Ensumar ens fa més humans, alhora que ens abraça a la deliciosa complexitat de la natura. Practicar i entrenar el sentit de l'olfacte són aquí, a la nostra disposició. No es necessita un equip o material sofisticat. Tampoc fa falta pagar cap coach, guru o entrenador privat. No has d'apuntar-te a cap gimnàs. Les olors, a milers de milions, són aquí, al nostra abast i a la nostra disposició. La vida fa olor i és gratis.
Els paisatges ens construeixen i ens conformen, molt més del que estem disposats a reconèixer. Però no ho fan només a través de la mirada. Ho fan amb els sentits. I l'olfacte és, sense cap mena de dubte, el que té un poder més evocador. I de què fan olor els paisatges? Si posem a banda l'activitat humana i la d'altres animals, el paisatge bàsicament fa olor de plantes. Pol·len, nèctar, fulles, flors, resina, fustes, algues. Eren aquí molt abans que nosaltres, i seguiran després que ens extingim.
Realment penso que entrenar el nostre olfacte, aprendre i alimentar la nostra curiositat olfactiva, pot ajudar-nos a tirar endavant i superar la crisi de valors, mediambiental i social que patim. Perquè no va només d'ensumar, sinó de canviar la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres, amb l'entorn natural i amb els nostres semblants.
Tinc més desenvolupat l'oïda que l'olfacte. ;-)
ResponEliminaBon retalls, nina!
Aferradetes.
Jo també tinc més desenvolupat el sentit de l'oïda que el de l'olfacte, tot i que depèn de les olors. Mica en mica l'anirem entrenant, i així es van desenvolupant una mica més tots :)
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Això de l'olfacte és ben curiós, perquè jo no sabria si dir-te que el tinc desenvolupat o no, suposo que per segons quines coses.
ResponEliminaUn dia el meu home em va dir que li agradava molt l'olor de les figueres. Jo em vaig sorprendre, no m'hi havia fixat mai. Ell em deia que no calia fixar-s'hi gaire, que quan t'apropavesa una figuera, ja se'n sentia l'olor un tros lluny. Però a mi sí que em calia fixar-m'hi, després d'això si que he sentit l'olor de els figueres, potser no tant de lluny, però sí qua hi soc a sota.
En canvi a la meva feina de psicòloga, jo sentia una olor específica de les persones amb depressió (no totes, però moltes) i les meves companyes em deien que elles no notaven res, i fins i tot ho posaven en dubte, dient-me que devien ser persones que no es rentaven prou. Però no, no és la mateixa olor. I pel que es veu no tothom la sentia, però jo sí.
M'encanta sentir les olors del bosc, de les flors, de les herbes aromàtiques, i fins i tot les dels mercats amb les fruites, verdures i hortalisses.
Entrenem-nos doncs a ensumar, i a olorar (en el sentit corecte d'aquest verb i no en el sentit incorrecte que fa anar tant la gent, avui en dia).
Una abraçada, Núria!
Com li he comentat a la Paula jo també el tinc més desenvolupat per algunes olors. Per exemple a mi l'olor de l'espígol i la menta m'encanten. Si vaig pel bosc o en un jardí i hi ha espígol sempre hi he de passar els dits i ensumar, m'encanta aquella olor!
EliminaÉs ben curiós això que expliques de l'olor de les figueres, no m'hi he fixat mai i ara me n'has fet venir ganes. I precisament en un dels camins per on acostumo a anar hi ha una figuera, així que el pròxim cop que hi vagi hi pararé atenció, en la seva olor.
És sorprenent també el que comentes quan treballaves de psicòloga i l'olor de les persones amb depressió. Potser senties l'olor del desànim, l'olor de la tristesa... no sabria definir aquestes olors, però sí que entenc perfectament que no és una olor de no rentar-se prou.
I sí, es tracta d'anar-nos entrenant a ensumar i a olorar (en el sentit correcte, per descomptat). Fa poc vaig veure un vídeo a Instagram d'una noia que és filòloga que precisament explicava la forma correcte d'utilitzar el verb olorar.
Abraçades, Carme!
Cada persona, com cada poble tenen la seva olor.
ResponEliminaQuan torno a casa el meu gat m'ensuma i si he estat uns quants dies a fora, encara més, sobretot les botes de muntanya. Com si amb l'olfacte sapigués allà on he estat. Potser hi sent l'olor d'herba, de fulles o de refugi de muntanya.
Tothom, persones i pobles, tenen la seva olor particular.
EliminaI els animals, especialment gats i gossos, tenen l'olfacte molt més desenvolupat que no pas nosaltres, així que no m'estranya que el teu gat t'ensumi quan tornes a casa, i més si has estat dies fora. Amb l'olfacte saben on hem estat.
Abraçades amb olor de bosc i muntanya, Xavier!