Camins de vida

Traducció d'Ona Rius Piqué Des de sempre m'he sentit al marge, allà on em trobi, fora de la imatge, de la conversa, desplaçada, com si fos l'única que sentís sorolls o paraules que els altres no perceben, i que fos sorda a les paraules que els altres semblen sentir, com si em quedés fora de l'enquadrament, a l'altra banda d'un vidre immens i invisible. Com pot algú de divuit anys trobar-se al carrer, sense res, sense ningú? Som coses tan petites, tan infinitament petites, que el món continua girant, infinitament gran, i es refot de saber on dormim? Som capaços d'enviar avions supersònics i coets a l'espai, som capaços d'identificar un criminal a partir d'un cabell o d'una partícula minúscula de pell, de crear un tomàquet que dura tres setmanes a la nevera sense arrugar-se gens i de guardar milions de dades en un xip microscòpic. Som capaços de deixar morir gent al carrer. Abans creia que la violència era en els crits, els cops,

Traducció de Manuel Forcano Tendre, considerat, generós, l'Avi era el millor dels homes. D'aquells éssers en què tot és de mel, joia i quietud. Tenim familiars que han anat passant pels camins de la perfecció durant generacions abans d'accedir a la llum dels escollits. A la superfície del seu ésser aflora una ànima d'una puresa tan atractiva que submergir-s'hi és una meravella. De la mateixa manera, hi ha altres persones que són tot ortigues, espines i foscor, una estofa que viu als abismes de la nostra bestialitat, on la seva figura mostra sinistrament la nafra de les seves ànimes.   Fins quan penses suportar l'insuportable? Tolerar l'intolerable? A partir d'ara, la teva bombolla ja no serà més el teu refugi. Els àngels l'han rebentada. Ja no et servirà per refugiar-te ni per apaivagar la consciència de l'ombra esgarrifosa que t'incuba. Així doncs, a què esperes per reaccionar? Qui t'impedeix lluitar, defensar-te, ensenyar les dents

Traducció de Judith Jordà La mort és un punt tancat, mentre que la desaparició és la falta de punt, d'un signe o altre de puntuació al final de les paraules. Qui desapareix redissenya el temps i per a qui sobreviu comença un cercle d'obsessions. Els últims mesos que el pare va passar amb nosaltres eren matèria volcànica i fangosa, un humor àton que ho tapava tot. Jo tenia tretze anys i no sabia que petit que s'és, amb tretze anys, i que gran que et penses que ets; els contes de fades que has deixat enrere no t'avisen, no et deixen eines en herència: quins són els senyals que un regne s'està acabant? Vaig comprendre el que m'havia faltat: aprendre a dir adeu. Estimem les nostres obsessions, i no allò que ens fa feliços, ans al contrari. Ens aferrem els uns als altres, i ningú és fet de substàncies nobles. Aconseguia suportar el dolor només quan escrivia, i era transformant-lo en una invenció quan podia trobar la pau que em faltava a la vida quotidiana. 

. De sobte entre un hola i un adéu cau el silenci. Els monstres de la por m'han pres les paraules que volia escriure't. Passejo per camins plens de fulles mortes, com morts els versos enterrats dins meu. Amb les mans plenes de durícies recullo petites pedres i amb elles escric els nostres noms damunt camins que tu coneixes. La meva aportació a la proposta Lletres i fils de març. Recupero, d'una de les meves llibretes, aquest poema escrit fa cinc anys, l'any 2016, i en el que hi he fet uns petits canvis. Aquesta també una forma de veure l'evolució del que escrivia fa un temps i el que escric ara.

. Tercer fil de Lletres i fils, proposta mensual d'escriptura que trobareu, el dia 2 de cada mes, en aquest espai. Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí. En aquesta ocasió proposo la frase amb què s'ha d'acabar la vostra creació. Pot ser un poema, relat o microrelat, carta   PROPOSTES REBUDES:     · Artur: Amb la Maria · Núria: Cau el silenci · Carme: Lletres i fils 3 · Sa lluna: Ombres     Tornarem a travessar el país, a creuar torrents, a beure de fonts d'aigua freda, a trepitjar congestes i rodolar per tarteres. A pujar muntanyes damunt camins que tu coneixes. Xavier Pujol