 |
| Plaça de la Independència - Girona (3/1/26) |
Sota les voltes
la ciutat es desperta
mandrosament.
(7/1/26)
 |
| Vinca - Parc dels Camps Elisis - Lleida (novembre 2024) |
La vinca plora
amb llàgrimes de pluja.
Segueix ben viva!
(14/1/26)
 |
| La Canya - Estadi de Montilivi - Girona (2/1/26) |
Mirada dolça
a tothom enamora.
Pacient, la Canya.
(21/1/26)
 |
| Sant Vicenç de Castellet (desembre 2025) |
Rius de deixalles
formen part del paisatge.
Vergonya humana.
(28/1/26)
En aquesta entrada publico els haikus escrits cada dimecres del mes de gener. L'any passat em va sorgir la idea d'escriure un haiku tots els dimecres, i altres dies de la setmana també n'escric, però aquest dia és com un repte personal, una forma de comprometre'm amb l'escriptura, tenir "l'obligació" d'escriure alguna cosa. De moment aquest primer mes he complert i vull anar seguint, així que els compartiré aquí al blog l'últim dimecres de mes, amb aquesta etiqueta de #dimecresdhaikus.
I sobre les fotografies i haikus compartits, pel que fa a la tercera, afegir que la Canya és la gossa oficial del Girona CF, assisteix a tots els partits que l'equip juga a Montilivi i a més és una gossa de teràpia, visita escoles, residències, hospitals, persones amb diversitat funcional, etc. Em va fer molta il·lusió poder-la conèixer, el passat 2 de gener en l'entrenament de portes obertes que va oferir el Girona. La Canya és una gossa mooolt pacient, s'hi va acostar molta gent a saludar-la, petits i grans, i ella es va deixar acariciar i fer-se fotos durant una bona estona. És un encant de gossa.
 |
| Amb la Canya (2/1/26) |
 |
| La Canya a la gespa de Montilivi (2/1/26) |
M'ha fet gràcia veure el colom a la primera foto, en tinc una igual que la teva amb un noi, però que també hi ha un colom... segur que deu ser el colom de les voltes! ;-)
ResponEliminaBonics haikus per unes bones fotos. Trobo que és una bona idea escriure'n un cada dimecres i sobretot que ens els mostris.
I de la Canya què dir? Una preciositat de gossa i quanta paciència té. ;-)
Aferradetes, Núria.
Quina casualitat que tinguis una foto gairebé igual, amb un colom, doncs sí que ja deu ser el colom de les voltes, he he! Sorprèn veure aquesta plaça així, sense gent... és clar que era un dissabte cap a 3/4 de 9 del matí, al migdia quan hi vaig tornar a passar, l'ambient era totalment diferent :D
EliminaI sí, la Canya és una preciositat, em va agradar molt conèixer-la en persona, després de seguir el seu compte a Instagram. I sí, té moolta paciència, es va fer una cua impressionant per saludar-la i fer-s'hi fotos, i ella allà quieta i tranquil·la amb tothom.
Aquí em tindreu l'últim dimecres de cada mes mostrant els haikus :)
Gràcies nina, aferradetes Paula.
Està bé plantejar-se petits reptes o petites obligacions per escriure.
ResponEliminaMolt bones fotos Núria i bons haikus.
M'agradarà esperar els haikus de dimecres de cada mes.
Una abraçada, Núria.
Aquestes petites "obligacions" ajuden a mantenir l'hàbit. Va bé marcar-se reptes que siguin assolibles, que t'hi puguis comprometre.
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Una abraçada.
Gràcies per aquest compromís! Convertir el dimecres en un refugi per al haiku és una forma preciosa de cultivar la constància. Sovint, aquesta 'obligació' d'escriure ens permet capturar detalls que d'una altra manera passarien desapercebuts. Un gener ben aprofitat, esperem amb ganes els haikus de febrer.
ResponEliminaI quina il·lusió llegir sobre la Canya!, ho desconeixia. És un autèntic luxe que el Girona CF tingui una ambaixadora tan especial; la seva tasca com a gossa de teràpia diu molt dels valors del club. Força Girona!!!
Una abraçada, Núria.
Gràcies a tu, Jordi. I sí, tenir aquesta "obligació" contribueix a cultivar la constància i la creativitat; cada dimecres busco una foto, a vegades més recents i d'altres de més temps enrere, i em fixo en els detalls per escriure'n un haiku.
EliminaLa Canya fa temps que la segueixo a Instagram, és un encant de gossa a més de la tasca tan valuosa que fa. Endavant, Girona!
Una abraçada, Jordi.
This photo I do like best:
ResponEliminaVinca de l'amor
amb llàgrimes de joia.
Pure Lebenslust!
;-) Abraçades, Núria.
Oh, el teu haiku m'agrada molt també!
EliminaPura alegria de viure per a la vinca ;-)
Thanks, Sean. Abraçades!