En obrir la porta del balcó al matí he contemplat un cel pel de núvols i boira, notant el fred d'aquest dia d'hivern a la pell del rostre i les mans. Ben a la vora he sentit el so d'algun ocell que no he reconegut, mentre a la teulada de davant, la gata de la veïna estava ajaguda amb els ulls tancats. He tornat a entrar a casa, fins a la cuina, on se sentia l'olor de farigola de la infusió que m'havia preparat i que he anat bevent a poc a poc. Tot seguit, he sortit al carrer amb una bossa d'escombraries buida. Segur que l'ompliré, m'he dit a mi mateixa.
M'he dirigit fins a la zona del riu, a prop d'on visc, i en arribar-hi el paisatge era desolador. En el camí més proper a l'aigua un munt de deixalles s'hi acumulaven: llaunes, gots, ampolles de vidre, paquets de tabac... he tret la bossa d'escombraries i he començat a recollir tota aquella brutícia. La bossa ha quedat gairebé plena. I en acabar m'ha arribat el seu crit característic: "craag, craag", m'he girat cap al riu i, efectivament, era allà: un bernat pescaire. Semblava que m'agraís que hagués netejat el seu espai, el nostre, l'espai de tothom. L'he observat uns minuts, quiet a sobre d'una pedra, atent a l'entorn. Llavors m'he assegut en un banc, deixant-me embriagar pel so de l'aigua i observant com dos pardals avançaven amb els seus salts pel camí.
Tornant a casa he llençat el que duia als contenidors corresponents: els envasos de plàstic al groc, el vidre al verd, i altres residus al gris. Ja a casa he anat a l'habitació i he tornat a sortir al balcó, volia entrar una planta per protegir-la del fred. En obrir la porta la gata de la veïna seguia allà, a sobre de la teulada. Ha aixecat el cap i ha pronunciat "miaau" un parell de vegades. Tenen molta intuïció els animals, reconeixen les persones que fan bones accions, he pensat. Potser ella també m'ha agraït que hagi deixat un espai natural com sempre hauria d'estar.
Bona feina, Núria!
ResponEliminaJo per a fer aquesta feina que tu has fet, no em cal anar gens lluny,. Just al costat de casa hi tinc uns contenidors d'escmbraries, doncs vora els contenidors sempre hi ha gent que deixa porqueries, andròmines i fins i tot bosses d'escombraries normal i corrents, que enlloc de posar-les a dins, les deixen a fora, amb el resultat que sempre acaben escampades ... a qui li agrada viure envoltat de porqueria? No ho puc entendre.
En fi, un bon relat per després d'obrir la porta.
Abraçades, bonica!
De fet jo a davant de casa també hi tinc contenidors i moltes vegades passa el mateix que expliques tu. Hi ha gent que no és ni capaç de posar les bosses a dins, i les deixen a la vorera, entre altres andròmines, i no es pot ni passar. A vegades, al matí, quan obrim la persiana i la finestra ens trobem amb cada panorama.
EliminaEn fi, jo tampoc entenc que a alguns els agradi viure envoltats de porqueria.
Abraçades, Carme!
No entenc com hi ha tanta gent incívica. Vols dir que a casa seva viuen igual? :-(
ResponEliminaMolt bon relat!
Aferradetes, preciosa.
Tampoc ho puc arribar a entendre i aquesta pregunta me la faig moltes vegades. A casa seva van llençant les deixalles a terra, al menjador, a les habitacions...? Llavors per què ho fan al carrer, al bosc, etc.? Molt incivisme hi ha :(
EliminaGràcies, nina.
Aferradetes, preciosa!
When I spent the first five months in Orihuela / Torrevieja in 2019, I was repeatedly fascinated by how many people were too lazy to throw their garbage into the designated containers.
ResponEliminaGood on you, Núria!
Abraçades i la pau de la nit.
Malauradament hi ha molta gent que ho posa tot dins de la mateixa bossa i al mateix contenidor, no és pas tan difícil, no porta pas tanta feina, així com no llençar res a terra. Jo si tinc alguna cosa per llençar i no trobo cap paperera a prop m'ho guardo fins que en trobo una.
EliminaAbraçades, Sean, and the peace of the night.