Nom en català: Hipèric
Nom científic: Hypericum perforatum
Avui parlaré de l'Herba de Sant Joan, que també es pot anomenar hipèric, pericó, herba dels colps o herba foradada, entre altres noms comuns.
Les flors de l'Herba de Sant Joan tenen forma d'estrella de cinc puntes, i són d'un color groc intens. Es pot trobar fàcilment a les vores dels camins i la seva recol·lecció ha passat de generació en generació. La tradició diu que ha de ser la nit de Sant Joan, però tot i així, les condicions per a recol·lectar-la aquella nit no sempre es donen, així que va bé consultar el calendari llunar, i recollir les flors una nit de lluna plena (la més propera a Sant Joan). La raó per la qual es preparava la nit del solstici d'estiu era per la influència de les forces de la terra sobre la sàvia de les plantes.
Són diverses les propietats que se li atribueixen a l'herba de Sant Joan, entre elles es pot destacar els beneficis estomacals i diürètics per via interna, i com a cicatritzant de cremades, ferides lleus i alleugeriment de dolors provocats per colps si és per via externa gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants.
Si voleu ampliar informació i saber com recollir les seves flors, deixo enllaç a la següent web:
Crec no haver-ne vistes mai i mira que tenen un color i una forma ben maques.
ResponEliminaA partir d'ara m'hi fixaré més, tot i que per aquí em sembla que és complicat.
Aferradetes, preciosa.
Jo sí que n'he vist, com tu dius, a la vora dels camins.
EliminaI tinc una ampolleta d'oli de pericó, com diu l'etiqueta que me la va regalar una noia amiga fa un temps. Jo la faig servir sobretot pels cops.
Una abraçada, Núria!
Aquest groc tan intens i aquesta forma de la flor són molt bonics, una llàstima que sigui complicat veure'n per les Balears, Sa lluna.
EliminaAferradetes, preciosa.
A aquesta època sempre m'agrada trobar-ne, fan goig amb el seu color groc que il·lumina les vores dels camins.
EliminaJo també en tinc una ampolla i un ungüent, que a més porta àrnica i romaní, em va bé pels cops i pel cansament.
Una abraçada, Carme!