 |
| Dibuix de Carme Rosanas |
Menudes, blaves,
ufanoses destaquen
les campanetes.
(4/2/26)
 |
| Gavià argentat - Girona (gener 2026) |
Obre les ales
alça el vol des de l'aigua
sol i veloç.
Es remou l'aigua
mentre les ales s'obren
amb energia.
(11/2/26)
 |
| Paper fet a mà, del Molí Paperer de Capellades |
Paper plantable:
el rego amb paraules
creixen els versos.
(18/2/26)
 |
| Sant Vicenç de Castellet (novembre 2025) |
El seu refugi
és entre dues tiges
fins que desperti.
(25/2/26)
Seguint amb el repte que em vaig proposar d'escriure un haiku cada dimecres, comparteixo els escrits aquest mes de febrer. Gràcies Carme per la inspiració del primer d'ells amb el dibuix d'aquestes campanetes. El segon dimecres aquest gavià em va inspirar per escriure'n un parell. El tercer dimecres estava cercant una foto i al meu costat, damunt la taula de l'escriptori, tenia aquest paper del Molí Paperer de Capellades quan em van sortir aquestes paraules, així que ja vaig tenir l'haiku. Aquest és un paper fet a mà, sense additius, s'hi pot escriure o bé plantar-lo en una torreta, regar-lo i al cap d'uns dies en naixeran les flors; encara no ho he provat, de moment el faré servir per imprimir-hi uns poemes per a una exposició que faré pròximament. I l'últim haiku ha sorgit gràcies a aquest cargolet que vaig captar el mes de novembre passat.
M’ha encantat com cada haiku té el seu propi batec: des de la delicadesa de les campanetes de la Carme —ja li he dit que les seves pintures, amb els dies, encara es fan més boniques— fins a la força del gavià de Girona trencant el mirall de l’aigua.
ResponEliminaPerò el haiku del paper de Capellades m’ha robat el cor. Descriu molt bé la teva manera de mirar el món: fas que la realitat floreixi. Saber que aquests versos podrien convertir-se en flors tanca un cercle perfecte entre natura i paraula. És poesia que respira.
I acabar amb el cargolet de Sant Vicenç de Castellet, recollit al seu refugi, és un final ideal per a un mes d’observació tranquil·la.
Gràcies per la teva constància i per ajudar-nos a florir cada dimecres, Núria.
Una abraçada.
Moltes gràcies per les teves paraules, Jordi. Per valorar cada fotografia que m'ha portat a observar-la tranquil·lament i fer néixer aquests haikus. I també estic d'acord amb tu sobre les il·lustracions de la Carme, són un regal fet amb delicadesa, plenes de detalls.
EliminaM'agrada molt com dius el que t'ha fet sentir l'haiku del paper de Capellades. Les paraules i la natura ja sabem que formen una unió perfecta que es converteix en poesia.
Gràcies un cop més per passar per aquí i pel teu comentari.
Una abraçada, Jordi.
Sense desmerèixer-ne cap, m'agrada moltíssim el del caragolet.
ResponEliminaQuan provis que fa el paper plantat, ens ho dius. ;-)
Gràcies pels haikus i les fotos!
Aferradetes, preciosa.
Sempre n'hi ha algun que agrada més ;-)
EliminaEm va cridar l'atenció aquest cargolet i després de fer-li la foto vaig pensar: alguna cosa n'escriuré. Finalment n'ha sortit aquest haiku.
I sí, quan provi això del paper ja diré, ja faré fotos si un cas, a veure :D
Gràcies a tu per passar per aquí!
Aferradetes, preciosa.
Una vegada em van regalar un paper d'aquest plantable i no ho devia fer prou bé, però no em va sortir res. Si et creixen flors, ja ens les fotografiaràs.
ResponEliminaM'agraden tots els haikus, però aquests del paper m'agrada especialment.
Moltes gràcies per compartir el meu dibuix i els haikus.
Abraçades, Núria!
Si em surt bé i creixen flors ja us ho ensenyaré, i tant! A veure, provaré :D
EliminaEls teus dibuixos sempre fan de bon compartir :)
Moltes gràcies, Carme!
Abraçades!