 |
| Fotografia de Miquel Àngel Vich |
Volen les seves llavors
empeses per l'alè
que surt dels meus llavis.
No demano pas grans desitjos,
senzillament continuar gaudint
dels petits plaers de la vida.
Passejar per boscos, entre arbres
de fulles que sempre hi són
o que cauen formant una catifa
i deixen les branques nues.
Seguir el vol de les papallones
esperant que s'aturin
sobre els pètals de les flors.
Fer aflorar els records
amb l'olor de la molsa,
de les plantes aromàtiques
o la terra mullada.
Acariciar el tronc d'un arbre,
mullar-me les mans amb aigua fresca
o ficar els peus en una riera.
Caminar amb el cant dels ocells de fons,
notar com l'aire suau m'acarona la pell
o la calidesa del sol m'escalfa el rostre
un matí d'hivern qualsevol.
Que alguns dies d'estiu,
de bon matí, pugui banyar-me
en un mar d'aigües calmades.
Que a la tardor pugui gaudir
dels taronges, els vermells i els ocres.
Que a l'hivern la quietud dels boscos
em recordi com d'important
n'és el descans per renovar-nos.
I que a la primavera el retorn
de les orenetes em faci somriure de nou,
mentre als prats i vores de camins
hi creixen flors com la dent de lleó...
i amb el meu alè fer volar les seves llavors
per sentir dins meu la connexió amb la natura.
* * *
La meva aportació als Relats d'estiu de la Carme:
M'agrada molt el teu poema i el teu desig. Poder gaudir de tots aquests plaers de la natura és molt important.
ResponEliminaI m'agrada molt com li dones la volta i comences i acabes amb el fet de bufar i demanar un desig.
Moltes gràcies per participar als meus relats d'estiu.
Una abraçada, Núria!
Tão lindo teu poema e inspiração!
ResponEliminaGostei muito! beijos, linda semana, chica