia, ja no em recordo de les coses recents, però recordo molt bé les coses llunyanes, és curiós, els records més antics em són fidels, no ens abandonen, mentre que els d'aquest matí, no els he conservat, no sé què n'he fet, potser han caigut per terra com les ulleres. Els vells records ens acompanyen fins a la tomba. En què es converteixen després?, no ho sé pas.


Des que hem vingut a aquesta casa no tinc sol; sembla que l'hivern visqui a casa nostra, un llarg hivern. M'agradava aquesta estació, a Fes, quan el fred em mossegava els dits i la punta del nas. M'embolicava amb unes quantes flassades de llana i tremolava tot rient. Avui les flassades són velles, no són de llana sinó d'una matèria que no conec.


La mort, la veritable, la insuportable pèrdua i absència, és la malaltia: dies i nits interminables de degradació, de sofriment i d'impotència. És això la mort, i no la fracció de segon en què el cor es para.

dilluns, de maig 15, 2023

Tanka El Brogit - Número 485

Foto: Gonçal Portabella

Damunt de l'aigua
els arbres xiuxiuegen
ecos de somnis.
Remoguts per les ones,
ben altius, persisteixen.


Continuem amb la publicació a la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar, aquest cop amb una tanka, publicada al darrer número del mes d'abril. En aquesta ocasió amb un article sobre el mite de Narcís i Eco, escrit per Miquel Palau, que és qui publica un article cada mes sobre algun tema, i la col·laboració d'una companya i la meva en aquesta secció d'Haikús, Tankes i més... 


.

Vola la fulla 
remolí vers l'aigua
sura pel mirall.
-qui sap si-

Només la gota
desfà amb els seus cercles
la pau dels arbres.
Les branques esbotzades,
els troncs ben clivellats.
-Carme Rosanas-

Reflex a l'aigua
d'uns arbres que respiren.
Gota que romp.
-sa lluna-

Plora la gota
de rosada matinal.
Cau molt lentament
en son llit humit i fred
bàlsam de ma tristesa.
-qui sap si-

Ondes sonores
entre els arbres arrelen
al mig de l'aigua.
-Xavier Pujol-


dissabte, de maig 13, 2023

Els nens són reis - Delphine de Vigan

Traducció de Jordi Martín Lloret

"Desenes d'adults que havien creat canals amb els noms dels seus fills i que ni tan sols es plantejaven la qüestió de l'exposició o la sobreexposició. I aquests no eren els únics. N'hi havia prou de donar una ullada a les plataformes d'intercanvi de continguts per veure que la noció d'intimitat, per regla general, havia evolucionat profundament. Les fronteres entre l'interior i l'exterior ja feia temps que havien desaparegut. Aquella exposició de si mateix, de la pròpia família, de la pròpia quotidianitat, la recerca del m'agrada...
Avui tot allò era una manera de viure, de ser al món. Un terç dels nens que naixien ja tenien una existència digital. I per tot el món centenars de famílies compartien la seva vida quotidiana amb milions de subscriptors. 
Quantes ecografies es publicaven cada setmana a Instagram o Facebook? Quantes fotos de nens i familiars, quantes selfies? I si la vida privada ja no era res més que un concepte caduc, antiquat, o encara pitjor, una il·lusió?"

dilluns, de maig 01, 2023

Temps de flors

Sempre és un goig passejar per camins amb vistes a Montserrat

Una de les primeres flors que he trobat, un amargot, en companyia

Elles també estan acompanyades

Una que no hi pot faltar, la margarida

Temps de roselles

Un pipiripip ben eixerit
                                                     
Si us hi fixeu bé, a part del gallaret, què més hi veieu?

Aquesta imatge no hi podia faltar
                                                                 
Unes campanetes, ben blanques i pures

Entre el verd, surt el lila de les malves

Demanem un desig?

Minúscules però ben unides, fan un bon conjunt, les flors de l'Herba de Sant Jordi

A l'exterior d'una casa, aquest test tan ben cuidat, quin goig

I abans de tornar a casa, una darrera amiga, avui prenent el sol

Doncs avui comparteixo les fotografies d'un camí que faig tot sovint. I ara que és temps de primavera hi ha una bona varietat de flors que el fan encara més atractiu. Una d'elles, la rosella, ja sabeu té molts noms segons la zona; n'he posat de diferents a cada una de les fotos que he compartit on surt aquesta flor primaveral.
I per acabar, dir-vos que si alguna imatge us inspira per escriure algun text, la podeu agafar lliurement.


dimarts, d’abril 25, 2023

A Tota Veu - Sant Jordi 2023

Foto de grup dels participants a l'A Tota Veu

Un Sant Jordi més va tenir lloc l'A Tota Veu, una lectura pública de poesia en diferents idiomes organitzada per Òmnium Cultural Bages-Moianès i amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística. Aquesta edició, que ha estat l'onzena, es va celebrar al Passeig de Manresa diumenge al migdia i enguany hi vam participar set parelles. Vam poder escoltar poemes en àrab, aranès, grec, lituà, urdú i persa, xinès i la corresponent traducció al català. 

La meva parella lingüística va ser la Tasnim, una noia de Síria amb qui vam llegir un poema del poeta palestí Mahmud Darwish, titulat 'A la meva mare'. La Tasnim el va llegir en àrab i jo en català.
És el segon any que participo en aquesta activitat i com l'any anterior, contenta per aquesta experiència bonica i enriquidora.

Comparteixo el poema de Mahmud Darwish i un vídeo amb la lectura que vaig fer-ne a l'A Tota Veu.





divendres, d’abril 21, 2023

Haiku El Brogit - Número 484

Foto de Gonçal Portabella

Emmirallades
les fulles i les branques.
Mosaic dins l'aigua.


Haiku publicat al número 484 de la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar dins la secció 'Haikús, tankes i més'.

* * * * * 

A dalt dels núvols
les branques arrelades
busquen la pluja.
-Xavier Pujol-


dilluns, d’abril 10, 2023

Hi havia una vegada... | Lletres i fils

.
Hi havia una vegada una gosseta que es deia Tana i vivia amb la seva mestressa en un petit poble. Un bon dia van conèixer la Núria, una veïna que estimava molt els gossos. La Tana era poruga i tímida, però la Núria tenia tacte, i mica en mica la gosseta li va agafar confiança, doncs sabia que no li volia fer cap mal. Com que la mestressa de la Tana era una senyora gran que tenia dificultats per caminar, la gosseta sortia a passejar amb la Núria i, quan tornaven a casa, la Tana estava tan contenta que es posava a córrer i a jugar amb la seva pilota. 
Cada dia, quan s'acostava l'hora en què la Núria anava a buscar-la, ella ja sortia al balcó a esperar-la. Quan la veia venir començava a remenar la cua i la seva mestressa li obria la porta perquè pogués baixar a esperar la seva amiga.
La Tana també coneixia molt bé el camí per anar a casa de la seva veïna, on tenien un bol amb aigua per ella i on sempre queia algun tall de pernil. Allà se sentia com a casa: pujava al sofà i s'estava al costat de la Núria, que acostumava a llegir algun llibre. I li deia coses a la Tana, li explicava com se sentia mentre l'acariciava. La gosseta l'entenia, coneixia els seus estats d'ànim i tan sols amb la seva mirada ja la reconfortava. 

Però un dia la Tana i la seva mestressa se'n van haver d'anar a viure a un altre lloc, i la Núria es va quedar sense dues bones amigues. Tenia notícies seves i sabia que estaven bé, tot i que les trobava a faltar molt. Els dies eren grisos, i es van tornar negres quan li van dir que la Tana els havia deixat. Ja no tornaria a veure-la, ja no tornaria a abraçar-la... s'havia quedat sense una veritable amiga. 
Des de llavors els sentiments de dolor i tristesa són presents dins seu. La Núria recorda els moments viscuts al seu costat. Sap que ha estat ben cuidada i estimada fins al final. Però ara ja és amb els altres gossos que han format part de la seva vida: el Jaqui, el Bitxo, el Iogui... dins el seu cor hi ha un raconet per a la Tana. Sempre recordarà la seva noblesa, la seva bondat i el seu amor, un amor sincer com el que li han ensenyat tots els gossos que ha estimat.


La meva aportació a Lletres i fils del mes d'abril, amb aquest conte en què parlo de la Tana, de qui ja vaig escriure en aquest text de 'Deu anys, deu mots'. Fa poc més de dos mesos que ens va deixar i he volgut rememorar com la vaig conèixer i el que ha siginificat per a mi.

diumenge, d’abril 02, 2023

Lletres i fils | Abril 2023

Il·lustració d'Arancha Perpiñán

Nova proposta de Lletres i fils, en aquesta ocasió amb una il·lustració del conte 'Los guardianes de los pelados', escrit per Rosa Montero i amb il·lustracions d'Arancha Perpiñán. El conte narra la història de la Carlota i la seva amiga peluda, la Bruna. 
Ara ens toca a nosaltres escriure a partir d'aquest dibuix: un poema, un relat, un diàleg, una carta... 

Us animeu a participar-hi? 


PROPOSTES REBUDES

· qui sap si: Li diu a cau d'orella