diumenge, d’agost 10, 2025

L'obrador dels prodigis - Cristian Escribà & Sílvia Tarragó

L'educació ha de tenir una base científica i racional. Castigar no porta enlloc. S'ha de guiar els nens perquè aprenguin, sense condicionar-los. Per això em va agradar tant que inauguressin fa tres anys l'Escola de Bosc a la torre de l'advocat Josep Laribal. Allà els nens aprenen a través del contacte directe amb la natura, poden experimentar amb l'entorn... una meravella!


La prioritat dels Escribà durant aquells primers anys de postguerra va ser tirar endavant el negoci. Una tasca extremament difícil, ja que el país es trobava immers en la penúria després de la devastació ocasionada per la guerra. I la política econòmica del règim, basada en l'autarquia i l'intervencionisme, només va servir per sumir encara més la població en l'empobriment i la necessitat.


De sobte, va tornar a veure-ho clar. Que li proposessin treballar a l'obrador anava més enllà de casualitats o diligències encertades. Era un nou prodigi. Perquè no era habitual que una dona s'iniciés en l'aprenentatge de la pastisseria, ja que era un món tradicionalment masculí.


La feina del pastisser anava molt més enllà dels dolços. Si s'hi posava l'ànima, l'obrador podia esdevenir una fàbrica de sensacions, il·lusions i sorpreses.

4 comentaris:

  1. Sembla molt bonic aquest Obrador dels prodigis.
    Moltes gràcies, Núria!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és sí, un obrador ple de gustos i olors.
      Gràcies a tu, Carme, una abraçada!

      Elimina
  2. En aquells temps ho era un prodigi tenir un obrador.
    Gràcies pels retalls!
    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho era un prodigi, tot el que van haver de passar va ser prou dur.
      Gràcies a tu per passar per aquí!
      Aferradetes, bonica.

      Elimina