diumenge, de març 15, 2026

Era primavera a l'hivern - Eulàlia Comas


Quan raonem busquem realment la veritat? O ens expliquem a nosaltres mateixos el que volem explicar als altres, és a dir, una versió de la veritat sense la part de mal o de bé que conté l'autèntica veritat?

Menorca era el seu racó de món, l'illa l'acollia en tots els sentits. Després de l'estada a l'Índia necessitava més que mai el bressol de Menorca. Amb els llocs passa igual que amb les persones; de vegades tenim la sort de trobar un lloc en el món que ens sedueix. Ens sedueixen les olors, el paisatge, el parlar, les cases, la gent, la història, les postes de sol i les albades.

Quan vivim a fons tot se simplifica, en el millor sentit del terme. Vull dir que no hi ha revolts innecessaris, ni dubtes ni obstacles. No cal buscar explicacions ni justificar-se. Viure a fons és percebre el pols de la vida i bategar al mateix ritme, és deixar-se endur per un corrent que fa que tot s'harmonitzi. I llavors el que sentim, el que ens passa i el que vivim és una sola cosa.


0 comments:

Publica un comentari a l'entrada