Una novel·la inspirada en la primera dona que va conduir un camió a les comarques de Lleida. Una història ambientada en una bòbila durant uns anys en què ser pionera significava enderrocar els murs d'un món d'homes.
Les peces d'argila s'amuntegaven al pati de la bòbila, endreçades en pilones que creixien o minvaven segons el dia. Eren de diferents mides i formes, i també n'hi havia de diferents colors. A més de les teules, hi havia maons, totxos, cairons, rajoles, pitxolins, toves, barretes i mitjans. El pare deia que les peces són com les persones, cadascuna és diferent i fa un servei que no pot fer l'altra.
Hi ha la gent que vol una vida millor i es reuneix i es planta i fa la revolució en contra dels patrons opressors. Jo no m'hi assemblo, al pare, sempre fent fenya, fenya, fenya... Ell és un patró, petit, però patró i els obrers tenen drets i cal canviar-ho tot. (...) Les paraules «vaga», «patró», «obrer», «lluita» i «revolució» corrien de boca en boca i al bar de la fonda sovintejaven opinions encontrades que, a vegades, acabaven en batusses i baralles.
Em vaig estirar boca amunt per admirar el cel, clar. Avui podria veure la posta de sol, amb tots els tons de vermells i grocs, i amb sort la lluna, al capvespre, a l'altre cantó. I això sí que m'emocionava com quan era menuda, i em feia adonar que potser la vida era això, anar-me acomiadant de persones que li donaven sentit per quedar-me amb mi mateixa, amb qui de ben segur hauria de conviure sempre, la dona forta que volia seguir també el seu camí i triar-lo mentre gaudia del cel immens, i que saludava amb la mirada unes orenetes que el travessaven, xerrotejant.
Bona ressenya per un dia com avui. La història de la camionera de Ponts.
ResponEliminaAquesta novel·la, la vaig llegir potser ja fa un parell d'anys. Bé, no sé, va ser quan va sortir. Quanta lluita per anar allà on volem anar i per fer allò que volem fer, les dones!
N'hi ha que ho han tingut moooolt difícil.
Em va agradar molt, excepte una cosa molt important que em sembla que no lliga amb la protagonista, tan potent, tan forta, tan lluitadora, tan treballadora, tan constant. No, una persona així, no es pot casar d'aquella manera. Clar que eren altres temps i potser jo no els acabo d'interpetar bé.
En qualsevol cas, vaig celebrar íntimament el seu alliberament.
Abraçades, Núria!
No la coneixia aquesta novel·la, i buscant lectures a l'Ebiblio em va sortir, vaig pensar que podria ser interessant i així ha estat. Fa pocs dies que la vaig acabar, i avui és un bon dia per compartir-ne alguns fragments.
EliminaCompletament d'acord amb tu, Carme, hi ha dones que ho han tingut mooolt difícil i han hagut de lluitar molt, cada una sap tot el que ha hagut de passar i patir. Encara ara n'hi ha que ho tenen molt difícil, com diu Sa lluna, així que la lluita no és només avui sinó cada dia.
I també coincideixo amb tu en què la novel·la m'ha agradat però que es casés amb aquell bavós i d'aquella manera m'ha fet enrabiar. Però és el que dius, eren altres temps i no sabem el que hauríem fet nosaltres al seu lloc, hi ha decisions difícils. Tot i així, també celebro que es pogués alliberar.
Abraçades, Carme!
Encara ara n'hi ha que ho tenen molt difícil. Els avanços es fan de mica en mica, això si encara no ens fan tornar cap enrere...
ResponEliminaGràcies pels retalls en un dia com avui.
Aferradetes, preciosa.
Sí, malauradament encara hi ha moltes dificultats i per algunes més que per altres. Per sort s'ha avançat, tot i que poquet a poquet. A vegades, tal i com està el món i la tendència que està agafant, dubto de si no ens faran tornar enrere... esperem que no. Encara hi ha camí per recórrer i com li he dit a la Carme, la lluita hi és cada dia.
EliminaGràcies a tu per passar per aquí, com sempre.
Aferradetes, preciosa.
M'ha agradat especialment l'últim paràgraf que has tirat. La llibertat de seguir el camí que et proposes i lluitar per aconseguir-ho.
ResponEliminaUn bon referent, Núria !.
Bona diada i bona setmana !!
Així hauria de ser, tenir la llibertat de poder triar cadascú el seu camí i ser fidels a nosaltres mateixos.
EliminaMoltes gràcies, Artur.
Una abraçada i igualment bona setmana!