9 de maig de 2021
La
primavera,
la sang altera. Com més alt, més animal...
ai, no me'n venen més, i no puc aixecar el bolígraf del paper, i
és que al taller d'escriptura terapèutica que vaig començar ahir
ens han proposat aquest exercici: escriure cada matí només
llevar-te i omplir tres pàgines amb el primer que et passi pel cap.
I si no saps què dir pots posar: no sé què escriure. I això estic
fent, escrivint sense sentit, sense solta ni volta. I no sé perquè,
només obrir aquesta llibreta que estreno avui, m'han vingut al cap
aquests refranys. M'he comprat una llibreta, bé, de fet me n'he
comprat dues, ben boniques i enquadernades a mà: una d'elles serà
per a les activitats específiques del taller i aquesta per la
proposta de les pàgines matineres, així s'anomena l'activitat, que surt en un llibre que es titula “El camino del artista”, que també m'he descarregat a l'ebook. Escriure cada matí tres
pàgines només llevar-te va bé per desbloquejar, per treure el que
faci ràbia, allò que molesta, fer un inventari del teu dia...
l'important és escriure i omplir tres fulls. No sé perquè em
servirà això, i si ho llegís segons qui, aquests entesos que es
creuen superiors als altres, dirien que això no és literatura... Ara em ve a la memòria que fa un
parell d'anys vaig anar a un club de lectura a la biblioteca, i
l'encarregat de portar el club, un escriptor d'aquests que ha guanyat
uns quants premis i que ha estat publicat per editorials de “prestigi”
es va mofar de mi quan vaig comentar que, en aquells moments, feia un
taller d'escriptura creativa en un centre cívic. “Ah,
en un centre cívic”
va deixar anar, amb menyspreu, i va afegir: “em
pensava que feies un curs a l'Escola d'Escriptura de...” Ai, però què es pensen alguns, que tothom té diners per estudiar a
segons quins llocs? Hi vaig anar un parell de mesos, al club de
lectura, i ja no hi vaig tornar. Tampoc no en sé, de comentar
llibres, m'agrada molt llegir, subratllar frases i fragments, però
fer-ne un anàlisi o una ressenya no està fet per mi.
Ostres
tu, ja he omplert un full i la meitat d'un altre, qui ho havia de
dir. I què faré quan acabi d'escriure? Doncs em posaré amb la
pràctica de txi kung, com cada matí quan em llevo. Bé, ara abans
del txi kung primer tocarà escriure. De txi kung en faig cada matí
des de fa temps, és una activitat física suau, i va bé per la
ment i les emocions. Com sempre començaré amb els exercicis
d'escalfament, o desbloqueig d'articulacions millor dit, i després
faré els exercicis de les vuit joies de seda i els cinc
elements,
aquests darrers m'agraden molt, són moviments senzills però que
equilibren tot el cos. Quan acabi aniré a la dutxa i tot seguit a
preparar l'esmorzar, i me l'emportaré a l'estació, on treballa el
meu company. Esmorzem tots dos i em quedo una estona amb ell, així
podem estar junts. Jo treballo de tarda, i quan ell fa el torn de
matí ens veiem molt poc.
I
després de tota aquesta parrafada que no interessa a ningú, però que
de fet tampoc no llegirà ningú més que jo, resulta que ja arribo a
les últimes línies de les meves primeres pàgines matineres. Espero
ser constant, perquè si una cosa em caracteritza és la meva
inconstància moltes vegades, començar moltes coses i no continuar. Si aquesta proposta, com el txi kung, m'ajuda a mantenir un
hàbit, serà un bon benefici.
Miro per la finestra, el dia està
ennuvolat, això em fa pensar en un altre refrany, com quan he
començat el text: Al maig,
cada dia un raig. No és que s'hagi complert el refrany, almenys
aquí. I ara sí, últimes paraules per omplir els tres fulls de les
pàgines matineres.
La meva participació al Lletres i fils de maig, amb aquesta proposta en forma de dietari, aquestes pàgines matineres i que, com comento en el text, l'he extret del llibre "El camino del artista" de Julia Cameron. A la propera entrada al blog en parlaré més extensament d'aquesta activitat, per si algú s'anima a portar-la a terme. Aquesta setmana he començat la lectura d'aquest llibre i descriu aquesta proposta que, ves per on, m'ha servit com a font d'inspiració.
PD: Evidentment, aquestes pàgines matineres són del tot fictícies.
