Els nens són reis - Delphine de Vigan

Traducció de Jordi Martín Lloret

"Desenes d'adults que havien creat canals amb els noms dels seus fills i que ni tan sols es plantejaven la qüestió de l'exposició o la sobreexposició. I aquests no eren els únics. N'hi havia prou de donar una ullada a les plataformes d'intercanvi de continguts per veure que la noció d'intimitat, per regla general, havia evolucionat profundament. Les fronteres entre l'interior i l'exterior ja feia temps que havien desaparegut. Aquella exposició de si mateix, de la pròpia família, de la pròpia quotidianitat, la recerca del m'agrada...
Avui tot allò era una manera de viure, de ser al món. Un terç dels nens que naixien ja tenien una existència digital. I per tot el món centenars de famílies compartien la seva vida quotidiana amb milions de subscriptors. 
Quantes ecografies es publicaven cada setmana a Instagram o Facebook? Quantes fotos de nens i familiars, quantes selfies? I si la vida privada ja no era res més que un concepte caduc, antiquat, o encara pitjor, una il·lusió?"

Temps de flors

Sempre és un goig passejar per camins amb vistes a Montserrat

Una de les primeres flors que he trobat, un amargot, en companyia

Elles també estan acompanyades

Una que no hi pot faltar, la margarida

Temps de roselles

Un pipiripip ben eixerit

                                                     

Si us hi fixeu bé, a part del gallaret, què més hi veieu?

Aquesta imatge no hi podia faltar

                                                                 

Unes campanetes, ben blanques i pures

Entre el verd, surt el lila de les malves

Demanem un desig?

Minúscules però ben unides, fan un bon conjunt, les flors de l'Herba de Sant Jordi

A l'exterior d'una casa, aquest test tan ben cuidat, quin goig

I abans de tornar a casa, una darrera amiga, avui prenent el sol

Doncs avui comparteixo les fotografies d'un camí que faig tot sovint. I ara que és temps de primavera hi ha una bona varietat de flors que el fan encara més atractiu. Una d'elles, la rosella, ja sabeu té molts noms segons la zona; n'he posat de diferents a cada una de les fotos que he compartit on surt aquesta flor primaveral.

I per acabar, dir-vos que si alguna imatge us inspira per escriure algun text, la podeu agafar lliurement.

A Tota Veu - Sant Jordi 2023

Foto de grup dels participants a l'A Tota Veu

Un Sant Jordi més va tenir lloc l'A Tota Veu, una lectura pública de poesia en diferents idiomes organitzada per Òmnium Cultural Bages-Moianès i amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística. Aquesta edició, que ha estat l'onzena, es va celebrar al Passeig de Manresa diumenge al migdia i enguany hi vam participar set parelles. Vam poder escoltar poemes en àrab, aranès, grec, lituà, urdú i persa, xinès i la corresponent traducció al català. 

La meva parella lingüística va ser la Tasnim, una noia de Síria amb qui vam llegir un poema del poeta palestí Mahmud Darwish, titulat 'A la meva mare'. La Tasnim el va llegir en àrab i jo en català.

És el segon any que participo en aquesta activitat i com l'any anterior, contenta per aquesta experiència bonica i enriquidora.

Comparteixo el poema de Mahmud Darwish i un vídeo amb la lectura que vaig fer-ne a l'A Tota Veu.

Haiku El Brogit - Número 484

Foto de Gonçal Portabella

Emmirallades
les fulles i les branques.
Mosaic dins l'aigua.

Haiku publicat al número 484 de la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar dins la secció 'Haikús, tankes i més'.

* * * * * 

A dalt dels núvols

les branques arrelades

busquen la pluja.

-Xavier Pujol-

Hi havia una vegada... | Lletres i fils

.

Hi havia una vegada una gosseta que es deia Tana i vivia amb la seva mestressa en un petit poble. Un bon dia van conèixer la Núria, una veïna que estimava molt els gossos. La Tana era poruga i tímida, però la Núria tenia tacte, i mica en mica la gosseta li va agafar confiança, doncs sabia que no li volia fer cap mal. Com que la mestressa de la Tana era una senyora gran que tenia dificultats per caminar, la gosseta sortia a passejar amb la Núria i, quan tornaven a casa, la Tana estava tan contenta que es posava a córrer i a jugar amb la seva pilota. 

Cada dia, quan s'acostava l'hora en què la Núria anava a buscar-la, ella ja sortia al balcó a esperar-la. Quan la veia venir començava a remenar la cua i la seva mestressa li obria la porta perquè pogués baixar a esperar la seva amiga.

La Tana també coneixia molt bé el camí per anar a casa de la seva veïna, on tenien un bol amb aigua per ella i on sempre queia algun tall de pernil. Allà se sentia com a casa: pujava al sofà i s'estava al costat de la Núria, que acostumava a llegir algun llibre. I li deia coses a la Tana, li explicava com se sentia mentre l'acariciava. La gosseta l'entenia, coneixia els seus estats d'ànim i tan sols amb la seva mirada ja la reconfortava. 

Però un dia la Tana i la seva mestressa se'n van haver d'anar a viure a un altre lloc, i la Núria es va quedar sense dues bones amigues. Tenia notícies seves i sabia que estaven bé, tot i que les trobava a faltar molt. Els dies eren grisos, i es van tornar negres quan li van dir que la Tana els havia deixat. Ja no tornaria a veure-la, ja no tornaria a abraçar-la... s'havia quedat sense una veritable amiga. 

Des de llavors els sentiments de dolor i tristesa són presents dins seu. La Núria recorda els moments viscuts al seu costat. Sap que ha estat ben cuidada i estimada fins al final. Però ara ja és amb els altres gossos que han format part de la seva vida: el Jaqui, el Bitxo, el Iogui... dins el seu cor hi ha un raconet per a la Tana. Sempre recordarà la seva noblesa, la seva bondat i el seu amor, un amor sincer com el que li han ensenyat tots els gossos que ha estimat.

---

La meva aportació a Lletres i fils del mes d'abril, amb aquest conte en què parlo de la Tana, de qui ja vaig escriure en aquest text de 'Deu anys, deu mots'. Fa poc més de dos mesos que ens va deixar i he volgut rememorar com la vaig conèixer i el que ha siginificat per a mi.

Lletres i fils | Abril 2023

Il·lustració d'Arancha Perpiñán

Nova proposta de Lletres i fils, en aquesta ocasió amb una il·lustració del conte 'Los guardianes de los pelados', escrit per Rosa Montero i amb il·lustracions d'Arancha Perpiñán. El conte narra la història de la Carlota i la seva amiga peluda, la Bruna. 
Ara ens toca a nosaltres escriure a partir d'aquest dibuix: un poema, un relat, un diàleg, una carta... 

Us animeu a participar-hi? 

---

PROPOSTES REBUDES

· Artur: Lectura interrompuda
· Sa lluna: La petita Núria

· Núria: Hi havia una vegada...

· Carme: Lletres i fils d'abril

· qui sap si: Li diu a cau d'orella

El Brogit - Números 482 i 483

Camí de la Sèquia, desembre 2022

Tot és misteri
vora les aigües calmes.
La boira espessa
ens convida a aturar-nos
i imaginar el paisatge.

* * * 

Cubelles, estiu 2021

Contra les roques

ressonen les onades.

Música brava!

Tanka i haiku publicats a la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Haikus, tankes i més...', a les edicions de gener i febrer d'enguany, corresponents als números 482 i 483, respectivament. 

* * * 

Espera l'amant

la roca solitària,

el seu bes salat.

-qui sap si-

Entre els arbres

llisquen les velles aigües

quietes i manses,

sota una matinal boira

d'un tall fresc i blanquinós.

-qui sap si-

Dia Mundial de la Poesia - 2023

.

Després d'un mes i mig sense passar per aquí ja toca actualitzar i crec que avui, que és el Dia Mundial de la Poesia és un bon dia per retornar a l'activitat blocaire compartint el poema de la imatge, que vaig escriure fa uns quants anys.

La veritat és que no m'he trobat bé a nivell anímic i això m'ha portat a reduir algunes activitats, entre elles el blog. A vegades una pausa és necessària. Mica en mica retornaré per aquí i aniré publicant el que tinc pendent. Passaré també pels vostres espais, disculpes per no comentar en tot aquest temps.

Seguim doncs i, avui i cada dia, celebrem que la poesia i les paraules ens acompanyin en els nostres camins.