Era en aquell moment, quan travessava la petita porta del carrer d'Elisabets, que la Núria sentia que començava a viure i s'oblidava de tot, només atenia a sadollar aquelles ganes de saber, d'aprendre coses noves, de sortir de la crisàlide estreta que li havia tocat en sort, i posar-se a volar en llibertat.
La millor memòria és la que es recupera a través de l'olfacte. M'agrada olorar les coses. Olorar els llibres. Cada un fa una olor especial.
Només era una idea; pensaments fugissers. Però els grans plans de futur comencen així, com llavors invisibles que creixen dins els nostres caps fins a convertir-se en palpables realitats o fracassos rotunds.
Per què havia de perdre ni un minut del present plorant el passat? El passat havia quedat enrere, encara que, a vegades, s'escapava del lloc ombrívol de la ment on l'havia llençat, com la roba vella que havia deixat damunt del llit quan la seva germana la va fer fora de casa, i se li apareixia davant dels ulls amb totes les punxes i arestes esmolades per fer-li mal.
Serà per això que diuen que els últims sentits que es perdren son l'olfacte i la oïda..... quantes olors ens transporten en el temps i a llocs tant distants, com ho fa la música també.
ResponEliminaBona setmana i millor Sant Jordi, Núria ; )
Hi ha olors molt poderoses, i la música encara més, almenys per mi; moltes cançons em transporten a diversos llocs.
EliminaI sí, ara veig que ens hem comentat alhora i sobre el mateix... aquest és el poder de la música ;)
Bona setmana i molt bon Sant Jordi per a tu també, Artur.
Quatre retalls magnífics.
ResponEliminaTots els sentits ens serveixen per diferenciar coses, jo he de dir que els que tinc més desenvolupats són el tacte i l'oïda... els altres acompanyen... ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Com li deia a l'Artur a mi la música també em transporta a molts llocs i em porta molts records, així que puc dir que l'oïda també és un dels que tinc més desenvolupats, i els altres també hi són... ;-)
EliminaMoltes gràcies, nina, aferradetes!
És cert que l'olfacte ens porta records, com la música com tantes altes coses. Com el gust, també. I a mi m'han portat records totes aquestes coses, però en canvi, he sentit a parlar molt de l'olor dels llibres i jo no l'he notat mai gaire, (I mira que n'he llegit de llibres!) ni em porta cap record ni trobo que cada llibre faci una olor diferent. Aquestes coses van molt amb la manera de ser i de fer de cadascú.
ResponEliminaAbraçades, Núria!
EliminaCada sentit et transporta a records concrets i per cadascú tenen un significat. Com ja els he comentat a l'Artur i la Paula, l'oïda és el que més records i vivències em porta, especialment moltes cançons.
EliminaSobre el que dius de l'olor dels llibres, acostumo a anomenar-ho a vegades, però també coincideixo amb tu en què no sento cap olor especial ni em sol portar cap record, de totes maneres m'agrada olorar-los, és curiós, encara que no em faci pensar en res en concret ni hi percebi diferències.
Com bé dius, això va amb la manera de ser de cadascú i segons les seves percepcions.
Abraçades, Carme!