Nom en català: Rosella
Nom científic: Papaver rhoeas
La rosella és una planta herbàcia anual de flors vermelles habitual als camps cultivats i que es troba present gairebé arreu del món. Rep diversos noms segons la zona: roella, pipiripip, gallaret, badabadoc, paparola, paramà, caputxí, quiquiriquic... i fins a 34 noms diferents.
Creix en camps, marges de carreteres, rostolls i prats. També creix com a «mala herba» en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Les flors neixen d'una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda.
Cada flor de rosella només dura un o uns pocs dies, però compensa la curta durada amb poblacions nombroses que mantenen el vermell als camps i marges de camins durant dies.
FONT:
Com en dieu, vosaltres de la rosella? Aquí al Bages pipiripip. Personalment sempre em fa il·lusió veure els primers pipiripips cap a finals de març o principis d'abril. I, mica en mica, observar com tot es va tenyint de vermell, amb els camps plens d'aquestes flors tan boniques, tan típiques de la primavera, una estació on les flors llueixen més que mai. Tot i així, una primavera sense pipiripips no seria el mateix, no trobeu?
Per aquí es diu roella i, segons el Diccionari de Llengo Baléà, roélla.
ResponEliminaÉs ben maco veure un camp ben farcit de roelles.
Aferradetes, nina.
Amb accent i tot, la roélla de les Balears.
EliminaSón preciosos els camps de roelles, fa molt goig de veure aquell roig intens.
Aferradetes, preciosa.
A la plana de Vic, que és d'on eren els meus pares en diuen gall-galleret o a vegades simplement galleret.
ResponEliminaSón una meravella i el que més m'agrada d'elles, a més a més del seu color meravellós és que no es deixen collir. Si les culls, les perds. Millor les fotografies o els dibuixos.
Una abraçada, Núria!
Una flor ben plena de noms, és ben enriquidor conèixer-los i saber com es coneix segons la zona.
EliminaI sí, estic completament d'acord amb tu. Millor fer-ne fotos o dibuixar-les perquè ens continuïn alegrant la vista en mirar-les, però deixar-les al seu hàbitat.
Abraçades, Carme.