 |
| . |
Hi havia una vegada una gosseta que es deia Tana i vivia amb la seva mestressa en un petit poble. Un bon dia van conèixer la Núria, una veïna que estimava molt els gossos. La Tana era poruga i tímida, però la Núria tenia tacte, i mica en mica la gosseta li va agafar confiança, doncs sabia que no li volia fer cap mal. Com que la mestressa de la Tana era una senyora gran que tenia dificultats per caminar, la gosseta sortia a passejar amb la Núria i, quan tornaven a casa, la Tana estava tan contenta que es posava a córrer i a jugar amb la seva pilota.
Cada dia, quan s'acostava l'hora en què la Núria anava a buscar-la, ella ja sortia al balcó a esperar-la. Quan la veia venir començava a remenar la cua i la seva mestressa li obria la porta perquè pogués baixar a esperar la seva amiga.
La Tana també coneixia molt bé el camí per anar a casa de la seva veïna, on tenien un bol amb aigua per ella i on sempre queia algun tall de pernil. Allà se sentia com a casa: pujava al sofà i s'estava al costat de la Núria, que acostumava a llegir algun llibre. I li deia coses a la Tana, li explicava com se sentia mentre l'acariciava. La gosseta l'entenia, coneixia els seus estats d'ànim i tan sols amb la seva mirada ja la reconfortava.
Però un dia la Tana i la seva mestressa se'n van haver d'anar a viure a un altre lloc, i la Núria es va quedar sense dues bones amigues. Tenia notícies seves i sabia que estaven bé, tot i que les trobava a faltar molt. Els dies eren grisos, i es van tornar negres quan li van dir que la Tana els havia deixat. Ja no tornaria a veure-la, ja no tornaria a abraçar-la... s'havia quedat sense una veritable amiga.
Des de llavors els sentiments de dolor i tristesa són presents dins seu. La Núria recorda els moments viscuts al seu costat. Sap que ha estat ben cuidada i estimada fins al final. Però ara ja és amb els altres gossos que han format part de la seva vida: el Jaqui, el Bitxo, el Iogui... dins el seu cor hi ha un raconet per a la Tana. Sempre recordarà la seva noblesa, la seva bondat i el seu amor, un amor sincer com el que li han ensenyat tots els gossos que ha estimat.
La meva aportació a
Lletres i fils del mes d'abril, amb aquest conte en què parlo de la Tana, de qui ja vaig escriure
en aquest text de 'Deu anys, deu mots'. Fa poc més de dos mesos que ens va deixar i he volgut rememorar com la vaig conèixer i el que ha siginificat per a mi.
