dilluns, de març 10, 2025

A l'esmorzar | Relats conjunts

Zinaïda Serebriakova, 1914, За завтраком

Com cada dissabte en Pol, la Mar i en Roger es troben a casa d’algun d’ells per esmorzar, xerrar i idear plans de tot tipus. Tots tres són amics de l’escola, i passen bones estones tant a classe com fora d’ella. Avui són a casa d’en Pol i la conversa que tenen és prou significativa.
Què voldreu ser de grans? comença demanant en Pol Jo ho tinc molt clar: biòleg, com la mare. M’encanta el món dels animals i les plantes.
A mi l’assignatura que més m’agrada és la de dibuix diu en Roger Podria dibuixar animals i plantes i els podries fer servir per la teva feina, Pol.
I tu, Mar què hi dius? Què t’agradaria ser de gran? demanen tots dos alhora.
A mi m’agrada explicar històries diu la Mar amb timidesa, és la que menys parla de tots tres sempre.
Pots ser periodista doncs li fa en Pol.
El que m’agrada és escriure i explicar històries sobre animals, i plantes, i arbres, i flors...diu la Mar emocionada– a casa tinc molts llibres sobre natura, boscos, mars i rius, m’encanta llegir-los.
Ostres doncs podríem crear alguna cosa, no trobeu? proposa en Pol A veure, tu Roger dibuixes, la Mar pot escriure una història a partir dels teus dibuixos i jo explico la part de ciències.
I quin nom li podem posar a la nostra empresa? demana entusiasmat en Roger.
Mmm... i si en pensem un i votem el que més ens agradi? -suggereix en Pol.
Sí! Va, la setmana que ve, que esmorzarem a casa meva, hem de dir tots un nom i triarem diu la Mar.
La mare d’en Pol, que ha sentit tota la conversa mentre els serveix l’esmorzar, també hi diu la seva.
Apunteu maneres, eh! Sembla que teniu les coses ben clares!
Mare, ja saps que vull fer el mateix que tu, sempre t’ho he dit. I si a més tinc col·laboradors que són amics meus serà fantàstic -expressa en Pol mentre es beu un got de suc de taronja.
En Roger es va menjant la sopa, però ja està pensant quin serà el seu proper dibuix. La Mar, que no té gaire gana, pensa quina història escriurà. I en Pol ja pensa en un nom per a la seva empresa.
Entusiasme, innocència, il·lusió. Que aquestes ganes de crear les porteu sempre dins, i feu el que feu quan sigueu grans, que la creativitat us acompanyi d’una manera o altra -expressa finalment la mare d’en Pol.


La meva aportació a Relats conjunts del mes de febrer:
Relats conjunts: A l'esmorzar

3 comentaris:

  1. Si aconsegueixen mantenir aquesta creativitat i aquesta il·lusió sens dubte els entrebancs seran més fàcils de superar, de moment sembla que ho tenen tot ben clar i que van per bon camí.

    Bon relat. Abraçades!!

    ResponElimina
  2. Una bona iniciativa per aquests petits emprenedors !. Tant de bó, se'n surtin i facin una bona feina !.
    Bonica història, Núria. Una abraçada : )

    ResponElimina
  3. Que macos! Tant de bo puguin seguir els seu somni, cadascun d'ells, junts o separats.
    Un conte molt bonic, Núria!
    Abraçades.

    ResponElimina