Reconec fàcilment la gent per la veu, i els conec de veritat quan, més enllà del que diuen, interpreto els diferents matisos de la veu i tinc indicis sobre el que amaguen, sobre el que els avergonyeix de dir o sobre el que voldrien dir i no saben com.
Crec que soc capaç d'endevinar l'estat d'ànim de les persones amb ben poques paraules. El to, la intensitat, però també les pauses, em diuen moltes coses sobre el que està passant. Em sembla que és una habilitat que compartim tots els cecs. No és que les persones que hi veuen no la tinguin, però em fa l'efecte que es deixen enredar per les aparences, pels somriures, pels gestos despreocupats amb què les persones que s'hi veuen intenten, de vegades, amagar el que senten. Diguem que, sense la disfressa de les aparences, invisibles per a nosaltres, l'estat d'ànim és més fàcil de copsar.
L'estenedor no es veu, des d'aquí. Ni la canal de la teulada. Però formen part d'aquest moment, d'aquest paisatge. Tu ho has pintat tot. El que es veu, el que no es veu, el que se sent. De vegades, veure-hi no ens deixa percebre tot això, és com una cortina que no ens deixa sentir tot això que tu sents. Estem desentrenats. Saps? Per això tanquem els ulls quan volem escoltar amb atenció.
M'agraden aquests retalls d'avui.
ResponEliminaÉs més fàcil per un cec, però això no vol dir que qualsevol persona observadora no ho vegi o ho senti. Jo tinc l'oïda molt fina, qualsevol soroll per fluix que sigui, ja l'he captat i pel que fa a les persones, molt poques em poden enganyar. ;-)
Aferradetes, Núria.
Té bona pinta, aquest llibre. Jo en vaig llegir un del David Cirici "El setè àngel" i em va agradar força. Tot i que fa molt temps i no el recordo amb gaire precisió.
EliminaEns caldria escoltar-nos més a nosaltres mateixos i totes les percepcions diverses que també podem sentir. És ben cert que tanquem els ulls per escoltar millor i també per concentrar-nos millor.
Ara bé, els cecs, sempre tenen els altes sentits molt i molt afinats.
Moltes gràcies, Núria. Una abraçada.
Salluna: Sí que és cert que per a un cec és més fàcil, ja que ha de fer treballar més els altres sentits, però qualsevol altra persona que sigui bona observadora ho pot veure i sentir. Jo també acostumo a sentir molt els sorolls i acostumo a intuir si algú m'enganya... tot i que no sempre és així i depèn de la situació. Però em sento molt identificada amb el primer retall sobretot.
EliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes, preciosa.
Carme: Jo el de "El setè àngel" no l'he llegit, aquest és el primer que llegeixo d'en David Cirici i l'he gaudit.
EliminaI sí que és cert que ens hauríem d'escoltar-nos més a nosaltres mateixos, avui no és fàcil per la quantitat d'estímuls exteriors que ens arriben, que no ens permeten anar a nosaltres tant com voldríem a vegades. Però sí que és necessari que ho fem, que indaguem i fem un autoconeixement.
Com ja li he dit a Salluna, els cecs han de desenvolupar molt més els altres sentits. Un cop vaig anar a la presentació d'un llibre d'una noia cega, que venia amb el seu gos pigall, i la noia ho va comentar: que per força havia d'aguditzar més els altres sentits.
Moltes gràcies a tu, Carme.
Una abraçada.
PD: Sense voler he esborrat el teu comentari a la publicació anterior, disculpa. He tornat a escriure la resposta que hi havia deixat i que també s'ha eliminat.