Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor

Fa pocs dies vaig anar fins a l'Aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor. Recordo que l'últim cop que hi havia estat va ser l'octubre de l'any 2022, llavors estava fent la formació d'Educació ambiental i havíem de fer un treball on parlar d'algun espai natural i la seva importància. Vaig triar la Bòbila per proximitat i perquè és un lloc on ve de gust passejar, observar l'entorn i tenir la sort de veure alguns ocells. 

Breument us explicaré la història d'aquest espai: antigament havia estat una zona d'horts i conreus. En ser un terreny argilós, l'any 1917 s'hi van instal·lar forns artesanals per a la fabricació de teules, totxanes i rajoles, i l'any 1924 es va inaugurar una bòbila que va industrialitzar aquest procés. La bòbila va funcionar fins l'any 1982, i a partir de llavors el lloc va patir una forta degradació. S'hi van abocar tota mena de residus d'origen urbà, agrícola, ramader i industrial, alguns d'ells molt tòxics. Va ser a partir de l'any 1992 que va començar un procés de sanejament i restauració, que en una primera fase va acabar l'octubre del 1994. Gràcies a la col·laboració d'entitats, institucions i moltes persones es va fer un gran esforç per recuperar l'espai natural que actualment podem gaudir.

L'Aiguamoll de la Bòbila és una zona humida modesta pel que fa a la seva extensió, però té una gran importància per la seva ubicació, enmig del Pla de Bages i el Geoparc de la Catalunya Central. A més és un bon exemple de restauració ambiental i posa de manifest la importància de les actuacions que protegeixen el medi natural. Santpedor doncs ha fet una aposta per preservar aquest espai i afavorir-ne la biodiversitat, a més de ser un lloc atractiu on passejar, observar i gaudir de la natura. 

Així que fa pocs dies hi vaig tornar perquè volia gaudir d'una estona de natura, tornar a passejar per aquest espai, observar i escoltar el cant dels ocells; em van arribar diferents sons de diferents espècies, però van ser més difícils de veure. Tot i així, pocs metres abans d'entrar a la Bòbila, un Trist em va sorprendre damunt d'uns cables. Sí, el nom de l'espècie és Trist, esperem que ell no n'estigui... 

Trist (Cisticola juncidis)

Contenta d'haver vist i fotografiat el Trist vaig entrar a la Bòbila i em vaig submergir en contemplar cada racó d'aquest espai. 

Quin goig veure l'Aiguamoll ple després de les pluges de les últimes setmanes! I com he dit abans, vaig sentir diferents espècies d'ocells, però van ser més difícils de trobar. Tot i així, en vaig poder retratar alguns.

Tres ànecs collverds mascles (Anas platyrhynchos)

Més ànecs collverds, tres mascles i una femella

Un martinet blanc (Egretta garzetta)

Un tudó (Columba palumbus)

I un privilegi també poder gaudir d'aquestes vistes des de l'Aiguamoll:

Camps ben verds i la muntanya de Montserrat al fons, en un dia clar

I també em vaig emportar alguna sorpresa agradable: una papallona que volava prop meu i uns conills.

Una bruna de bosc (Pararge aegeria)

Una parella de conills

I un altre conill, que s'escapava corrents, però que al final es va aturar

Feliç d'haver passat una estona bonica, amb tranquil·litat enmig de la natura, vaig anar-me'n amb bones sensacions fent el camí de tornada fins a la parada de l'autobús. Si una cosa bona té l'Aiguamoll de la Bòbila és que és als afores de Santpedor, però no gaire lluny del nucli urbà, i en transport públic s'hi pot arribar bé. Abans de tornar a entrar al poble, vaig seure una estona en un banc per tornar a admirar-la:

Unes vistes que mai no cansen

I quan ja era dins del nucli de Santpedor, sota uns balcons i damunt d'uns cables, em va sorprendre una parella de pardals xarrecs. Ja havia guardat la càmera a la bossa, i mentre la treia pensava: quan la tingui a punt ja se n'hauran anat... però no! Es van quedar allà, fent saltirons pel cable, i els vaig poder retratar.

Pardals xarrecs (Passer montanus)

Un dels dos pardals xarrecs

Temps de fer-los les fotos i llavors sí, ja se'n van anar volant. Un últim regal abans d'agafar l'autobús i tornar cap a casa havent gaudit de l'energia i els regals que ens ofereix la natura.